Poesia valenciana de la postguerra: del simbolisme existencialista al realisme social dels anys 60
Poesia valenciana de la postguerra
Durant els primers anys de la postguerra va succeir un segon període en el qual van aparèixer les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de la postguerra. Enmig d'un ambient desolador, caracteritzat per la postguerra de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també va aparèixer entre els poetes l'existencialisme parisenc: un moviment inconformista, filosòfic i literari que otorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.
El grup poètic de la postguerra
Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «grup poètic de la postguerra» es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i van escriure poemes que responien a les següents característiques:
- Allunyament de la realitat.
- Discurs reflexiu, relacionat tècnicament amb el dolor, la mort, l'absurd del món i la vida.
- Punts de vista religiosos i humanistes.
- Tendència a l'hermetisme expressiu.
El poeta simbolista i existencialista dels anys 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs aficionat a la religiositat i a l'humanisme i distanciat de la realitat immediata.
Del simbolisme al realisme
No obstant això, els joves poetes de començaments dels anys 60 es van adscriure a l'estètica realista. El 1960 van aparèixer tres llibres cabdals: La pell de brau (Espriu), D'nuces pueris (Gabriel Ferrater) i Vacances pagades (Pere Quart).
La poesia realista dels anys 60
Les característiques principals de la poesia realista dels anys 60 són:
- El poeta deixa de sentir-se un elegit per identificar-se amb l'entorn i passa a considerar-se una persona corrent, més solidària amb la resta.
- Sobre l'experiència poètica: l'acte d'escriure deixa de ser una labor intimista o críptica per a ser una experiència compartida amb els lectors.
- La reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
- El discurs poètic deixa de ser equívoc i abstracte per passar a ser unívoc i concret.
- L'heroi de la nova poesia passa a ser una persona corrent, immersa en l'anonimat de la vida quotidiana.
- Objectiu de la poesia: va assolir una funció social, amb l'objectiu d'enriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions.
- El lector: qualsevol lector es converteix en destinatari de la poesia realista; els receptors van deixar de ser persones cultes.
La nova cançó
En sintonia amb la poesia realista, la «nova cançó» es va convertir aviat en un fenomen de masses. L'objectiu era recuperar l'ús públic de la llengua a través de la nova música popular i divulgar missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista. Raimon, a partir de la seua primera cançó («Al vent»), es va convertir en el cantant més emblemàtic, i les seues cançons van tenir un gran impacte social.