El regnat de Pere el Cerimoniós i l'humanisme català: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Bernat Metge

El regnat de Pere el Cerimoniós

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar, com a funcionaris, persones d'alta cultura. Això va permetre, d'una banda, la creació d'un model de llengua comuna, apte per al registre estàndard; i, de l'altra, que la Cancelleria fos un centre de cultura, capaç d'importar les innovacions filosòfiques i artístiques d'arreu d'Europa.

La influència de l'humanisme

L'humanisme és un corrent filosòfic que va néixer a Itàlia al començament del segle XIV i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins (com ara Plató, Aristòtil o Ciceró), però també en una nova interpretació de la Bíblia a partir de les seues fonts més antigues.

Francesc Eiximenis

Entre les seues obres destaquen el Llibre dels àngels, el Llibre de les dones, el Vita Christi i l'Ars praedicandi populo.

L'obra més important de Francesc Eiximenis és Lo crestià.

Una part del dotzé llibre de Lo crestià va ser publicada com a llibre independent. Es titula Regiment de la cosa pública i exposa un model d'organització política basat en la idea que el bé de l'individu depèn del bé comú.

Lo crestià té una clara intenció didàctica: pretén ensenyar a tota mena de lectors què és el cristianisme i quin comportament se'n deriva en tots els àmbits de la vida personal i pública. Per això, l'estil es caracteritza per:

• Una certa senzillesa, tant en la redacció com en la tria del vocabulari.
• La voluntat de ser sistemàtic.
• L'ús de recursos propis de la predicació, és a dir, dels sermons, com ara les narracions curtes o els proverbis, que condensen una idea de manera que resulta fàcil d'entendre i de recordar per part del lector.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer no va ser un escriptor, ni hi va voler ser mai, però ha passat a la història de la literatura per la importància dels seus sermons, transcrits per reportadors que copiaven les seues predicacions.

Els sermons de sant Vicent es corresponen amb l'estructura enunciada per Francesc Eiximenis en l'Ars praedicandi:

• La introductio comença amb la citació d'un versicle en llatí i una salutació a l'auditori, seguida per la pregària de l'avemaria.
• La introductio thematis és l'explicació, generalment breu, del sentit literal del tema proposat.
• La divisio thematis consisteix en el desplegament de les diferents parts del sermó.

Sant Vicent solia recórrer a la Bíblia com a argument d'autoritat, però alhora usava sovint exemples quotidians que li servien per a contar de manera senzilla històries amb una finalitat moralitzant. El registre era col·loquial. Així, el públic experimentava reaccions d'humor, por i emoció, afavorides per la gesticulació i la veu del sant, un autèntic comunicador de masses.

Bernat Metge i Lo somni

L'obra més coneguda de Bernat Metge és un diàleg en prosa titulat Lo somni, que es divideix en quatre llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l'obra s'ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan I, amb l'objectiu d'aconseguir el favor de Martí l'Humà.

• Primer llibre: a Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l'ànima.
• Segon llibre: Bernat Metge interroga el rei sobre les raons de la seua aparició. A més, hi intervenen dos personatges de la tradició clàssica: el músic Orfeu i l'endeví Tirèsies.
• Tercer llibre: Orfeu i Tirèsies expliquen les seues vides i el segon aprofita per a fer un dur atac contra les dones.
• Quart llibre: Bernat Metge replica a Tirèsies fent una defensa de les dones. En acabar, desperta del somni.

Lo somni es considera una obra que anuncia l'humanisme per tres raons principals:

• L'estructura: el diàleg en prosa s'inspira en els models clàssics grecollatins. La sintaxi de Metge copia el llatí.
• Les fonts: són molt diverses, com Plató, Ciceró, Virgili, Petrarca, Dant, Boccaccio, i també la Bíblia i sant Tomàs.
• Els temes i l'actitud del protagonista: el personatge principal de Lo somni dubta i relativitza, i es fa preguntes sobre temes fins llavors inqüestionables, com ara l'existència de l'ànima després de la mort.