Renaixement: humanisme, ciència i art del segle XV i XVI

Renaixement

Època de l’humanisme

El Renaixement va ser el desenvolupament de l’humanisme, corrent cultural desenvolupat plenament al segle XV i a principis del XVI.

Característiques bàsiques de l’humanisme

• El centre del món és l’ésser humà.
• Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat. Van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals.
• L’humanisme va defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència.
• Tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber-ho tot, no volien ser especialistes en una matèria, sinó savis.
• Humanistes destacats: Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives.

Mitjans de difusió de l’humanisme

• Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a través de la impremta i les acadèmies.
• La impremta, construïda per Gutenberg el 1440, va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment. Gràcies a això, els llibres van ser més assequibles i se’n van vendre molts més.
• Les acadèmies van ser els llocs de trobada d’estudiosos on es van desenvolupar i difondre els estudis humanístics, com l’Acadèmia Platònica de Florència, la més destacada.
• Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, però algunes, com les de Pàdua, Bolonya, Florència, Alcalá de Henares, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis de l’humanisme.

Desenvolupament científic

El desig de saber i d’investigar fomentat per l’humanisme va ser també un motiu per al desenvolupament de les ciències.

Al segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers i els planetes giren al voltant d’aquest. L’Església negava la teoria de Copèrnic per raons religioses.

• El sistema de Ptolomeu (elaborat al segle II dC), que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent l’oficial durant molt temps, equivocadament.
• Es va avançar en el coneixement del cos humà gràcies als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet.
• Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i disciplines, com la geografia, la zoologia, la botànica i la cartografia.

Nou estil artístic

El canvi de mentalitat també es va reflectir en l’art, desenvolupant així un nou corrent artístic: l’estil renaixentista, basat en els models artístics de l’antiguitat.

• Els artistes del Renaixement van recuperar les formes simples i harmonioses de l’art grec i romà i van rebutjar la grandiositat i la sobredecoració del gòtic.
• L’ésser humà es va convertir en el centre de l’art i els artistes es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa.
• L’estil renaixentista va sorgir a Itàlia al segle XV i es va desenvolupar en dues etapes: el Quattrocento (corresponent al segle XV, situat a Florència) i el Cinquecento (corresponent al segle XVI, situat a Roma), moment en què l’art renaixentista s’estén per tot Europa.