Ramon Llull i la prosa catalana: del Llibre de les Bèsties a Tirant lo Blanc

Ramon Llull, pare de la prosa catalana

Llull va ser el pare de la prosa catalana, ja que va ser el primer escriptor en escriure poesia en català i el primer a inventar noves paraules, perquè la llengua encara no estava desenvolupada.

El Llibre de les Bèsties

El Llibre de les Bèsties va ser una de les seves obres narratives més conegudes. Té una finalitat moralitzant i vol ser un mirall per als reis. És la primera vegada que, a través de la narrativa, es pretén moralitzar des d'un punt de vista divertit.

Adoctrinar els infidels

Un altre dels objectius de Llull era adoctrinar els infidels. Pertanyia al segle XIII, en una societat amb una mentalitat teocèntrica, que considerava que tot gira entorn de Déu.

Ars és la seva obra més important, en la qual va defensar el seu ideari (que Déu existeix) mitjançant fórmules matemàtiques i la lògica.

Del teocentrisme a l'antropocentrisme

Al segle XIV va haver-hi un canvi de mentalitat: ara tot girava entorn de l'home (antropocentrisme). Va néixer un nou estament social, la burgesia comercial, que va provocar canvis en els règims polítics. Es va deixar de banda l'autoritarisme i es van produir canvis morals, econòmics i filosòfics, com la creació de nous invents o la idea que la Terra és rodona.

L'humanisme

Durant aquest període, gràcies a la Cancelleria Reial, encarregada de traduir obres, copiar documents, etc., es va introduir un nou moviment: l'humanisme. Aquest moviment provenia d'Itàlia i tenia una concepció del món més positiva, en la qual l'home busca la felicitat i ser valorat per la seva intel·ligència, com es feia en els clàssics grecs.

Metge formava part de la Cancelleria Reial i va ser l'autor que va introduir l'humanisme. Va ser un escriptor català acusat d'assassinat que, per defensar-se, va escriure el llibre Lo somni, en el qual plasma les característiques del moviment que seguia. Hi retorna personatges clàssics com Orfeu o Tiresias i inclou diàlegs sobre la immortalitat de l'ànima.

El Renaixement i Tirant lo Blanc

El moviment humanista va donar pas al Renaixement (segles XV-XVI). En aquesta època destaca l'escriptor valencià Joanot Martorell, que va escriure prosa catalana amb l'objectiu d'entretenir. Ja no buscava adoctrinar, perquè els cavallers ja no entraven en batalla, i amb aquestes novel·les es pretenia entretenir-los.

Una de les seves obres més famoses és Tirant lo Blanc, on plasma totes les característiques humanistes i renaixentistes. Aquest llibre es va estendre per tot Espanya però mai no va ser traduït, perquè les llengües s'entenien. Es diu que és una novel·la total perquè tracta tots els temes: cavalleresc, bèl·lic, històric, amorós, psicològic i eròtic.

Els personatges de les seves obres són humans i reals, és a dir, no tenen superpoders; tenen sentiments, emocions, nervis i vergonya, com les persones reals. Per això es pot dir que és una obra versemblant.

Decadència i la cavalleria

Més tard entrem en un període de decadència.

Cavalleries (segles XIII-XIV)

• Escrites en francès i en vers.
• Objectiu: inspirar guerrers per entrar en batalla.
• Temps i llocs indefinits.
• Temàtica artúrica.
• Elements fantàstics.
• Herois amb poders sobrenaturals.

Noves cavalleries (segle XIV)

• Escrites en català i en prosa.
• Objectiu: entretenir perquè no entrin en batalla.
• Llocs i temps concrets.
• Ascensió social.
• Herois humans i grans estrategues.