Les quatre grans cròniques catalanes medievals: historiografia primitiva

Historiografia primitiva: textos històrics en català més antics

Les primeres obres historiogràfiques en català són obres informatives, sense intenció literària. Tanmateix, les quatre grans cròniques (finals del segle XIII i durant el segle XIV) són peces narratives de gran valor creatiu. Relaten fets històrics de l'època de plenitud de la Catalunya medieval i ens permeten conèixer tots els aspectes de la societat catalana del moment. Per això tenen una gran importància pel seu interès historiogràfic, lingüístic i literari.

Al segle XV, la historiografia escrita en llengua catalana va seguir els esquemes medievals.

Les quatre grans cròniques

1. Crònica de Jaume I: Llibre dels fets

Autobiografia

• Datació: dictada i supervisada per Jaume I entre el 1240 i el 1274.
• Narració: en primera persona, explica la vida del rei des del seu naixement (1208) fins a la seva mort (1276).
• Fonts: es basa en els records personals del rei i en cançons de gesta que la crònica prosifica.

Intenció

Té una intenció didàctica i pretén justificar les accions del rei, amb un sentit religiós i provencialista.

Llenguatge i sintaxi

El llenguatge és viu, fluid, popular i, de vegades, col·loquial. Hi trobem l'ús de la llengua pròpia per part dels personatges. La sintaxi no és massa correcta, perquè utilitza la llengua popular.

2. Crònica de Bernat Desclot

No és autobiogràfica.

• Datació: entre el 1283 i el 1288.
• Contingut: Bernat Desclot narra la vida i els regnats d'una sèrie de reis, en dos blocs:
  1. Regnats antics: to èpic i basat en relats de joglars.
  2. Regnats de reis que ell va conèixer, sobretot Pere II el Gran. En aquesta segona part localitzem tres grups d'accions entorn d'aquest rei:
     • Intervencions de la casa reial a l'actual Itàlia.
     • Batalles entorn de la invasió de Catalunya pels francesos.
     • Alliberament de Catalunya dels francesos (gran obra de Pere el Gran).
• Estil: Bernat Desclot deixa constància del rei com un gran heroi. Empra relats de joglars, que vindrien a ser la bibliografia actual.
• Objectiu: glorificar la figura del rei Pere II, a qui mostra gairebé com un heroi d'epopeia clàssica.

3. Crònica de Ramon Muntaner

• Datació: escrita al llarg del primer terç del segle XIV (1325-1328).
• Contingut:
  • Expansió pel Mediterrani:
    1. Lluites a Sicília i a Calàbria (segle XIII).
    2. Expansió catalana cap a Orient (la part més extensa).
    3. Govern de Ramon Muntaner a dues illes del Mediterrani, al nord d'Àfrica.
    4. Campanya de Sardenya.
  • Coronació del rei Alfons III el Benigne (crònica minuciosa).
• Estil:
  • Escrita per ser escoltada, sovint parla d'oïdors. Per això empra sovint l'estil dels joglars: cançons de gesta i històries d'amor. Aquestes són les dues característiques principals i diferenciadores d'aquesta crònica davant les altres.
  • Estil directe, amb un registre sovint propi del llenguatge col·loquial.
  • Ús sovintejat de frases fetes o populars, dites i refranys.
  • Tendència a l'exageració, característica del llenguatge oral.
• Influències posteriors: Joanot Martorell s'inspira en aquesta crònica per escriure Tirant lo Blanc.
• Objectius:
  • Exaltació de la figura de cada rei: ésser suprem, gran i majestuós.
  • Deixar constància de la feina pròpia i dels seus mèrits a la cort.
  • To nacionalista: projecta el seu patriotisme en la crònica que redacta.
  • Planteja la necessitat de la unitat de les terres per dos motius: provenen d'una mateixa casa reial i tenen una llengua comuna.

4. Crònica de Pere III el Cerimoniós

• Motiu: necessitat de justificar la seva política i els seus fets com a rei.
• Contingut: estructurada en sis capítols:
  1. Regnat d'Alfons el Benigne (1327-1336), qui fou el seu pare.
  2. Primers anys del seu propi regnat (1336-1340).
  3. Pugna amb el rei de Mallorca (1345), Jaume III.
  4. Lluites contra aragonesos i valencians (fins al 1350).
  5. Guerres contra Gènova (fins al 1355).
  6. Episodis diversos o esdeveniments a Sicília (fins a l'any 1380).
• Estil: igual que Jaume I, en dirigeix la redacció fins al mínim detall, però la seva prosa és acurada i perfeccionista, influïda ja en certa mesura per l'Humanisme.