Poesia postnoucentista catalana: Riba, Arderiu, Carner, Salvat-Papasseit i Foix

Els postnoucentistes

Els postnoucentistes. Els poetes joves dels anys 20 van seguir els noucentistes i van beure de la seva influència, però van donar més importància a la sinceritat i a les vivències reals. Es consideren continuadors de la poesia noucentista (Carles Riba, Clementina Arderiu...). Altres opten per apropar-se a la tradició de la poesia popular (J.M. de Sagarra), mentre que J. Salvat-Papasseit i J.V. Foix s'acosten als corrents avantguardistes de l'època.

Carles Riba (1893-1958)

Aportació poètica i intel·lectual a la cultura catalana. Gran traductor d'autors estrangers al català. Hereu del Noucentisme, poesia intel·lectual i culta. Casat amb la poeta Clementina Arderiu, col·laborà amb Pompeu Fabra en la confecció del Diccionari. Durant la guerra es va comprometre amb la República. Viu 4 anys a l'exili, a França. Torna i es converteix en guia dels escriptors i intel·lectuals catalanistes. A la postguerra és símbol de la resistència de la cultura catalana sota el franquisme. Poesia de temàtica amorosa, però també d'autoconeixement o del destí personal. A Elegies de Bierville (1942), el seu llibre més important, recrea la vivència de l'exili. Poesia culta i perfecció formal.

Clementina Arderiu (1889-1976)

Influència noucentista, sobretot de Josep Carner. Poesia molt treballada on dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condició femenina o la mort. Tendència a la idealització de la vida quotidiana. Identificada amb la República, viurà a l'exili durant 4 anys (com Carles Riba, el seu marit).

El Noucentisme

El Noucentisme comparteix amb el Modernisme la catalanitat, modernitzar el país, l'interès per les tradicions, la creació d'un model lingüístic únic i el poeta com a guia.

• Triomf del catalanisme polític.
• Col·laboració entre dirigents polítics, intel·lectuals i artistes (Pompeu Fabra, Josep Carner...).
• Infraestructures i reformes socials per convertir Catalunya en un país modern i civilitzat (IEC, xarxa de biblioteques, escoles públiques de qualitat...).
• 1923: dictadura de Primo de Rivera, liquidació de l'autogovern. Ja no poden incidir en la societat: fi de les reformes i del Noucentisme.

Idees

• Ideòleg: Eugeni d'Ors.
• Exaltació del present.
• Domini de l'home sobre la natura, que cal ordenar i civilitzar.
• Ciutat enfront del món rural.
• Classicisme i ordre: mesura, equilibri, norma, obra ben feta.

Literatura

• Literatura preocupada per la forma. Expressió precisa i objectiva, ironia.
• Tota obra tenia una lliçó moral.
• Realitat tal com es voldria que fos, no com era.

Característiques de la poesia

Perfecció formal, llengua depurada i d'alt nivell. Artificiosa i objectiva (no espontània i instintiva com Maragall). Rigor mètric i metàfores abundants. Temàtica externa al poeta. To melangiós.

El teatre el rebutgen perquè és massa realista. En narrativa s'abandona la novel·la durant tot aquest període.

Josep Carner

Principal poeta noucentista, "el príncep dels poetes". Escriu en revistes i diaris, treballa a l'IEC, forma part del govern català a l'exili i mor a Brussel·les el 1970.

• Rebuig del Romanticisme i del jo com a centre del poema.
• A partir d'una paraula casual comença el procés de creació. Conscient.
• Introdueix neologismes, cultismes, dialectalismes, col·loquialismes... Enriqueix la llengua.

L'avantguarda

Futurisme i cubisme. Es desenvolupen entre les dues guerres mundials. Ruptura radical amb la tradició anterior i recerca constant de noves formes d'expressió artística. Allò que importava era avançar sempre. Inconformisme i revolució. Assimilen cultures llunyanes, usen la lletjor com a tema i estil. Originalitat per davant de la perfecció. Substitueixen l'estrofa, el metre i la rima per cal·ligrames, paraules en llibertat i escriptura automàtica.

Minoritari a tot arreu, aquí encara més. Només Salvat-Papasseit i Foix, però no sempre. Llengua fràgil, en procés de normalització i minoritària, no es podia permetre les experimentacions destructives que es podien fer amb llengües majoritàries.

Futurisme i cubisme

• Futurisme: proposa un nou art d'acord amb el món modern. Exalta les innovacions, sobretot les mecàniques: maquinisme, velocitat, perill, lluita... Destrucció del discurs, de la sintaxi i de la puntuació, infinitiu com a única forma verbal, abolició de l'adjectiu, tipografia nova. L'ordre no és necessari per a comprendre allò que es vol dir.
• Cubisme: reflectir la realitat sense imitar-la. Reinterpretar-la. Collage, cal·ligrames, lletres d'impremta, frases soltes sense cap nexe... com si fossin records i percepcions.

Joan Salvat-Papasseit

El seu pare, mariner, va morir en un accident quan ell tenia 6 anys. Ingressa en un vaixell ancorat al port de Barcelona destinat a orfes de mariners. Mor als 30 anys de tuberculosi. Obra estretament lligada a la seva vida, marcada per l'autodidactisme, la influència de les avantguardes, un catalanisme combatiu i la presència de la mort amb la malaltia, que desemboca en un intens vitalisme. La seva obra és de les més representatives de l'avantguarda catalana.

• Contrari als noucentistes: anima a la rebel·lia i a la lluita del poeta, que ha de ser valent i sincer. S'ha de fer una poesia actual.

J.V. Foix

Un dels grans autors del segle XX. Difícil de classificar; ell es definia com a "investigador en poesia". La seva obra està influïda per les avantguardes, pels clàssics medievals i té moltes referències a la Guerra Civil i a la postguerra. Va escriure en una llengua intencionadament arcaica, que suposa un punt de trobada entre la poesia medieval i les avantguardes. Riquesa lingüística i tècnica excepcionals. La seva poesia té alhora trets clàssics i noucentistes (llengua arcaica, etc.) i adopta innovacions pròpies de l'avantguarda.