La novel·la cavalleresca i la poesia medieval catalana: Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc, Ausiàs Marc i Ramon Llull

La novel·la cavalleresca

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Durant el segle XV, la mentalitat burgesa de l'època influeix en les narracions de cavallers, és a dir, incorpora el realisme, el sentit de l'humor i la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç, i en sorgeixen les novel·les cavalleresques. Aquestes novel·les es caracteritzaven per la versemblança, la geografia real, l'alimentació en una època coneguda i les qualitats purament humanes dels protagonistes.

Curial e Güelfa

● CURIAL E GÜELFA

És la primera novel·la cavalleresca, d'autor anònim, redactada entre els anys 1435 i 1462 per algun escrivà de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística que narra les aventures de l'humil cavaller Curial i la història d'amor que manté amb la noble Güelfa. Els temes que tracta són l'amorós i el cavalleresc:

• Amorós i sentimental.

La novel·la s'estructura en tres parts: llibre primer, llibre segon i llibre tercer. L'obra presenta un caràcter realista, l'acció és creïble… Curial és un heroi que no s'aparta mai de la lògica i actua sempre dins els límits humans.

Tirant lo Blanc

● TIRANT LO BLANC

Conta la història d'un cavaller, Tirant, que creix en virtuts humanes i militars, fins aconseguir l'ascens social que li permet casar-se amb la princesa Carmesina i esdevenir hereu de l'imperi grec. Va ser publicada el 1490, va assolir gran èxit i se'n van fer traduccions al castellà, a l'italià i al francès. La qualitat de l'obra està avalada pel mateix Cervantes, que en el capítol sis d'El Quixot fa que el capellà salvi Tirant lo Blanc de la crema dels llibres d'Alonso Quijano.

L'autor

Joanot Martorell és l'autor de l'obra, que no va ser publicada quan Joanot Martorell era viu. El 1465, Martorell va morir arruïnat i el manuscrit del Tirant lo Blanc va quedar en mans de Martí Joan de Galba com a penyora dels diners que li havia prestat. Joan de Galba el va fer imprimir el 1490 a València.

Estructura, tema i argument

Tirant lo Blanc narra les proeses d'un cavaller humil que, per mèrits propis, aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l'imperi grec, es casa amb la filla de l'emperador, després de vèncer els turcs, i esdevé hereu al tron. L'estructura de la novel·la mostra l'ascens progressiu de Tirant:

• Aventures de Guillem de Varoic. Aquest cavaller, després d'alliberar Anglaterra dels moros de la Gran Canària, es retira a fer vida ermitana (capítols I-XXVII).
• Tirant a Anglaterra. Formació i cavalleries individuals cos a cos (capítols XXVIII-XCVIII).
• Tirant a Sicília i Rodes. Estratègia naval, preceptor reial i diplomàtic (capítols XCIX-CXIV).
• Tirant a l'imperi grec. General d'un gran exèrcit de terra. Educació sentimental i tasca missional (capítols CXV-CDLXXXVII).

Característiques

Com Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc és una obra realista, és a dir, presenta unes característiques que la fan versemblant:

• La geografia és coneguda i real.
• Hi ha connexió amb la realitat històrica.
• Alguns personatges responen a models reals.
• Les relacions amoroses, no exemptes de carnalitat i gelosia, són perfectament creïbles.
• L'humor, normalment relacionat amb l'amor i amb les escenes galants.
• Accions bèl·liques versemblants.
• Detallisme: el relat minuciós dels combats i la cruesa amb què descriu la violència de les accions augmenten el realisme narratiu.
• La variació lingüística: no tots els personatges de l'obra parlen igual.
• Didactisme i moralisme: Martorell pretén reivindicar la cavalleria oferint-nos el perfil d'un cavaller exemplar.

Tirant lo Blanc és una novel·la escrita amb criteris moderns i amb l'ambició de convertir-se en un best-seller, feta per agradar, amb anècdotes d'ètil constants i amb equilibri entre les accions narratives, les descripcions i els diàlegs. Es pot qualificar de novel·la total en el sentit que hi podem trobar elements de tot tipus: historicisme, aventures, psicologisme, costumisme, didactisme, humanisme, intriga, ficció, etc.

