Prosa moralitzant als segles XIV i XV: Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
Prosa moralitzant (segles XIV-XV)
En un ambient religiós i moral de crisi, produït per factors diversos (la mortaldat ocasionada per les epidèmies de pesta, les guerres, la divisió de la cristiandat en un Cisma que dura prop de quaranta anys i el relaxament dels costums), s'enfonsen els esquemes ideològics medievals. Alguns autors reaccionen amb una obra que intenta influir en la societat, corregir els costums, aturar els canvis i, fins i tot, aconseguir una incidència política. Entre ells destaquen tres frares procedents de convents urbans.
Francesc Eiximenis (ca. 1330-1409)
Gironí que viatjà per Europa i residí a València i al Rosselló (fou bisbe d'Elna), és autor d'una obra extensíssima i de les més divulgades de l'època. Amb l'objectiu central d'instruir els seglars en la religió i amb gran destresa descriptiva, crea un magnífic retaule de costums, ple d'exemples, contes populars i anècdotes. La seva obra més ambiciosa és Lo crestià, un vast catecisme enciclopèdic que no va acabar.
Vicent Ferrer (1350-1419)
Predicador valencià que congregava multituds a la Corona d'Aragó i a molts altres llocs (sembla que predicava sempre en català), prou influent també en el món de la política i canonitzat el 1458 per un papa Borja, ens ha llegat una col·lecció de devers tres-cents sermons, gràcies a la còpia que en feien uns escrivents mentre ell predicava. Es tracta d'una mostra única de la llengua oral del seu temps: viva, acolorida i rica, plena d'exclamacions, onomatopeies, frases fetes, expressions populars, gests teatrals, contes, faules i notes pintoresques.
Anselm Turmeda (ca. 1356-ca. 1430)
Nascut a Ciutat de Mallorca cap al 1356, és una figura insòlita, fruit emblemàtic del moment de crisi. Entrà a l'orde de sant Francesc i, devers el 1385, partí cap a Tunis, es convertí a l'islam i arribà a tenir fama de savi i de sant entre els musulmans. Mantenint una actitud ambigua, va escriure en català obres en vers (Llibre de bons amonestaments, Cobles de la divisió del regne de Mallorques) i en prosa (Disputa de l'ase), que van dels consells morals a la sàtira i l'anticlericalisme.