Orígens de la novel·la moderna en català: de la narrativa en vers a la Renaixença

Els orígens de la novel·la moderna

-Els precedents de la novel·la en llengua romànica són traduccions lliures en les llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins. Escrites en octosíl·labs aparellats, anaven adreçades a l'aristocràcia que volia conèixer les històries del món clàssic.

La narrativa en vers

-Les formes típiques d'aquesta poesia són les novelles rimades (aparellats de versos octosíl·labs) i la cadolada (formada per un aparellat inicial de vuit síl·labes seguit d'un nombre indeterminat d'aparellats en què alternen versos de 4 i 8 síl·labes).

Moltes d'aquestes obres són d'autors anònims. La narrativa en vers també inclou relats al·legòrics com les Cobles de la divisió del regne de Mallorques d'Anselm Turmeda.

La novel·la cavalleresca

-La novel·la cavalleresca és el gènere narratiu en prosa en què s'expliquen les aventures d'un heroi que personifica els ideals cavalleresc s (fidelitat, menyspreu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos). En català, els més importants són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Curial e Güelfa

-És una novel·la anònima escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres, que narra la biografia de Curial, un jove sense fortuna, que és acollit per Güelfa, una dama vídua, noble i més gran que ell, que el protegeix i se n'enamora. Curial viurà aventures cavalleresques i, tot i haver promès amor fidel a Güelfa, es relacionarà amb dues dames més: Laquesis i Càmar.

Joan Roís de Corella

-La seva obra s'escrivia en prosa i és d'un gran contrast. S'hi distingeixen dos vessants: un de profà (inspirat en els clàssics) i un de religiós (sorgit dels temes bíblics). Destaquen Tragèdia de Caldesa i Història de Jasó i Medea (profanes), i Història de Josep i Història de santa Magdalena (religioses). Joan Roís de Corella utilitza molts recursos com, per exemple, els hiperbatons, l'abundància de perífrasis verbals o el predomini de l'adjectivació.

Jaume Roig

-Una de les obres més importants és L'Espill o Llibre de les dones. Nascut a València a principis del segle XV i mort el 1478, l'obra consta de 16.359 versos, dividits en quatre parts o llibres. Narra el que viu al llarg de la seva vida i parla bé de les dones (la Verge Maria i Isabel Pellicer).

Context històric

-Al llarg dels segles XVI-XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l'art i la literatura. Els factors que van provocar la situació són diversos:

• El desplaçament del comerç de la Mediterrània cap a l'Atlàntic.
• El trasllat de la cort reial al centre de la Península.
• Les derrotes de la Guerra de les Germanies als regnes de València i Mallorca.

Renaixement i Contrarreforma

-Amb això s'obre una nova etapa (l'edat moderna): la valoració dels models grecollatins, la subjecció a unes normes i la recerca d'ideals com l'equilibri són alguns dels models estètics propis del món clàssic que propugnaran.

A l'últim terç del segle XV es va donar a conèixer el Segon Humanisme, iniciat per Erasme de Rotterdam.

La Contrarreforma va ser la reacció de l'Església catòlica.

• Entre els poetes destaca Pere Serafí amb dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana.
• En teatre destaca Joan Ferrandis d'Heredia amb la peça bilingüe La vesita.
• Dins de la prosa destaca Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, on elogia la seva ciutat natal, Catalunya i la seva llengua.

El Barroc

-És la conseqüència de la crisi dels valors renaixentistes i de la imposició de la Contrarreforma. L'actitud dels autors barrocs és fruit de la reacció davant el desengany polític, religiós i moral, el somni o la mort.

L'estil barroc representa la supeditació de la llengua a una intensa reelaboració, amb el desig de trencar l'equilibri clàssic en l'obra artística.

Es formen dos nivells: un de realista (s'arribava a la caricatura a través dels jocs de paraules) i un altre d'idealista (s'obtenia la bellesa absoluta mitjançant l'ús de metàfores i de recursos fònics i retòrics).

Autors

-Francesc Vicenç Garcia (Tortosa - Vallfogona de Riucorb), conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona, va conrear bàsicament la poesia. Va escriure una extensa obra poètica en sonets, dècimes i romanços. Els temes típics van ser el desengany, el pas del temps, la solitud o la mort.

-Francesc Fontanella (Barcelona - Perpinyà) és autor d'una obra poètica bàsicament de temàtica amorosa que segueix el model renaixentista. També és autor de peces teatrals: Amor, fermesa i porfia (tragicomèdia) i Lo desengany (tema de les noces de Venus i el desengany de Mart).