Ausiàs Marc

Ausiàs Marc (València 1397-1459)

Nascut segurament a València, Ausiàs Marc era fill de Pere Marc i nebot de Jaume Marc, poetes trobadorescos. Per això conserva alguns elements d'aquesta tradició. Però fonamentalment, és un autor influït per Petrarca i pels poetes italians del dolce stil nuovo.

Obra

Conservem 128 poemes escrits entre els anys 1425 i 1459. El gruix de la seva obra el formen els Cants d'amor, Cants de mort i l'impressionant Cant espiritual.

• Els Cants d'amor estan agrupats en cicles, titulats segons el senyal amb què amaga el nom de l'amada.
• En els sis Cants de mort, escrits arran de la mort de la segona esposa, i en el Cant espiritual predominen, a més, els greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en el més enllà.

Característiques

Estilísticament, Ausiàs Marc fuig de la majoria de les convencions de la poesia trobadoresca:

• Evita el retoricisme: cerca la senzillesa de l'expressió, però reconeix les dificultats per expressar el que sent.
• Renuncia a escriure en provençal perquè considera que ni la llengua ni la tradició dels trobadors són adequades per transmetre la sinceritat dels seus versos.
• Com els stilnuovisti, tendeix a la idealització de l'estimada, a la recerca de l'amor espiritual i a la sublimació del sentiment amorós.
• Un estil expositiu, propi de qui vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d'estimar, la moralitat del comportament amorós i el dolor que produeix estar enamorat.
• La constant presència del «jo» poètic.

Estil

• Condensa molt les frases.
• La mètrica i la rima l'obliguen a hipèrbatons molt bruscos.
• To patètic o pessimista.

Estructura temàtica i mètrica

Marc estructura els poemes de forma expositiva:

• Introducció del tema mitjançant una situació hipotètica o de la vida real.
• Explicació del que acaba d'exposar.
• Conclusió.

En quant a la mètrica, la gran majoria dels seus poemes estan formats per un nombre indeterminat de cobles que conclou un quartet, que fa de tornada.

Temes

• L'amor: és personificat, presoner. El poeta pateix per culpa de l'amor. Exposa la seva experiència. Mestre d'amor. No pot viure sense amor, encara que provoqui la mort.
• La dona: receptora del seu amor. Dona perfecta: enamora per la bellesa intel·lectual i espiritual. Marc es troba indefens, tímid, marginat… Marc se sent màrtir d'amor. Davant el fracàs, Marc sol responsabilitzar la dona.
• La mort: és desitjada perquè significa la fi del dolor. La mort és la solució del conflicte amorós. És desitjada per reunir-se amb l'estimada difunta. La mort és temuda per la por del judici final.

L'obra de Ramon Llull

L'obra de Ramon Llull

Idealista i utòpic, de vocació sobrenatural. Per això va escriure les seves idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seva difusió entre els cristians i en català per als seus compatriotes. Tolerant i liberal, va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.

Obres científiques i filosòfiques

• Les seves idees científiques i filosòfiques estan exposades en l'Art abreujada de trobar veritat, versió resumida i en català de l'obra Ars magna, redactada en llatí.
• L'Arbre de la ciència pretén ser un instrument per entendre de manera fàcil totes les ciències.

Obres místiques

• Llibre de contemplació en Déu és la base de les obres místiques que va escriure posteriorment.
• Llibre d'Amic i Amat és un diàleg amorós, molt poètic, entre Déu (Amat) i l'home (Amic).

Obres didàctiques

• Llibre de l'orde de cavalleria és un manual sobre la formació i el comportament del perfecte cavaller cristià.
• Doctrina pueril, dedicat al seu fill, planteja el problema de l'educació.
• Llibre de Gentil i els tres savis és un diàleg entre tres savis que representen les tres religions revelades (cristianisme, judaisme i islam).

Obres poètiques

• Lo desconhort és una lamentació en forma de diàleg sobre el sentiment de fracàs del seu projecte.
• Cant de Ramon és un llarg poema autobiogràfic.
• Lo concili és una exposició versificada de consells i expectatives personals davant la celebració d'un concili ecumènic.

Obres narratives

• Llibre d'Evast i Aloma i de Blanquerna, son fill és una novel·la utòpica on el jove Blanquerna i els seus pares representen un model de conducta humana basada en els preceptes cristians. L'objectiu de Llull, en aquest cas, era exposar un model de reforma molt més ampli que englobava tota la societat i que abastava organitzacions de tot tipus, des de la dels convents fins a la de la cort papal.