La poesia en català des del 1939: autors, corrents i obres clau

1. La postguerra i la represa dels seixanta

En acabar la Guerra Civil, la majoria dels escriptors, fidels a la Generalitat, es van haver d'exiliar. Es va articular una resistència cultural per mitjà de revistes i edicions clandestines.

Els anys cinquanta, Carles Riba es va convertir en el model de referència per a les noves generacions d'escriptors (postsimbolisme poètic).

A partir del 1960 dominen el panorama literari autors que havien començat a publicar abans de la guerra, com Salvador Espriu i Pere Quart. A més, destaquen altres noms com Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol i Joan Brossa.

2. Salvador Espriu i Pere Quart

Salvador Espriu, poeta, dramaturg i narrador, va organitzar la seua obra entorn de mites. En Cementiri de Sinera (1946) identifica el món destruït per la guerra a Sinera; en La pell de brau (1960) s'adreça al poble de Sepharad per denunciar les injustícies de la postguerra.

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver. En la seua poesia dominen la sàtira, el compromís, l'escepticisme, el to moralitzador i la crítica de la burgesia. Vacances pagades (1960) és una expressió poètica de conversa.

3. Vicent Andrés Estellés

És la veu poètica valenciana més poderosa de tot el segle XX.

Comença a escriure en els anys quaranta una obra marcada pel drama de la postguerra. La seua poesia conté una voluntat d'inventariar la realitat, amb l'ús de la llengua popular i col·loquial.

• Al començament dels anys setanta compon Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys (1971) i Recomane tenebres (1972).
• Pòstumament es va publicar Mural del País Valencià (1996), composició extensa dedicada a cantar tots els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics.

4. Miquel Martí i Pol

És un dels poetes en català més populars i llegits. La seua poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix tant la seua pròpia realitat com el temps històric concret i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat.

A La fàbrica (1972) s'inclou de ple en el corrent del realisme històric, amb procediments com l'inventari o la crònica, i un llenguatge directe i assequible.

La seua obra de la primera meitat dels setanta està marcada per l'experiència de la seua malaltia, de la qual sorgeix amb un vitalisme nou, que es reflecteix en obres posteriors com Estimada Marta (1978).

5. Joan Brossa

• L'obra de Joan Brossa es va formar entorn de les avantguardes literàries, plàstiques, escèniques i musicals. Aquest caràcter experimental va fer que la seua producció tinguera una difusió pràcticament nul·la fins als anys setanta.
• Els seus primers llibres s'inscriuen en el surrealisme (ús d'imatges oníriques i associacions inconscients).
• A partir de 1950, Brossa comença a conrear una poesia més lligada a la realitat, caracteritzada pel gust per les coses insòlites i la recerca del lirisme de les coses vulgars.
• Va portar la poesia visual i la poesia escènica.