L'obra literària d'Enric Valor i l'evolució de la narrativa des dels anys 70
Característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor
L’obra literària d’Enric Valor (Castalla, 1911-2000) es caracteritza, sobretot, per una gran riquesa lèxica i una frase elegant, a la manera de les velles novel·les realistes. De fet, les seues obres narren a la perfecció la vida social del sud del País Valencià, des de finals del segle XIX fins a la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939), i descriuen la natura d’una manera realista, sense lirisme, com a rerefons de la lluita d’uns homes per sobreviure dia a dia.
Producció novel·lística
La seua primera novel·la fou L’ambició d’Aleix (publicada l’any 1960), però la seua obra novel·lística més important és el Cicle de Cassana, que consta de tres novel·les:
- Sense la terra promesa (1980)
- Temps de batuda (1983)
- Enllà de l’horitzó (1991)
Aquesta trilogia representa una recuperació de la memòria col·lectiva del període comprés entre el 1916 i el 1939. Valor hi rememora les seues vivències de joventut al voltant de la destrucció d’una classe social, sense amagar els conflictes i les tensions de l'època.
Rondalles i tasca lingüística
La seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes (1950-1958), un recull on recopila i dóna caràcter literari a trenta-sis contes populars valencians.
Com a lexicògraf, va exercir un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres de referència com:
- Millorem el llenguatge (1971)
- Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973)
- La flexió verbal (1983)
La narrativa dels anys 70 a l'actualitat
Amb la mort del general Franco, els canvis socials i polítics van ser espectaculars i van fer possible la normalització de la producció literària en català. Es va produir l'aprovació de les lleis necessàries per a establir el marc legal que va permetre l'alfabetització de la població, la millora en l'ús de la llengua i l’augment significatiu del nombre de lectors.
La dècada dels anys 70: renovació i nous autors
La dècada dels setanta es caracteritza per l'aparició d'una allau de nous narradors, com ara Jaume Fuster (català), Josep Lluís Seguí (valencià) o Carme Riera (mallorquina). Les seues obres van reflectir les preocupacions i la visió del món de la generació posterior a la guerra. Els narradors d'aquest període van alternar el conreu de la novel·la i el conte, compartint temàtiques i tècniques innovadores.
La dècada dels anys 80: literatura de gènere i diversificació
La dècada dels vuitanta va comportar la desaparició de mestres literaris indiscutibles, com Mercè Rodoreda. La narrativa va continuar la línia d’una literatura de gènere i de novel·la històrica, adreçada a un públic nombrós que buscava entreteniment i qualitat. Es van conrear gèneres diversos:
- Narrativa policíaca o negra
- Ciència-ficció i terror
- Literatura eròtica
- Novel·la històrica
En aquesta època destaquen figures com Quim Monzó o el col·lectiu Ofèlia Dracs, així com l'èxit de la novel·la Júlia d'Isabel-Clara Simó.
Novel·la històrica, memòria i panorama contemporani
Quant a la novel·la històrica, es van produir cròniques sobre la Guerra Civil i la postguerra, novel·les testimonials, autobiografies, memòries i dietaris. Un exemple clar n'és El color més blau de Maria Aurèlia Capmany. Altres autors van recrear personatges i èpoques pretèrites, com féu Josep Lozano a Crim de Germania.
Actualment, resulta complex presentar una relació completa de tots els autors. Hi trobem aquells que van començar a publicar i consolidar-se a finals dels anys noranta i començaments del segle XXI (com ara Mercè Company o Vicent Pallarés), la qual cosa fa difícil englobar-los sota una única generació literària unificada.