El Noucentrisme: característiques, autors clau i context cultural
El Noucentrisme
Al començament del segle XX, un grup d'intel·lectuals va impulsar una nova imatge de l'artista com una peça integrada dins de l'estructura social.
El Noucentrisme es va desenvolupar entre el 1906 i el 1923. Impulsat per Eugeni d'Ors, aquest moviment va continuar i, alhora, va rectificar els camins oberts pel Modernisme.
Els noucentistes van acceptar l'afany modernista de renovació i normalització cultural, però van rebutjar l'impuls de revolta ideològica. A més, es van beneficiar del suport d'institucions polítiques per a dur a terme el seu programa cultural: especialment des de la Mancomunitat, des d'on van impulsar la normalització cultural i la codificació del català, tasca portada a terme per Pompeu Fabra.
Fabra va publicar:
- Les Normes ortogràfiques (1913)
- La Gramàtica catalana (1918)
- El Diccionari general de la llengua catalana (1932)
La seua obra va suposar la creació d'una norma lingüística unificada, i aquestes normes van ser acceptades també pels escriptors valencians.
Eugeni d'Ors
Els plantejaments ideològics i estètics del Noucentrisme van ser sintetitzats per Eugeni d'Ors a través de les seues gloses, que eren articles d'opinió publicats periòdicament en la premsa.
Les gloses d'Eugeni d'Ors exercien una gran influència cívica i cultural, i ajudaren a consolidar i definir el programa noucentista.
Enfront de les inclinacions romàntiques, Eugeni d'Ors reivindicava que el seu temps havia de ser clàssic. En el terreny estrictament literari, aquest posicionament es va traduir en una exigència de perfecció formal. És per això que el gènere literari predilecte dels noucentistes va ser la poesia, atès que és el gènere que admet una elaboració formal més alta.
Josep Carner
Josep Carner és un dels poetes més grans de la nostra literatura contemporània i el representant més brillant de la poesia noucentista.
La seua obra Els fruits sabrosos (1906), plena de figures de nom grec i de paisatges estilitzats i benignes, es va convertir en el gran emblema del classicisme noucentista. Es tracta d'un recull al voltant de les edats de la vida i d'una mostra de l'extraordinari domini de la llengua que va caracteritzar tota la seua producció poètica.
La publicació d'El cor quiet (1925) va representar un punt d'inflexió en la seua trajectòria: Carner hi conrea una poesia atreta per l'angoixa de viure, trencant els lligams amb l'optimisme i l'humor característics de la seua etapa anterior. Més endavant, l'experiència de la Guerra Civil i la derrota republicana —que van destruir el seu somni cívic de convertir el país en una societat ideal— van reflectir-se en la seua obra mestra narrativa i poètica: Nabí.