Poesia, Prosa i Teatre dels Anys Vint i Trenta: Context, Autors i Obres Clau de la Literatura Catalana

Poesia, Prosa i Teatre dels Anys Vint i Trenta

Poesia

La poesia sorgeix del llegat noucentista, que pren forma en la poètica postsimbolista, amb autors importants com Carles Riba i els seus companys i deixebles com Clementina Arderiu, Màrius Torres, entre d'altres, els quals s'emmirallen en autors coetanis com Paul Valéry i T.S. Eliot.

Cal tenir en compte els introductors de l'avantguarda, com J.V. Foix, que s'inclinen cada cop més cap al surrealisme i formen un grup provocador, autèntic revulsiu de la vida intel·lectual catalana, on hi forma part també Salvador Dalí. La provocació, l'humor i l'absurd són adoptats per l'avantguarda i per grups com la Colla de Sabadell, amb Francesc Trabal i Joan Oliver.

Prosa

La prosa dels anys vint pateix una crisi del gènere novel·lístic per dues raons. D'una banda, després d'obres tan importants i innovadores com À la recherche du temps perdu (1916-1927) de M. Proust i Ulisses (1922) de J. Joyce, la novel·la ja no podia tornar als esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Feia falta un nou tipus de novel·la, que no es va donar de primer moment perquè es pensava que aquests gèneres estaven ja liquidats. D'altra banda, en l'àmbit català, el Noucentisme havia practicat gèneres més breus com la poesia, el conte o l'assaig curt.

Als anys trenta van sorgir noves editorials, noves col·leccions de narrativa, nous novel·listes, crítics, premis literaris..., cosa que va permetre que es produís aquest ressorgiment. La novel·la es converteix en el gènere per excel·lència, amb un ampli ventall de tendències:

• Novel·la psicològica: la més predominant, amb obres com Laura a la ciutat dels sants (1931) de Miquel Llor.
• Modernisme: representat per Joan Puig i Ferreter.
• Novel·la avantguardista: amb Francesc Trabal.
• Autors al marge de la moda: com Josep M. de Sagarra i S.J. Arbó.

Per acabar, cal dir que hi ha una renovació de la prosa periodística, que conrea un autor excepcional, poc proper al gènere novel·lístic del moment: Josep Pla.

Teatre

Predomina un gènere dramàtic que descriu situacions i conflictes de la burgesia conservadora: es tracta de l'alta comèdia o comèdia burgesa, el màxim exponent de la qual és Cesc Soldevila.

Cap als anys trenta, Joan Oliver i J.M. Millàs-Raurell s'incorporen al panorama teatral amb obres de intencionalitat crítica que qüestionen els fonaments ideològics de la societat burgesa. Josep M. de Sagarra és el dramaturg amb més èxit abans i després de la Guerra Civil espanyola, amb els seus poemes dramàtics.

Carles Riba

Vida

L'aportació de Carles Riba a la cultura catalana no prové només de la seva obra poètica, sinó també de la seva tasca intel·lectual. Traductor, hel·lenista, crític i humanista, hereu del Noucentisme, és autor d'una poesia tan intel·lectual com depurada, i fou un símbol a la postguerra. El 1959 fou nomenat director de la Fundació Bernat Metge per les seves col·laboracions.

Obra

La poesia ribiana està classificada dins el corrent postsimbolista i consta dels llibres següents:

• Primer llibre d'Estances (1919) i Segon llibre d'Estances (1930), de temàtica amorosa.
• Elegies de Bierville (1942), el seu llibre més important.
• Del joc i del foc (1946).
• Salvatge cor (1952).

Josep Maria de Sagarra

Vida

És un dels autors més prolífics de la literatura catalana i també un dels més populars. Poeta, dramaturg, traductor, novel·lista i articulista. Nascut en l'alta burgesia, va ser l'autor teatral més famós del país.

Obra

Una capacitat verbal extraordinària en tots els gèneres que practicà.

• Poesia: Cançons d'abril i novembre (1918), Cançons de taverna i d'oblit (1922), Cançons de rem i de vela (1923) i Cançons de totes les hores (1925).
• Poemes narratius: El mal caçador (1915), El Compte Arnau (1928) i El poema de Nadal (1930).
• Teatre: Les llàgrimes d'Angelina (teatre de costums, 1928) i Judit (tragèdia, 1929).