Poesia i prosa medieval catalana: lírica trobadoresca, sirventès i crònica
LA CANÇÓ: gènere de lírica trobadoresca amb temàtica amorosa. La cançó s'exalta a la dama i la presenta com un ésser perfecte, que no té cap defecte. En aquesta composició el trobador sovint anomena la dama midons (el meu senyor), amb el qual diu que l'home ha d'obeir i acceptar tot el que digui la dama. La dama, estant casada, no accepta relacions extramatrimonials amb el trobador, i aquest expressa el seu dolor i la seva impotència declarant que es troba en una pressió d'amor. És el gènere més popular.
EL SIRVENTÈS: El sirventès és un altre gènere de la... on el trobador ataca els seus enemics. Guillem de Berguedà és un gran exponent d'aquest gènere. El to que utilitza és amenaçador i amb ànim d'ofendre, però no es perden les formes en quant a estil i vocabulari. També pot contenir algun aspecte polític. El trobador s'adreça a un altre amb la mateixa rima, mètrica i melodia, i això fa un debat.
EL PLANY: És el tercer gènere de la... on el trobador manifesta el seu dolor per la mort d'algun membre. També és un text d'elogis.
Diferències entre trobadors: català i occità
Diferència marxi i trobadors
Català Occità
Dama humanitzada, amb defectes i vicis, que s'equivoca i pot cometre errors, i amb un caràcter no gaire fàcil. Dama idealitzada, sense cap mena de defectes, caracteritzada per la blancor de la pell..
Utilitzava l'exemple personal per fer una reflexió universal. Parlaven d'experiències personals.
Se situen en un context urbà. Ambient rural.
Els dos: amaguen el nom de la dama sota pseudònim. És obvi.
Innecessari.
AMIC E AMAT: Ramon Llull fa una al·legoria del Càntic dels Càntics. Al llibre hi apareix la figura d'Amic, que simbolitza l'home, i la de Déu, que simbolitza l'amat. Les dues figures dialoguen sobre l'espiritualitat i es mostra Déu com a ésser comprensiu, amable i capaç de perdonar, element innovador, ja que durant l'edat mitjana Déu es descriu com una figura a la qual cal tenir por. Remet al tòpic de la pressió d'amor.
RAMON MUNTANER: Explica la conquesta d'Atenes per part de la corona catalanoaragonesa. En aquesta crònica podem veure un rei retirat que explica les seves aventures en la conquesta mediterrània. El rei es presenta com un heroi, i el seu objectiu prioritari és justificar la política reial. En aquest cas, fer entendre a la població que els sacrificis que s'han fet per aconseguir Atenes han valgut la pena.
PERE III EL CERIMONIÓS: No es mostra el rei com un heroi, sinó el contrari. Es descriu el rei sol, on el seu regnat està patint escassetat alimentària, plagues i epidèmies de malalties, i se n'ha de fer front a un enemic que assetja el regne: els sarraïns. El rei es mostra com a príncep renaixentista, sense escrúpols, que imposa càstigs sovint repressius.
El rei se sent traït pels que l'envolten, que són corruptes i incompetents, i ha de fer front a aquesta situació.
Caràcter: Vicent Ferrer
Els sermons eren llargs, sovint podien durar més de 3 h. Ferrer anunciava la fi del món i predicava a la població com havien de comportar-se i els càstigs que podien patir si pecaven. Estava obsessionat amb l'ortodòxia religiosa i odiava els clàssics grecollatins. Creia que la dona era una reencarnació del dimoni i que corrompia els homes. Anava de ciutat en ciutat amb un grup d'actors que en feien la representació del sermó.
1 DELS 4 LLIBRES DEL LO SOMNI: Bernat Metge posa en dubte la immortalitat de l'ànima, fonament del cristianisme. Per no ser acusat d'heretge, el quart llibre rebutja aquesta idea. En Lo Somni es pot intuir que Metge acusa els nobles i els consellers del rei Joan I d'haver-lo matat.
POEMA XI, AUSIÀS MARCH: La figura literària que domina és l'antítesi. El poeta posa en relació molt sovint temes contraris: amor-patiment, amor-dolor, mort-melodia. L'estat d'ànim és de dolor i poca esperança, on sosté que si està destinat a patir, prefereix morir, i que, ja que l'esperança de la mort ha fugit, està condemnat a viure.
El poeta espera amb tensió la mort, i aquesta la personifica com a excés de goig; el món és una cosa estranya, en canvi, l'amor és terror, veus horribles i sensacions com arrencar-se els cabells i plorar. March li demana a la dama més efusivitat, ja que no se sent correspost. Ell té una gran capacitat amatòria, mentre que la dona no s'esforça a estimar-lo.
Mort com a escapatòria.