La Novel·la Catalana de Postguerra: De l'Exili a la Normalització

Context Sociopolític i Narrativa de Postguerra (1939-1970)

El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 va condicionar profundament la producció narrativa de l'època. Les llengües minoritàries de l'estat van ser sotmeses al castellà i, en poc de temps, el català va perdre molt de terreny. Es va abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, i es va prohibir l'ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat, la qual cosa va obligar molts intel·lectuals a exiliar-se.

Després del 1939, la novel·la en català va reaparèixer lentament, primerament a l'exili de la mà autors com Vicenç Riera Llorca o Xavier Benguerel. L'any 1947, l'editorial Aymà va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel·la. Malgrat la censura, el contacte amb el públic es va dinamitzar progressivament a partir dels anys 50 amb la creació de col·leccions dedicades exclusivament al gènere, com El Club dels Novel·listes.

Evolució de les Tendències Literàries

• Publicacions i generacions: Al llarg d'aquesta dècada es publiquen per primera vegada obres d'escriptors formats i coneguts abans de la guerra (com Josep Pla) i apareix la primera generació de novel·listes que no havien començat la seva carrera literària abans del conflicte.
• Simbologia i mites: Les circumstàncies polítiques de la postguerra expliquen que una bona part de la narrativa publicada al començament tendís a rebutjar el tractament directe de la realitat, explicant-la per mitjà de la simbologia i dels mites (com és el cas de Jordi Sarsanedas).
• Novel·la psicològica i realista: Una altra tendència va ser la novel·la psicològica, predominant durant els anys trenta. Joan Sales va enriquir la tècnica de l'anàlisi psicològica, mentre que una línia més realista va incloure escriptors com Manuel de Pedrolo i Josep Maria Espinàs. Aquesta novel·la va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta, influenciada pel neorealisme italià i les novel·les nord-americanes.

El Panorama Literari al País Valencià

A València, la producció literària durant la postguerra es va decantar inicialment pels versos. L'editorial Sicània va representar un intent de corregir aquesta situació i va fer possible l'aparició de novel·les de Maria Ibars i Beatriu Civera.

• Durant la dècada del cinquanta es va publicar La dona forta de Maria Beneyto, obra important tant per la tècnica emprada (el muntatge) com pel començament de la publicació de les rondalles valencianes d'Enric Valor.
• L'editorial Torre va publicar també uns quants reculls de contes, com Paràboles i prou de Josep Iborra.
• El 1959 es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista, a mesura que la dictadura va evolucionar cap a formes més permissives.

Consolidació Editorial i Anys 70

El panorama editorial es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la col·lecció A Tot Vent i la creació d'Editorial 62, que llançaria col·leccions de narrativa com El Balancí i La Cua de Palla. Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, un fet que va permetre al públic accedir a les noves formes de la narrativa europea. Al final de la dècada, la novel·la havia recuperat l'hegemonia entre el públic lector.

Al començament dels anys 70, els escriptors crescuts després de la guerra van començar a publicar i van causar un gran impacte en el món literari (Terenci Moix, Montserrat Roig, Manuel Vázquez Montalbán, etc.). El procés de normalització lingüística i cultural que va prendre força al País Valencià des del començament dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació immediata de novel·les; caldria esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d'escriptors comencés a publicar narrativa d'una manera sòlida i continuada (F. R. Mira, Carmelina Sánchez-Cutillas, Josep Palacios i Enric Valor).

Enric Valor: Vida i Obra Literària

Nascut a Castalla el 1911, durant els anys de la dictadura franquista la vocació narrativa d'Enric Valor va quedar en un segon terme per centrar-se a difondre la gramàtica normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i Flexió verbal. Va ser col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear i de l'Etimològic i comentari de la llengua catalana de Joan Coromines.

Durant aquests anys, Valor es va materialitzar amb l'aparició de L'ambició d'Aleix i les seves inconfusibles Rondalles Valencianes. La dedicació d'Enric a les rondalles respon a la passió de comptar i a la voluntat de difondre el coneixement del país, del paisatge i de la llengua.

El Cicle de Cassana i Estil Realista

A la darrera etapa de la dècada dels 70, Enric Valor va publicar les novel·les del cicle de Cassana (La terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó). En aquestes novel·les, Valor hi rememorava les seves vivències de joventut sobre la destrucció d'una classe social: la dels terratinents valencians de les comarques del sud.

• Compromís social: Valor no amaga els conflictes i les tensions de classe, sinó que els posa en primer pla i en fa el punt de mira de la novel·la.
• Model tradicional: Des que es va publicar la seva primera novel·la, l'autor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista.

Les seves novel·les es poden agrupar en dos blocs principals:

1. Novel·les de l'heroi individual: Centrades en l'anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi (com L'ambició d'Aleix i Idees de l'emigrant). En aquesta trilogia, Valor va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu; va saber dotar de profunditat psicològica els seus personatges i va construir un fidel retaule social.
2. Narrativa breu: La seva obra narrativa també inclou reculls de relats com Narracions de la Foia de Castalla, Narracions intranscendents, Narracions perennes, Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles.

La Producció Literària de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda només va anar dos anys a escola, però va ser una gran lectora i va començar a col·laborar ben aviat en diverses publicacions periòdiques. El 1933, amb vint-i-tres anys, va publicar la seva primera obra, Soc una dona honrada?, i fins al 1936 en va publicar tres més. El 1938 va publicar Aloma, una novel·la que presenta moltes de les característiques de les seves obres posteriors, com la narració en primera persona per part d'un personatge femení, la introspecció psicològica i el lirisme.

L'any 1939, l'escriptora va emprendre, al costat d'altres companys de la seva generació, el camí de l'exili, que seria molt més llarg i dur del que es pensava en un principi. Més tard, es va establir a Ginebra en unes condicions més estables i va tornar a reprendre la novel·la. El camí per a tornar a enfrontar-se amb aquest gènere ve marcat per Vint-i-dos contes, on va experimentar temes i tècniques que utilitzaria en les novel·les posteriors. Aquesta és una obra d'un gran pessimisme i amb amors abocats al fracàs.

Obres Cims de la Postguerra

• La plaça del Diamant (1962): La seva novel·la més famosa. Mercè hi tracta la història senzilla d'una dona de les classes populars i, a través de les seves limitades possibilitats de visió i comprensió, reflecteix els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure.
• El carrer de les Camèlies (1966): Com en la novel·la anterior, parteix d'un personatge femení que intenta refer una identitat personal. En la mateixa època destaca Jardí vora del mar, que té com a protagonista un home jardiner.
• Mirall trencat (1974): Considerada la seva obra mestra, està centrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seva família, des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil.

Evolució Simbòlica i Fantàstica

A partir de La meva Cristina i altres contes, la narrativa de Mercè Rodoreda pren un caràcter cada vegada més simbolista i fantàstic. Aquesta tendència culmina en Viatges i flors, en què narra l'aventura d'un adolescent que, com el Fèlix del Llibre de meravelles de Ramon Llull, empren una mena de viatge iniciàtic a través d'un paisatge ple de significació.