La Il·lustració i el neoclassicisme

-El terme Il·lustració designa un moviment originat a Anglaterra i a França a la fi del segle XVII. Els partidaris de la Il·lustració van atacar el dogmatisme i l'obscurantisme barrocs en nom de la raó i del progrés.

-El neoclassicisme proposa un retorn als principis estètics clàssics: la imitació, la bellesa de l'obra artística i el bon gust en la tria i l'organització dels materials.

Els gèneres literaris

-La poesia neoclàssica tenia com a finalitat la sàtira i la didàctica, tot i que imitava les formes i els temes clàssics.

En el vessant de la prosa erudita cal esmentar les Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac, i la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot. En el camp de la prosa narrativa, cal fer especial atenció al Calaix de sastre de Rafael Amat i de Cortada, baró de Maldà.

La literatura popular

-La majoria de peces teatrals són de tema religiós i van néixer arran de les celebracions litúrgiques de Nadal i Pasqua. El gènere profà està representat a partir del segle XV, i el Principat va prendre el nom de sainet.

-La poesia es va manifestar a través d'una gran varietat de gèneres i, a excepció dels goigs, editats en fulls volants, es van transmetre oralment.

-Les nadales són igualment cançons religioses, de procedència també medieval.

-El romancer català té una triple arrel: la francesa o provençal, la castellana i la catalana.

Romanticisme i Renaixença

-El romanticisme és un moviment estètic iniciat a Alemanya i Anglaterra, que es va estendre per tot Europa a finals del segle XVIII i a principis del segle XIX. A Catalunya es manifesta el 1833 amb la publicació de l'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Aquesta data es considera el punt d'arrencada de la Renaixença.

Ideologies i estètica del romanticisme català

-El grup més conservador s'interessava sobretot per la visió del passat medieval, i en formaven part Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors.

En el camp estètic, tant els uns com els altres es van oposar a la rigidesa neoclàssica i van defensar l'originalitat i la imaginació creadora.

Les primeres generacions de poetes romàntics

-El sector romàntic conservador comptava amb Manuel Milà i Fontanals, professor universitari i poeta, que va escriure poemes èpics com La cançó d'en Pros Bernat; i Joaquim Rubió i Ors, Lo Gaiter del Llobregat (va recollir tots els poemes que va publicar al Diari de Barcelona).

Els Jocs Florals

-Víctor Balaguer i Antoni de Bofarull van crear l'ambient definitiu per a la restauració dels Jocs Florals, que es va produir l'1 de maig de 1859. Les bases de la convocatòria se centraven en el lema Pàtria, fe i amor, que es corresponien amb els tres premis ordinaris (englantina, flor natural i viola). El poeta que guanyava totes tres en un mateix o en diferents certàmens rebia el títol de Mestre en Gai Saber.

Els Jocs Florals van fer possible un inici de normalització de la dinàmica cultural del país:

• Van crear un públic assidu al fet literari.
• Van fer aparèixer les primeres infraestructures editorials a Catalunya.
• Van donar prestigi social a la literatura escrita en català.

Jacint Verdaguer

-Va portar la nostra literatura a un nivell de maduresa equiparable, en el temps, a Ramon Llull o Ausiàs March.

Amb vint anys guanyava dues englantines dels Jocs Florals. Paral·lelament, inicia Colom i L'Espanya naixent, primeres versions de l'Atlàntida.

A la dècada de 1880 se centra en tres tasques rellevants de la seva vida i obra:

• Les excursions pel Pirineu per documentar-se i escriure Canigó, poema èpic que té com a tema central l'origen de la nació catalana al voltant del cim mític del Canigó.
• La confecció de Pàtria, un volum que aplega poemes patriòtics, entre ells l'oda A Barcelona. Es van editar 100.000 exemplars.

Apel·les Mestres

-Apel·les Mestres és un cas d'artista polifacètic que va dedicar la vida a l'art (dibuixant, poeta, dramaturg, músic, jardiner). Va guanyar diversos premis als Jocs Florals, però aviat va evolucionar cap a l'estètica del naturalisme.

El 1889 aplega els poemes publicats a partir de 1876 i els organitza en els tres gèneres que predominen en la seva producció:

• Idil·lis, on mostra una voluntat objectivista i de senzillesa expressiva.
• Cants íntims, on barreja les impressions del natural amb les emocions més íntimes i les reflexions filosòfiques.
• Balades, petites visions d'una Edat Mitjana mítica i reduïda als seus ingredients més essencials.

Àngel Guimerà

-És autor d'una important obra poètica, de to narratiu, que el va portar a ser proclamat Mestre en Gai Saber el 1877. L'obra es caracteritza pel to autobiogràfic, pel to combatiu i patriòtic.