Plaza

Didàctica-> gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o docrtines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicar-les. Diàles filosòfic o doctrinal-> subgènere didàctic més emprat. Com una conversa entre diversos personatges. Amb Renaixement els diàlegs van tenir major popularitat. Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Empra diàleg com recurs amb intenció pedadògica. ASSAIG: Obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals, hi ha voluntat de creació literària i vol aprofundir el coneixement de l'home. EL DIETARI: El baró de Maldà: llibre en que un cronista escriu per dies els esdeveniments més notables. Calaix de sastre descriu la vida a les ciutats i terres de Cat durant 50 anys. NARRATIVA POPULAR:  rondalla i llegenda els subgèneres més importants. RONDALLA-> (ficció) Temàtica: espai i temps indeterminats, combina elements reals amb fantàstics, el prota resol un problema que acaba feliçment. / LLenguatge: senzill, de caràcter oral. / Finalitat: moralitzadora. LLEGENDA-> (temes reals amb ficticis) parteix d'un fet històric real que s'ha deformat i enriquit. Poesía: Moviments culturals : RENAIXEMENT I BARROC. P. Renaixentista: poesía culta la més conreada. Temàtica: -el fet amorós hi ha la idealització de la dona i produeix insatisfacció amorosa en el poeta. / -la natura serveix de rerefons dels poemes. /-els mites clàssics grecollatins.  Pere Serafí-> va conrear-la. Joan Timoneda-> va aplegar el recull Flor d'enamorats.  P. BARROCA: denota una actitud de desengany i frustració. Temes: 1-pas del temps i la mort/ 2-dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica/ 3-caricatura de l'existència/ 3-pessimisme polític.  Poesía barroca a CAT: durant s.XVII -> Francesc Fontanella (influencies franceses i castellanes) Francesc VIcent García. P. POPULAR: literatura anònima, Temes-> -amor / -feines del camp i casa/ -infantils/ -religió/ -històrics//// Recursos-> vesos curts i rima assonant amb lèxic senzill lligada a la música i al cant. GOIGS: Cançons religioses impreses en un full solt que lloen la Mare de Déu o els sants. NADALES-> Composicions poètiques, temes de celebracions i costums nadalencs. CORRANDES-> cançons curtes, temàtica molt diversa.  TEATRE: SEGLES XVI, XVII , XVIII: Teatre barroc: la comèdia mitològica: teatre molt diversificat//  Francesc Fontanella: Lo desengany: Tema-> tema mitològic de forma còmica. / La frustació, el desencís davant la realitat. Recursos formals-> empleava el vers. Estil culte i elaborat. TRAGÈDIA NEOCLÀSSICA: temes-> poesía de to i temàtica bucòlics i pastorils, les faules d'intenció moralitzant i la tragèdia de tema clàssic. Joan Ramis: LucrèCía. TEATRE POPULAR: s. XVI, XVII, XVIII -> Cile de nadal: representació que fan referència al nasixement de Jesús i adoració als pastors. / Cicle de Pasqua: tracta la passió, mort i resurecció de Jesucrist. / Cicle hagiogràfic i marià: les vides dels sants i de la Mare de Déu. / Cicle bíblic: episodis de l'Antic i nou testament.  SEGLE XIX: Renaixença: moviment de recuperació de l'ús culte i literari de la llengua catalana .  Ampli moviment de reivindicació. Objectius->1-conrear diferents gèneres de la literatura culta en llengua catalana / 2- restablir les institucions acadèmiques/ 3- recopilar la literatura i el folklore populars/ 4- retornar prestigi al català, el que havia tingut en l'edat Mitjana.  ROMANTICISME: Primera meitat s. XIX revolucions liberals contra absolutistes monàrquics i processos nacionalistes, factors: 1-Romanticisme valorava l'individu, concepte nacíó i sentiments i passió per la raó. / 2-sentiments nacionalistes.  Teta generals Román:  valor de l'individu o la nacíó, va representar una revolució estètica. Román a catalunya: tendències: Romanticisme conservador-> culte a la història.(Antoni de Bofarull)  / Romanticisme liberal: defensa idees revolucionaries i democràtiques (Víctor Balaguer)  CarácterÍSTIQUES Román: 1-Subjectivisme: art concebut com a expressió del jo personal de l'artista. 2-Idealisme:  recerca permanent de l'ideal que provoca un rebuig de la realitat quotidiana. 3-Llibertat creadora: anhel de llibertat propi del Romanticisme es transmet a la creació artística. 4-Nacionalisme: els ROMàntics exalten la llibertat política i nacional dels pobles. /// ROMANTICISME: ·exaltació nacional i del passat històric. / ·valoració del patrimoni popular i folklòric / Intimitat del poeta i preocupacions filosòfiques/ Natura i paisatge projecten els sentiments de l'artista ROMàntic. RENAIXENÇA:: ·exaltaci´p de la història medieval de Catalunya/ ínterès per la literatura popular/ presència d'elements nostàlgics en la literatura/ valoració paisatge català com element identificador per a l'artista i per a la nacíó catalana.   TEMA -5: Poesía S XIX: Caràcter ROMàntic, gènere més important per ser més apte per la manifestació del jo. Els ROMàntics veuen la poesía com un mitjà per transcendir la realitat i conèixer-la més autènticament. S'inicia la recuperació catalana, les raons: 1-ELS JOCS FLORALS: el motor de la renaixènça literària, van ser durant força anys un certàment només poètic

