El Noucentisme Literari: Poesia de Josep Carner i Assaig d'Eugeni d'Ors

La Poesia Noucentista

Les característiques principals de la lírica durant el Noucentisme inclouen:

• Cura formal i estilística: cerca constant de la perfecció tècnica i mètrica.
• Sintaxi oracional complexa i equilibrada, proveïda de ressonàncies humanistes i clàssiques.
• Contenció, fredor i distanciament per part del poeta respecte de l'objecte poetitzat, el qual no sembla provocar cap emoció desmesurada sobre l'autor, com no siga un lleu somriure expressat a través d'una finíssima ironia.
• Pervivència del model parnassià i de la tradició de la nostra literatura medieval.
• Reelaboració molt culta de la temàtica d'inspiració popular.

Josep Carner

Considerat el poeta noucentista més destacat i anomenat el «príncep dels poetes». Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, participà assíduament als Jocs Florals i dirigí la revista Catalunya. L'èxit d'Els fruits saborosos (1906) el converteix en el líder literari indiscutible del moviment.

La seua obra poètica es divideix en tres etapes:

• Etapa noucentista (1905-1924): Escriu Primer llibre de sonets, Els fruits saborosos i Segon llibre de sonets. A Auques i ventalls (1911) dóna una visió irònica de la societat barcelonina amb un humor finíssim. La paraula en el vent (1914) i La inútil ofrena (1924) en són les obres de major maduresa d'aquest període.
• Etapa intimista (1924-1941): Coincidint amb la llunyania de la terra natal a causa de la seua carrera diplomàtica i amb moments històrics tràgics, enceta una línia intimista, reflexiva i sincera a El cor quiet (1925) i al poema èpic i religiós Nabí (1941).
• La poesia pura (1941-1957): Carner assimila la nova poesia evolucionada a partir del simbolisme i escriu, entre d'altres, Arbres (1953), un dels seus poemaris més bells. També reordena i revisa tota la producció anterior per publicar-ne el recull definitiu (Poesia, 1957).

L'Assaig Noucentista

L'assaig és un text argumentatiu d'àmbit literari escrit en prosa no narrativa. La seua temàtica és variada, però sempre referida a les preocupacions cíviques, culturals i als valors humans. La intenció d'aquest gènere és molt propera a la del periodisme d'opinió i de divulgació ideològica. El Noucentisme va comptar amb un gran nombre d'assagistes d'alta categoria.

Eugeni d'Ors

Va estudiar i es va doctorar en Dret i en Filosofia i Lletres. Va elevar el periodisme d'opinió a la categoria d'assaig modern mitjançant els articles breus que publicava diàriament a La Veu de Catalunya sota l'epígraf de «Gloses» (aclaracions o comentaris filosòfics a partir d'un fet o una frase d'un text), concebudes amb la clara intenció d'influir en l'opinió pública i formar els gustos del lector.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba (1917), es va distanciar de les directrius polítiques de la Lliga Regionalista. A partir dels anys vint, va traslladar la seua activitat cultural a Madrid, on va ser nomenat membre de la Real Academia Española (RAE) i, durant el règim franquista, va exercir com a director general de la Jefatura Nacional de Bellas Artes. Cap als anys cinquanta tornà a escriure en català i preparà la publicació de les seues obres completes.

El seu cèlebre Glosari recull el conjunt d'articles publicats a La Veu de Catalunya entre 1906 i 1920. D'aquest corpus sorgiren narracions i reflexions d'un gran calat filosòfic i estètic com La ben plantada i Gualba, la de mil veus. Entre els reculls de caràcter polític i ideològic cal destacar Tina i la Guerra Gran, on reflexiona sobre la neutralitat d'Espanya en la Primera Guerra Mundial (1GM), i El nou Prometeu encadenat (1920-1923), text en què aborda la seua crisi i expulsió de la Mancomunitat i de la Lliga.