L'Obra Literària d'Enric Valor: Rondalles i Novel·les
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
español con un tamaño de 4,52 KB
L'aportació literària d'Enric Valor
La seua tasca extraordinària s’ha manifestat en un triple aspecte. No obstant això, la producció literària d’Enric Valor consta de les dues grans aportacions primeres.
Les Rondalles Valencianes
Aquest gran autor ha recopilat trenta-sis rondalles valencianes que es classifiquen en tres tipus:
- Meravelloses: intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l’heroi a arribar al seu fi.
- De costums: reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa.
- D'animals: els personatges són animals humanitzats.
Però tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes.
Tornant a les rondalles, podem dir que estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral i ens proposa, mitjançant l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals.
Els relats breus
Els relats breus, més pròxims a l’estil del segle XIX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.
Les novel·les i el Cicle de Cassana
Pel que fa a les novel·les (L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant, El cicle de Cassana...), podem dir que presenten les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és on més clarament aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. En les seues novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi totes les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica.
En elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes de les seues novel·les són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i la llengua.
La trilogia, el Cicle de Cassana, està formada pels títols Sense la Terra Promesa, que és la crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial, i Temps de Batuda i Enllà de l’horitzó, que és la crònica de la Guerra Civil. Aquestes novel·les constitueixen un extraordinari esforç per rescatar de l’oblit i reconstruir un món que desapareix de la memòria col·lectiva.
Presenta la crònica de la societat rural de Cassana –poble imaginari i representatiu del sud del País Valencià– i relata la història d'una vida tancada entre muntanyes i feudal encara, quan la "qüestió social" començava a desbaratar els seus esquemes tradicionals, sobre el fons de la primera Guerra Europea. Valor ofereix així un variat panorama social i tota una gamma aberrant i bigarrada de personatges i situacions individuals i col·lectives que accentua movent-se entre el passat i el present. Aquest cicle novel·lístic té certes afinitats amb el realisme rus i apunta a un plantejament èpic de la vida del camp encara no assajat entre nosaltres.
Sobre Temps de Batuda
Sobre Temps de Batuda, Enric Valor diu: “La meua crònica-novel·la Temps de Batuda trobe que és un autèntic exemple de novel·la impura, on hi ha personatges i acció perfectament ficticis –la major part– trets del no-res; però també i, alhora, traces autobiogràfiques i utilització de fets reals i persones de carn i os per a transformar-los en matèria de completa ficció.”
Conclusions
En conclusió, podem dir que Enric Valor és l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. També és l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.