La novel·la psicològica en català: de Mercè Rodoreda a la narrativa actual
Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica
La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) està vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la Guerra Civil espanyola. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per aquest fet.
L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari. La guerra representà per a ella l'inici del seu verdader jo narratiu, el de Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica. Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del Diamant (1962), no té res a veure amb l'exili, perquè la protagonista, Colometa, forma part, precisament, de la massa anònima que no es va exiliar. No obstant això, la novel·la va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals, polítiques i d'aprenentatge literari que Mercè Rodoreda va fer pas a pas.
La novel·la psicològica
La novel·la psicològica és una obra de ficció que emfatitza la caracterització interior dels personatges i les seues circumstàncies. Aquest tipus de novel·la posposa la narració a la descripció dels estats d'ànim, les passions i els conflictes psicològics dels personatges.
Narrativa des dels anys 70 fins avui
Amb la mort del general Franco, els canvis socials i polítics van ser espectaculars i van fer possible la producció literària en català. Es va produir l'aprovació de diverses lleis necessàries per a establir el marc legal que permetria l'alfabetització de la població, la millora de l'ús de la llengua i l'augment dels lectors. El terme «generació dels 70» es refereix a una sèrie d'escriptors nascuts durant la postguerra, que van començar a escriure i publicar i que van contribuir a la normativització de la llengua.
La dècada dels 70
La dècada dels 70 es caracteritza per l'aparició d'una allau de nous narradors, com Josep Lluís Seguí o Jaume Fuster. Les seues obres mostren les preocupacions i la visió del món després de la guerra. Els narradors d'aquest període alternen el conreu de la novel·la i el conte, i utilitzen els mateixos temes i tècniques.
A partir dels anys 80
A partir dels anys 80 el nombre de novel·les publicades augmenta i comença un nou període dins de la novel·la catalana. Apareix una àmplia oferta de diferents gèneres novel·lístics. Es tracta d'escriptors més independents, centrats en la psicologia i els conflictes dels personatges, i interessats en les tècniques narratives del segle XX.
Destaquen autors com Baltasar Porcel (Sol negre, 1961) o Montserrat Roig (L'agulla daurada, en la narració pura).
Des dels anys 90 fins a l'actualitat
Des dels anys 90 fins a l'actualitat, molts autors es dediquen alhora a l'ensenyament i a la producció literària. La disparitat de temes fa que siga complicat caracteritzar-la; es pot destacar l'inconformisme, l'ús d'internet i el rebuig a la literatura comercial o convencional.
A més, la nostra narrativa comença a ser internacional, amb obres traduïdes a diferents llengües.