Ramon Llull, Sant Vicent Ferrer i Tirant lo Blanc: Guia de la literatura catalana medieval

1. Ramon Llull

Rellevància:

• Única a Europa al segle XIII.
• Neix la prosa per obsessió reformista lul·liana.
• Vol transformar la societat.

Biografia

• Vida coetània: text que narra la seua vida.
• Naixement: a Palma de Mallorca, el 1232.
• Als 30 anys: escriu Ars i té la visió de Jesucrist cinc vegades.

Propòsits

1. Convertir infidels, sobretot musulmans, un terç de la població de Mallorca.
2. Escriure el millor llibre del món, que serà un text contra els errors dels infidels.
3. Fundar monestirs on formar missioners que aprenguen llengües orientals per anar als països dels infidels i convertir-los in situ.

És franciscà.

Vida pública

• Funda l’escola missionera de Miramar el 1276.
• Paris i Universitat el 1288.

Predicació

• 1306: Bugia i proclama.

Mort

• Mor segons la gent a la volta de Bugia, però la veritat mor a Mallorca.

Art i idees de la seua cosmovisió

1) Hi ha tres mons: el diví (Déu), l’espiritual (els àngels i les ànimes) i el material (els minerals, les plantes i els animals). L’home és la mescla d’ànima i cos.

2) L’ànima humana existeix i està formada per 3 facultats o potències: la voluntat, l’enteniment i la memòria. Aquest número de tres al·ludeix a la Trinitat divina.

3) Déu té una sèrie d’atributs, que són les seues dignitats divines: la bondat, la grandesa, l’eternitat, el poder, la saviesa, la voluntat, la virtut, la veritat i la glòria.

Obra

• 265 obres en diferents idiomes.
• Obres destacades: Llibre d’amic e amat, Llibre de meravelles, etc. (veure el llibre pàg. 87, on hi ha moltes més).

Estil

• Ús de locus amoenus.
• Ús sistemàtic de l’exemplum.
• Ús de la repetició.
• Ús de l’antítesi.
• Ús de ell mateix com a personatge.

2. Sant Vicent Ferrer

Predicador incansable i home de papes i reis. Encara hui en dia, en l’imaginari popular, gràcies al cicle de llegendes i miracles vicentins.

Vida

• Vicent Ferrer (1353-1419), fill de pare de Palamós i mare de Girona.
• Ingressà a l’orde dels dominics de València.
• Home de confiança de Benet XIII.
• Influí de forma decisiva en el Compromís de Casp (1412).
• El papa Borja, Calixt III, el va canonitzar el 1455.

Obra

• Els seus sermons, multitudinaris i apassionats, davant de milers de persones que l’escoltaven de manera febril, contribuirien a donar-li una gran popularitat.
• De les predicacions es conserven alguns sermons.
• Textos orals que pretenien remoure la consciència dels pecadors.

Oralitat

• Combinació de tècniques teatrals.
• Els ànims s’encenien tant per les predicacions que, després dels sermons, eren freqüents les conversacions o els atacs als calls jueus i a les moreries.

Llengua

• Taumaturg i obrador de miracles.
• Sant Vicent predicava sempre allà on anava en valencià.

Recursos

• També crits, onomatopeies, canvis de veu, diàlegs, explicacions simples de passatges bíblics, detalls morbosos i tota mena de recursos per a captivar l’audiència.
• Dos, tres o fins a sis hores podia durar la predicació.

Estructura

• Basada en l’elaborada per Francesc Eiximenis.
• L’erudició no està absent en els seus sermons, però tenia l’habilitat de fer-se comprendre per masses il·letrades.

Conversió

• Advertia de l’arribada imminent del Judici Final.
• En aquest sentit, sant Vicent és un ortodox que representa les posicions més estrictes de l’obediència cristiana.

3. Tirant lo Blanc

Vida

• Joanot Martorell (1413-1465).
• Els Martorell es traslladen a València.
• Joanot i son pare serveixen el rei Alfons el Magnànim en les campanyes per la conquista del sud d’Itàlia.
• Joanot es va implicar en processos judicials i va enviar desafiaments i advertències als seus enemics.
• Enfrontament amb Ausiàs March, casat amb la seua germana Isabel Martorell.
• Desafià a Joan de Monplau per haver malmès l’honor de la seua germana.
• Tirant va viatjar fins que el rei Enric VI d’Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat amb Monplau.
• Gràcies als viatges, Martorell va conèixer la cort anglesa i tingué accés a obres que influïren en la redacció del Tirant.
• Va empenyorar el manuscrit de Tirant.

Argument

• Tirant lo Blanc és la millor novel·la de la nostra literatura i un referent de la literatura universal.
• Escrita entre els anys 1460 i 1464.
• Publicada l’any 1490 per Martí Joan Galba.
• Martorell lliurà l’obra inacabada a Galba.
• La vida d’un cavaller amb les aventures amoroses cortesanes. L’heroi és cavaller i ferit, coneix l’amor i és enganyat.
• Novel·la total, perquè combina aventures, amor, erotisme, guerra, humor...
• Es divideix en cinc parts:

-Anglaterra: Tirant viatja a Anglaterra per a participar als tornejos. Resulta vencedor. De tornada coneix un ermità, l’heroi i el compte Guillem de Varoic, que reflexiona sobre el món de la cavalleria.

-Illes de Sicília i Rodes: A França, Tirant s’assabenta del setge turc que pateix l’illa de Rodes. Després de passar per la cort de Sicília i viure una sèrie d’aventures, s’embarca a Rodes on demostra ser un bon estratega i capità d’exèrcits. Tirant venç els turcs i guanya a la seua anomenada.

-Constantinoble: Tirant rep una carta per alliberar la ciutat de Constantinoble del setge turc. Constantinoble, la gran ciutat cristiana d’Orient. Tirant viatja a l’Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s’enamora de la princesa Carmesina. Les aventures cortesanes i amoroses ens presenten personatges inoblidables, com ara la donzella Plaerdemavida i la Viuda Reposada.

-Nord d’Àfrica: Tirant naufraga i va a parar a les costes del nord de Tunis. És empresonat i convertit en esclau. Però la seua valúa al servei dels reis locals el convertirà en un gran capità. El seu carisma aconsegueix convertir al cristianisme tot el nord d’Àfrica i tornar a Constantinoble amb nous aliats.

-Tornada a l’Imperi Grec: A Constantinoble, Tirant dirigeix el combat final contra els turcs. Amb l’ajuda dels reis africans i del seu amic Felip de França, juntament amb l’estratègia militar, aconsegueix la victòria. Fa les paus amb Carmesina. És coronat cèsar i es casa amb la princesa. En el zenit de l’èxit, Tirant contrau una pulmonia i mor. Carmesina també es mor.

Estil

• Tirant es caracteritza per la versemblança.
• Hi ha concessions a la fantasia.
• Apareixen fets històrics que no sempre són rigorosos.
• Els regnes del nord d’Àfrica no van ser cristianitzats mai.
• L’Imperi de Bizanci i Constantinoble cauen en mans turques el 1453.
• Martorell fa servir la literatura per a convertir els somnis en realitat.