Ramon Llull i la prosa medieval catalana: història, obra i llegat

Ramon Llull: qui és?

Ramon Llull (1232?-1315?) és un dels grans noms de la literatura catalana (el primer gran escriptor, que suposa l'inici del català literari) i de la cultura europea. Amb una personalitat que és contemplada des del punt de vista d'escriptor, pensador, teòleg i missioner.

Vida

Tingué el càrrec de senescal (gran oficial del palau d'un sobirà) a la cort de l'infant En Jaume (després Jaume II de Mallorca) i es casà amb Blanca de Picany, de qui tingué dos fills. Dins l'etapa cortesana conreà la poesia amorosa dins la tradició trobadoresca, i es lliurà a amors irregulars.

Als 30 anys, després de cinc aparicions de Crist crucificat que el convenceren que havia d'abandonar la vida mundana i lliurar-se a una tasca d'espiritualitat concretada en:

• Treball missional a terres d'infidels.
• Pla de redacció de llibres per a la conversió d'aquests.
• Creació d'escoles de llengües orientals a fi de formar un exèrcit de missioners idonis.

Durant nou anys es formà intel·lectualment a la seva illa. Consta que un esclau sarraí li ensenyà àrab i que aprengué llatí. Va adquirir una sòlida formació filosòfica que, des dels primers llibres, serà segura i personalíssima.

Acabada la seva formació es retirà al puig de Randa per dedicar-se a la meditació solitària, i hi tingué una «il·lustració» divina que li inspirà el seu Art, gràcies al qual la conversió de l'infidel serà infal·lible. Va viure convençut que Déu l'havia pres com a instrument per mostrar als homes la veritat de la fe cristiana.

Des d'aquell moment la vida de Ramon Llull era un afanyós viatjar, disputar i escriure, obsessionat per la seva missió i fermament decidit a dur-la a terme. Abans de 1275 ja havia escrit disset llibres.

L'infant En Jaume concedí a Llull els mitjans per a fundar Miramar (entre Valldemossa i Deià), un col·legi de llengües orientals, a fi que frares franciscans hi aprenguessin l'àrab per poder fer de missioners a terres dels infidels.

Una tradició immemorial suposa que fou lapidat pels musulmans del poble de Bugia, i que va ser recollit moribund en una nau genovesa, i expirà en arribar a Mallorca el 1315. Es troba enterrat en una bella tomba al convent de Sant Francesc de Palma.

Llengües

Va escriure en quatre llengües:

• Llatí: llengua de cultura dels centres més importants d'Europa.
• Àrab: llengua dels infidels.
• Català: perquè la cultura arribi a tothom.
• Provençal: llengua de la poesia trobadoresca.

Només es conserven les obres escrites en català i llatí; s'han perdut les que escriví en àrab i també la seva poesia de tradició trobadoresca.

Prosa lul·liana

Llull (segles XIII-XIV) assoleix la perfecció i modernitat de la llengua catalana en:

• Sintaxi apta i flexible per a l'argumentació (ús de subordinades i del subjuntiu).
• Ampliació i creació de lèxic per expressar conceptes abstractes: incorporació de cultismes llatins, ús de la derivació per crear paraules noves i evolució de paraules llatines per convertir-les en patrimonials.

Ramon Llull és l'autèntic creador de la nostra prosa literària, ja que la fa apta per a tots els usos possibles.

Obra

És autor d'una extensíssima obra, de la qual se'ns han conservat uns 243 títols, de temàtica àmplia i variada. Es poden classificar en:

Filosòfica i científica

• Art abreujada de trobar la veritat: expressa les seves idees científiques i filosòfiques.
• L'arbre de la ciència: pretén ser un instrument per entendre totes les ciències.

Obres místiques

• Llibre de contemplació en Déu: és la base de les seves obres místiques posteriors.
• Arbre de filosofia d'amor i Llibre d'Amic e Amat: és un text místic, diàleg entre l'home i Déu.

Obres didàctiques

• Llibre de l'ordre de cavalleria: manual del perfecte cavaller.
• Doctrina pueril: dedicada al seu fill, s'hi enfronta al problema de l'educació.
• Llibre del gentil i els tres savis: polèmica religiosa.

