Propietats Textuals i Gèneres de la Literatura Medieval
Les propietats del text
Cohesió
Propietat en virtut de la qual els diversos elements que el conformen estan lligats, de manera que el receptor no haja d'imaginar el que vol comunicar l'emissor, ni es perda enmig d'un garbuix de frases inconnexes de difícil interpretació.
Coherència
És la propietat en virtut de la qual la informació apareix seleccionada, organitzada i jerarquitzada perquè el receptor puga entendre el missatge de manera eficaç, tot distingint el que és important del que és accessori.
L'adequació
És la propietat en virtut de la qual l'emissor selecciona les fórmules lingüístiques idònies segons el context en què es produïx la comunicació lingüística.
Gèneres didàctics
- Faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
- Exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
- Sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
- Poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i cristians.
Recursos literaris
Per a cridar l'atenció i convidar a la meditació:
- Interrogació retòrica
- Sentència
- Lliçó moral
- Gradació
- Antítesi
- Paradoxa
Per a facilitar la memorització del missatge:
- Anàfores
- Bimembracions
- Paral·lelisme
- Enumeracions
- Rimes
Prosa didàctica, religiosa i moralitzant
- La religiositat: és la presència del sentiment de devoció a la divinitat.
- La moralització: és l'orientació de l'opinió i la conducta en favor dels valors ètics, que en l'època medieval s'inspiren en el cristianisme.
- El didactisme: és la voluntat de fer entenedors aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.
Funció de la prosa literària
La societat era teocèntrica, tot es feia per i per a Déu. Els temes dominants en els textos escrits eren Déu (la religió) i el rei (la nació).
La literatura tenia com a finalitat:
- Donar pautes cíviques i religioses de conducta moral.
- L'adhesió als grans senyors i al rei, i al desenvolupament de la consciència nacional.
- La conversió al cristianisme de musulmans i jueus, el control ideològic dels cristians i la lluita contra l'heretgia.