Ramon Llull i les Grans Cròniques de l'Expansió Catalana: Obra Didàctica i Història
Obra didàctica
Tota l'obra de Ramon Llull tenia una finalitat didàctica, però hi ha alguns textos on aquesta voluntat és explícita.
1. El llibre de les bèsties
És un apòleg, un relat d'acció al·legòrica (una metàfora constant), protagonitzat per animals, que tracta sobre el bon govern. S'inspira en narracions orientals (Les mil i una nits): estructura d'un conte per cada dia, per fer una reflexió que indueix a la següent faula. També s'inspira en Calila i Dimna.
Els animals han d'escollir rei i ràpidament se separen en carnívors i herbívors. Les intrigues de la guineu, astuta i traïdora, centren l'interès moralitzador del relat. Per ensenyar als humans, Llull empra el recurs de l'exemple.
2. Llibre de l'orde de cavalleria
És un breu resum dels valors i dels deures d'un cavaller. Dissenya el model de cavaller segons el perfil de l'Església. «Obra didàctica de Ramon Llull on de manera més explícita parla sobre com ser cavaller», fa una relació amb la bona armadura d'un cavaller.
És un diàleg entre un ermità cavaller retirat i un jove aspirant a cavaller. Té 7 parts (capítols); la primera és un diàleg. Presenta el ritual que ha de seguir un escuder per arribar a cavaller i descriu el valor simbòlic de cadascuna de les armes.
Les cròniques de l'expansió
1. La crònica
La crònica fa referència a un gènere periodístic de caràcter imperatiu. És un text en el qual algú ha presenciat els fets: l'autor està involucrat, ja que és testimoni directe dels esdeveniments. Refereix els fets que explica des d'un punt de vista subjectiu i singular.
2. Les cròniques de l'expansió
Eren cròniques fetes a mà (s. XIII - s. XIV) que relataven fets reals. Eren discursos dels reis que explicaven bàsicament les tasques i gestes que ells feien, sobretot volien deixar constància de la seva expansió. Estaven escrites en català i les feien els cronistes, en primera persona, com si fossin el mateix rei (alguns reis també n'escrivien). Expliquen fets reals de l'època amb subjectivitat. Les més importants són 4 i es diferenciaven de la resta per la manera com van ser escrites.
3. Les quatre cròniques
En la primera etapa de les cròniques (s. XII) es va escriure la considerada primera gran crònica: Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. Aquesta relata els fets dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó, i busca justificar les conquestes dels monarques. Estava escrita en llatí.
Les cròniques suposen una evolució respecte als textos històrics clàssics. Es presenten com un gènere literari per les semblances que hi havia entre elles (característiques comunes de les cròniques). Les cròniques van ser protagonitzades pels reis entre els s. XIII i XIV, en el moment de màxim esplendor.
Representació de les 4 grans cròniques
• El fons representa el paper on van ser escrites les quatre cròniques.
• Primera: la J1 representa Jaume I; la W representa les petjades de l'home; a les lletres superiors posa: «fi sense obres mortes» (fragment d'una carta de Jaume I, és el començament de la seva crònica).
• Segona: el cavall representa les expedicions i guerres; la D representa Desclot; el text diu: «dels grans fets i de les grans conquestes».
• Tercera: la frase diu «què us diré?», és la representació de la intenció d'oralitat d'aquesta crònica; la data representa el moment de màxima expansió; //// representa les 4 barres; representa la boca d'una fera i simbolitza que ni els peixos s'atreveixen a apropar-se.
• Quarta: la PIII representa Pere III.