Obres poètiques

• Lo Desconhort: obra poètica més important.
• Cant de Ramon.
• Lo Concili.

1. Naixement de la prosa literària

Durant l'època medieval no hi ha més «norma» que la llatina. Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes apareixen a finals del segle XV i XVI. La norma de correcció lingüística l'establia el prestigi d'una figura literària inqüestionable: Ramon Llull, que eleva el català a categoria de llengua de cultura i és el creador del català literari.

2. Prosa didàctica, gèneres i recursos

Societat teocèntrica: els temes literaris són Déu i el rei.

• Religiositat: sentiment de devoció a la divinitat.
• Moralització: orienta l'opinió i la conducta en favor dels valors ètics.
• Didactisme: voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals. La prosa medieval té la finalitat de moralitzar.

Els moralistes medievals empraven diferents gèneres didàctics:

• La faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmeten una lliçó moral.
• L'exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
• El sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
• El poema didàctic: destinat a memoritzar preceptes morals i doctrinals.

3. Arnau de Vilanova i Francesc Eiximenis

Arnau de Vilanova

(València, 1240? - Gènova, 1311). Fou un prestigiosíssim metge que va treballar al servei de Jaume I, Pere II, Alfons III i Jaume II, i fins i tot fou metge del papa Bonifaci VIII. Va destacar pels seus discursos contra l'excessiva riquesa dels eclesiàstics (La lliçó de Narbona i El raonament d'Avinyó) i per les opinions polítiques que consideraven els reis del casal d'Aragó els grans capdavanters d'una profunda reforma religiosa a Occident (La confessió de Barcelona i El somni del rei Frederic). Va predir l'adveniment de l'Anticrist i de la fi del món en diverses ocasions, però, evidentment, s'equivocà.

Francesc Eiximenis

(Girona, 1327 - Perpinyà, 1400). Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. Va viure molt de temps a València, on tingué una forta influència, i una de les seves obres (Regiment de la cosa pública). Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

L'obra més destacable és el Llibre del Crestià, gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, dels quals només en conservem quatre. Alterna les llargues explicacions i argumentacions amb exemples i faules que en fan amena la lectura. Altres obres de gran influència en el seu temps foren El llibre dels àngels i El llibre de les dones.

Conscient de la importància que anaven adquirint les ciutats, Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, classe social emergent i pròspera que vivia a les ciutats, amb consells pràctics i realistes. La seva misogínia, compartida amb la majoria dels moralistes de l'època, s'oposa al corrent «feminista» de la lírica trobadoresca.

4. Sant Vicent Ferrer (resumit)

Frare dominicà. Es conserven els sermons gràcies als taquígrafs que l'acompanyaven. Té especial talent per l'escenificació (ús d'hipèrboles). Arriba fàcilment al gran públic.

Estil

• Llenguatge col·loquial i popular.
• Escenificació i gesticulació.
• Vulgarització i actualització de paisatges bíblics.
• Ús de recursos retòrics repetitius per facilitar la memorització.
• Exemples, comparacions i onomatopeies.

5. Literatura satírica i Anselm Turmeda

Literatura satírica

En la primera unitat vam estudiar un gènere trobadoresc que podem encabir dins de la literatura satírica: el sirventès. Llavors afirmàvem que darrere d'aquest gènere s'amagava una intenció moralitzadora, perquè la pretensió n'era la correcció de vicis socials i personals. Aquest tipus de literatura, doncs, propugna un moralisme diferent, on la ironia i l'humor inviten a considerar des de diferents punts de vista el sistema de valors de la societat medieval.

Ofereix les millors mostres durant el segle XIV, quan la burgesia crea en les ciutats una cultura pròpia i converteix els nobles i religiosos, com a representants dels valors feudals, en objecte de burla. A més de Francesc de la Via i Bernat Metge, de qui parlarem en la unitat 4, convé destacar Anselm Turmeda.

Anselm Turmeda

• 1385: va fugir a Tunis, on es convertí a l'islam.
• Moralitza des d'una actitud humorística (ironia).
• Llibre de bons amonestaments: consells basats en principis morals del seu temps, que capgira i se'n burla.
• La disputa de l'ase: l'autor discuteix amb un ase sobre la dignitat humana i dels animals.