. La poesía dels jocs és lírica, adreçada a cantar i expressar sentiments patriòtics d'abast col·lectiu més que no pas sentiments personals. 2-les idees ROMàntiques sobre les llengües maternes i sobre la poesía afavorien el conreu d'aquest gènere literari. Temàtica: TEMES: 1-exaltació nacional: s'estudia, es difon i s'idealitza la història de l'Edat Mitjana. / 2-revindicació de la llengua catalana : el poetes volen recuperar la dignitat de la llengua catalana. / 3-El paisatge: és una projecció dels seus sentiments i esdevé un company amb el qual es comunica. / 4-Mitificació de la vida al camp: la societat rural és la dipositària de la tradició catalana i del sentit de llibertat. / 5-La poesía popular de tradició oral: es vol recuperar el folklore, s'inspira en la poesía popular de tradició oral o de l'època ,edieval.  Subgèneres poètics:  1-Románç històric: l'interès dels ROMàntics per l'Edat Mitjana els dugué a recuperar tot de formes poètiques d'aquesta època. / 2-cançó: es caracteriza per la seva senzillesa, és autèntica i sincera, imita formes de la tradició oral.  . / 3-Oda: composició de to elevat sobre assumptes importants i diversos JACINT VERDAGUER: consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesía. Trets principals: varietat temàtica, riquesa lingüística, gran capacitat imaginativa, conjunció de la tradició literària culta i popular. Carácterístiques, són ROMàntiques: 1-Temperament idealista: temperament idealista i rebel/ Atracció per la natura/ Concepció ROMàntica de la poesía/ Nacionalisme/ Enyoradís de mena.  CANIGÓ: L'ATLÀNTIDA. Canigó: exalça: 1-una catalunya mítica en el passat / 2-La fe cristiana TEATRE SEGLE XIX: l'influencia Romanticisme va trencar amb les convencions del teatre neoclàssic, la llibertat que creava l'autor ROMàntic es va manifestar en: 1-desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics/ 2-Barreja de la prosa i el vers/ 3-Rebuig de les tres unitats clàssiques / 4-major varietat de situacions i personatges. Drama ROMàntic: síntesi dels elements de la comèdia i de la tragèdia CARACT: Amor: tema més important, passió absoluta/ l'heroi: personatge protagonista, un individu misteriós. / Capacitat emotiva: ús d'un conjunt de recursos.  Drama històric: subgènere + representatiu del drama ROMàntic, fets històrics. / -drama de costums reals: vinculat als plantejaments ideològics de la Renaixença.  ÀNGEL GUIMERÀ: plenitud del teatre de la Renaixença, escriu la dramatúrgia qyan ja era conegut , començà com a dramaturg, etapa ROMàntica i etapa d'introducciód'elements realistes. LA TRAGÈDIA ROMÀNTICA: anomena tragèdies les seves primeres obres. CARACT: -argument històric sense intenció patriòtica/ -Idealització dels personatges/ -Innovació en l'ús dels vers.  NARRATIVA S- XIX: problemes de la narrativa catalana: 1-Manca de tradició narrativa /2-Manca d'una llengua unificada, no disposaven d'un model de llengua unificat./ 3-Els autors no són professionals, els manca formació literària/ 4-Inexistència de públic lector i manva d'editorials per al català.  Novel·la històrica: Els tres mosqueters, els miserables.  NOVELA HISTÒRICA: Marc històric real, descripció de costums rurals, vestits... Desenvolupen trama, exaltació de moments significatius de la història de Catalunya.  NOVELA COSTUMS: ·Descripció realitat en la dimensió més extensa i típica. /·personatges prototípics del món menestral urbà/ ·Articulació de la novel·la a partir de la sima d'escenes/ ·Visió elegíaca del món que desapareix / ·implicació subjectiva de l'autor. /// NOVELA REALISTA: ·LLenguatge molt adjectivat/ ·Intenció moralitzant o instructiva/ ·visió idealista de la realitat/ ·Tècniques i motius de la novel·la de fulletó i del costumisme/ ·Anàlisi psicològica superficial dels personatges/ ·Manca d'objectivitat.  DOLORS MONSERDÀ. NOVEL·LA REALISTA-NATURALISTA: trets: ·Observació imparcial de la realitat / ·Versemblança: desprès de l'observació, treball de composició i estructuració. /·Psicología complexa: personatges tenen psicología complexa, evolucionen/ ·Valor documental: nvel·la concebuda com un mirall de la societat coetànía. / Novel·la burguesa: Problemes i aspiracions de la burgesia. NARCÍS OLLER:creador de la novel·la catalana moderna, retrata fidelment la societat catalana contemporànía, adopta el català com llengua exclusiva de la seva obra. TEMES: -Industrialització de cat i canvis socioeconòmics/ Oposició entre camp i ciutat/ Inadaptació de l'individu dins d'una nova societat/ Estudi o seguiment d'un individu amb una voluntat analítica.   LA PAPALLONA.