| Característiques comunes | - Predilecció per l'ús freqüent del diàleg i l'estil directe.
| - Ús dels records i reflexions personals.
| - Descripcions detallades.
- Fòrmules pròpies de l'oralitat.
| - Providencialisme (creença que les victòries eren gràcies a Déu).
|
| Estil i Gènere Literari | - Obra personal i autobiogràfica (subjectiva).
- Primera persona (ús del nos majestàtic).
- Estil realista (llenguatge propi de cada personatge).
- Transcriu la veu del rei.
| - Distant i objectiu.
- Enfocament èpic (esperit cavalleresc).
- Observacions personals.
- Caràcter unitari.
- Personatge en l'ombra (en Bernat només apareix 2 cops en tercera persona).
| - La més llarga i la de més interès literari.
- Història autobiogràfica.
- Presència de recursos literaris propis dels joglars i dels relats èpics.
- Narrador implicat en el relat.
- Repetició d'una pregunta retòrica («què us diré?»).
- Oralitat (crònica pensada per ser escoltada).
| - Absència del to èpic.
- Es presenta com a príncep renaixentista autoritari i sense escrúpols.
- Historiografia.
- Basada en registres oficials.
- Presenta una atmosfera de conspiració.
|
| Contingut | - Victòries militars.
- Arnès (equipament dels cavallers).
- Relata anècdotes de la vida quotidiana.
| - El regnat de Pere II el Gran.
- Descripcions de la figura d'un rei cavalleresc.
- Moments de lluita dels cavallers.
| - Recull fets a través de les experiències viscudes (memòries).
- Memòries d'un cavaller retirat.
- La mà favorable de Déu cap als monarques.
| - Regnats de Pere III i Alfons III el Benigne.
- Reflex exhaustiu de les conductes dutes a terme (cruels).
- Capítols més importants de la història.
|
| Objectiu | - Presentar el rei com un heroi èpic.
| - Presentar en Pere com un rei modèlic.
- Justificar les decisions polítiques dels reis.
| - Fer propaganda del seu rei.
- Elogi a la llengua de la terra (compromís patriòtic).
| - Justificar l'acció política pròpia (sobretot episodis militars especials).
|