Obra teatral de Manuel de Pedrolo: temes, etapas y características principales
Describeix els aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo:
Manuel de Pedrolo va fer la guerra al servei de la República. Insubornable, al llarg de la dictadura franquista i com a intel·lectual aïllat en una democràcia, a veure que per al nostre autor desdibuixa clarament les llibertats col·lectives. Ni la més estricta censura política o moral es va interposar en el seu projecte literari, com un amor fora de ciutat de temàtica homosexual des de la perspectiva de la sí quan alisis, 1959, no fou possible publicar fins a l'any 1970.
En el vessant dramàtic va aconseguir força èxit: traduït a diversos idiomes, estrenat àmpliament, a la Sorbona de París, bressol del teatre de l'absurd.
Una obra extensa i variada
L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Pedrolo multiplica els temes, les situacions i els personatges, perquè per a ell la novel·la és un instrument per a investigar les possibilitats de l'home i per tal de posar en evidència el món real de l'home viu. L'obra més ambiciosa de Pedrolo és la sèrie Temps obert.
El teatre de Pedrolo
L'obra teatral no és gaire extensa i usa tècniques de l'absurd per burlar el rigor de la censura franquista, com ha explicat el mateix autor. No acceptava l'etiqueta de l'absurd. En totes elles reflecteix el dubte, la incertesa i la impossibilitat d'arribar a cap conclusió sòlida.
Les tres etapes
El teatre de Pedrolo es pot dividir en tres etapes; si volem parlar pròpiament d'etapa, només n'hi ha una de central, intensa i sòlida. Aquesta etapa és una reflexió rigorosa i complexa.
Característiques principals
- Pessimisme en la consideració dels problemes col·lectius.
- Temàtica de la llibertat, amb coincidències tècniques, formals i estructurals.
- Absència de geografia i història concretes: sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, les seves peces defugen la reproducció anecdòtica de la realitat.
- Personatges de naturalesa genèrica, la qual cosa permet qualificar el seu teatre d'abstracte.
Producció entre 1955 i 1965
Va escriure entre 1955 i 1965 13 obres teatrals, amb temàtiques recurrents com el crim, els homes i la no-existència, i l'ús de la matèria.
Temes centrals
Els temes de la mort i la comunicació entre els homes articulen la seva obra dramàtica.