La Renaixença Catalana: Origen, Etapes i Autors Principals
La Renaixença: Concepte i Context
La Renaixença és un moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar en una voluntat de restauració de l'ús culte del català.
Factors que van afavorir el sorgiment
- L'herència il·lustrada.
- L'enfortiment de la burgesia gràcies a la renovació industrial.
- La influència del Romanticisme, amb la preferència per la poesia popular, l'exaltació i la defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i l'interès per l'edat mitjana.
Evolució del Moviment a Catalunya
L'inici de la Renaixença s'acostuma a datar a Catalunya l'any 1833, amb la publicació de La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Aquest poema expressava l'amor a la llengua materna i es va convertir en un símbol del moviment renaixentista.
L'exemple d'Aribau va ser seguit per Joaquim Rubió i Ors. El 1841, en el pròleg a Lo Gaiter del Llobregat, Rubió afirmava la voluntat d'aconseguir la independència literària de Catalunya.
L'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va començar a concretar amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859. Els Jocs van garantir la continuïtat i la projecció social de l'esforç aïllat i intermitent que fins aleshores havien dut a terme els escriptors en llengua catalana.
Cap al 1865 sorgeix una generació d'autors que difondran durant la dècada dels setanta els principis de la Renaixença per mitjà de revistes, editorials i associacions. A partir d'aquest moment, els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític, i la Renaixença passa a ser considerada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
La consolidació del moviment renaixentista es vincula a l'any 1877, en què van ser premiats als Jocs Florals Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà, i on va participar Narcís Oller. Amb aquests autors es duia a terme l'objectiu que Rubió i Ors havia enunciat el 1841.
La Renaixença a les Illes Balears
A Mallorca, la revista Palma va permetre l'entrada del Romanticisme a les illes, va afavorir la recuperació dels textos medievals i va establir contactes amb Catalunya. Entre els seus autors destacats es troben Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza.
La Renaixença Valenciana
Per influència del mallorquí Marià Aguiló, es van celebrar els Jocs Florals, que no es van repetir fins al 1879, any en què van ser establits definitivament per Lo Rat Penat, una societat creada per l'escriptor Constantí Llombart amb la intenció d'aplegar tots els valencianistes.
Encara que Llombart va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular i progressista, va acabar dominada pel grup conservador i burgès de Teodor Llorente, autor d'una obra poètica la major part de la qual és típicament jocfloralesca o dedicada a l'exaltació del medi rural.
La Renaixença valenciana va estar marcada per l'escissió entre dos grups de poetes:
- Els escriptors populars («poetes d'espardenya»): utilitzaven el valencià col·loquial i no tenien cap propòsit de restaurar-ne l'ús culte.
- Els escriptors burgesos («poetes de guant»): van reduir la restauració literària a la composició d'una poesia artificiosa i arcaïtzant.
Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer va nàixer a Folgueroles i va ser sacerdot. Va participar als Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença.
En la seua obra destaquen dos grans poemes èpics:
- L'Atlàntida: una epopeia clàssica sobre la força de la natura i la fe.
- Canigó: epopeia que mitifica la història i els paisatges de Catalunya.
La resta de la seua obra recull poemes de tema religiós i un conjunt d'articles en prosa aplegats a En defensa pròpia.