Poesia catalana dels anys 70 fins avui: de Gimferrer i Brossa a Miquel Martí i Pol

Poesia dels anys 70 fins ara

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J.V. Foix i es publicaren dos llibres que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme: Els miralls (1970) de Pere Gimferrer i Poesia rara (1970) de Joan Brossa. La poesia no realista, que en pocs anys es convertí en hegemònica, té les característiques següents:

Característiques de la nova poesia

• Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta, d'acord amb els plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins el text o el discurs que conformava l'escriptura mateixa, la qual no necessàriament contenia un argument.
• Pràctica rebel: connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX, la poesia es considerà com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
• Nous valors de la paraula poètica: deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
• Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors.

Els anys 80

Durant els anys 80 la poesia continuà amb els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des de la suma de vivències personals. Definitivament, s'acceptà el mestratge de tots els grans poetes del segle XX: Brossa, Ferrater, Carner, Estellés...

Els anys 90

Als anys 90 s'abandonà la idea d'actuar com a memòria col·lectiva. S'hi observà la tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni de les instàncies acadèmiques. La seua referència a la situació social i nacional catalana va fer que molts dels seus poemes fossin citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants van posar música a les seues creacions, cosa que contribuí encara més a la seua popularització.

Poesia i vida són dos elements que van lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de vida.

La seua poesia és un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configura en un tot la seua poesia, que ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seua biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana. Miquel Martí i Pol, poeta compromès amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat. El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l'aval de 400 ajuntaments. Alguns dels seus llibres s'han traduït a l'anglès, l'asturià, el castellà, l'eslovè, el francès i l'italià.