Ramon Llull, Sant Vicent Ferrer i Tirant lo Blanc: Guia de la literatura catalana medieval
1. Ramon Llull
Rellevància:
- Única a Europa al segle XIII.
- Neix la prosa per obsessió reformista lul·liana.
- Vol transformar la societat.
Biografia
- Vida coetània: text que narra la seua vida.
- Naixement: a Palma de Mallorca, el 1232.
- Als 30 anys: escriu Ars i té la visió de Jesucrist cinc vegades.
Propòsits
- Convertir infidels, sobretot musulmans, un terç de la població de Mallorca.
- Escriure el millor llibre del món, que serà un text contra els errors dels infidels.
- Fundar monestirs on formar missioners que aprenguen llengües orientals per anar als països dels infidels i convertir-los in situ.
És franciscà.
Vida pública
- Funda l’escola missionera de Miramar el 1276.
- Paris i Universitat el 1288.
Predicació
- 1306: Bugia i proclama.
Mort
- Mor segons la gent a la volta de Bugia, però la veritat mor a Mallorca.
Art i idees de la seua cosmovisió
1) Hi ha tres mons: el diví (Déu), l’espiritual (els àngels i les ànimes) i el material (els minerals, les plantes i els animals). L’home és la mescla d’ànima i cos.
2) L’ànima humana existeix i està formada per 3 facultats o potències: la voluntat, l’enteniment i la memòria. Aquest número de tres al·ludeix a la Trinitat divina.
3) Déu té una sèrie d’atributs, que són les seues dignitats divines: la bondat, la grandesa, l’eternitat, el poder, la saviesa, la voluntat, la virtut, la veritat i la glòria.
Obra
- 265 obres en diferents idiomes.
- Obres destacades: Llibre d’amic e amat, Llibre de meravelles, etc. (veure el llibre pàg. 87, on hi ha moltes més).
Estil
- Ús de locus amoenus.
- Ús sistemàtic de l’exemplum.
- Ús de la repetició.
- Ús de l’antítesi.
- Ús de ell mateix com a personatge.
2. Sant Vicent Ferrer
Predicador incansable i home de papes i reis. Encara hui en dia, en l’imaginari popular, gràcies al cicle de llegendes i miracles vicentins.
Vida
- Vicent Ferrer (1353-1419), fill de pare de Palamós i mare de Girona.
- Ingressà a l’orde dels dominics de València.
- Home de confiança de Benet XIII.
- Influí de forma decisiva en el Compromís de Casp (1412).
- El papa Borja, Calixt III, el va canonitzar el 1455.
Obra
- Els seus sermons, multitudinaris i apassionats, davant de milers de persones que l’escoltaven de manera febril, contribuirien a donar-li una gran popularitat.
- De les predicacions es conserven alguns sermons.
- Textos orals que pretenien remoure la consciència dels pecadors.
Oralitat
- Combinació de tècniques teatrals.
- Els ànims s’encenien tant per les predicacions que, després dels sermons, eren freqüents les conversacions o els atacs als calls jueus i a les moreries.
Llengua
- Taumaturg i obrador de miracles.
- Sant Vicent predicava sempre allà on anava en valencià.
Recursos
- També crits, onomatopeies, canvis de veu, diàlegs, explicacions simples de passatges bíblics, detalls morbosos i tota mena de recursos per a captivar l’audiència.
- Dos, tres o fins a sis hores podia durar la predicació.
Estructura
- Basada en l’elaborada per Francesc Eiximenis.
- L’erudició no està absent en els seus sermons, però tenia l’habilitat de fer-se comprendre per masses il·letrades.
Conversió
- Advertia de l’arribada imminent del Judici Final.
- En aquest sentit, sant Vicent és un ortodox que representa les posicions més estrictes de l’obediència cristiana.
3. Tirant lo Blanc
Vida
- Joanot Martorell (1413-1465).
- Els Martorell es traslladen a València.
- Joanot i son pare serveixen el rei Alfons el Magnànim en les campanyes per la conquista del sud d’Itàlia.
- Joanot es va implicar en processos judicials i va enviar desafiaments i advertències als seus enemics.
- Enfrontament amb Ausiàs March, casat amb la seua germana Isabel Martorell.
- Desafià a Joan de Monplau per haver malmès l’honor de la seua germana.
- Tirant va viatjar fins que el rei Enric VI d’Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat amb Monplau.
- Gràcies als viatges, Martorell va conèixer la cort anglesa i tingué accés a obres que influïren en la redacció del Tirant.
- Va empenyorar el manuscrit de Tirant.
Argument
- Tirant lo Blanc és la millor novel·la de la nostra literatura i un referent de la literatura universal.
- Escrita entre els anys 1460 i 1464.
- Publicada l’any 1490 per Martí Joan Galba.
- Martorell lliurà l’obra inacabada a Galba.
- La vida d’un cavaller amb les aventures amoroses cortesanes. L’heroi és cavaller i ferit, coneix l’amor i és enganyat.
- Novel·la total, perquè combina aventures, amor, erotisme, guerra, humor...
- Es divideix en cinc parts:
-Anglaterra: Tirant viatja a Anglaterra per a participar als tornejos. Resulta vencedor. De tornada coneix un ermità, l’heroi i el compte Guillem de Varoic, que reflexiona sobre el món de la cavalleria.
-Illes de Sicília i Rodes: A França, Tirant s’assabenta del setge turc que pateix l’illa de Rodes. Després de passar per la cort de Sicília i viure una sèrie d’aventures, s’embarca a Rodes on demostra ser un bon estratega i capità d’exèrcits. Tirant venç els turcs i guanya a la seua anomenada.
-Constantinoble: Tirant rep una carta per alliberar la ciutat de Constantinoble del setge turc. Constantinoble, la gran ciutat cristiana d’Orient. Tirant viatja a l’Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s’enamora de la princesa Carmesina. Les aventures cortesanes i amoroses ens presenten personatges inoblidables, com ara la donzella Plaerdemavida i la Viuda Reposada.
-Nord d’Àfrica: Tirant naufraga i va a parar a les costes del nord de Tunis. És empresonat i convertit en esclau. Però la seua valúa al servei dels reis locals el convertirà en un gran capità. El seu carisma aconsegueix convertir al cristianisme tot el nord d’Àfrica i tornar a Constantinoble amb nous aliats.
-Tornada a l’Imperi Grec: A Constantinoble, Tirant dirigeix el combat final contra els turcs. Amb l’ajuda dels reis africans i del seu amic Felip de França, juntament amb l’estratègia militar, aconsegueix la victòria. Fa les paus amb Carmesina. És coronat cèsar i es casa amb la princesa. En el zenit de l’èxit, Tirant contrau una pulmonia i mor. Carmesina també es mor.
Estil
- Tirant es caracteritza per la versemblança.
- Hi ha concessions a la fantasia.
- Apareixen fets històrics que no sempre són rigorosos.
- Els regnes del nord d’Àfrica no van ser cristianitzats mai.
- L’Imperi de Bizanci i Constantinoble cauen en mans turques el 1453.
- Martorell fa servir la literatura per a convertir els somnis en realitat.