La Renaixença i la Lírica Trobadoresca: Història, Gèneres i Característiques
La Renaixença
La Renaixença és un moviment de recuperació literària i lingüística que es va iniciar a meitat del segle XIX. Amb aquest moviment s'abandona una època de decadència i s'obre el període contemporani en la literatura catalana.
El concepte de Renaixença va estretament vinculat al sentiment nacional. La consciència de pertànyer a una cultura autònoma es va produir gràcies al clima favorable creat pels intel·lectuals i a les transformacions socioeconòmiques produïdes durant la Revolució Industrial a Catalunya.
Objectius de la Renaixença
- Recuperar l'ús de la llengua catalana promovent activament la creació literària.
- Impulsar una literatura pròpia, desvinculant-la progressivament de la literatura castellana.
- Fomentar el coneixement de la història pròpia per reconstruir l'esplendor del passat medieval i rescatar les tradicions culturals i literàries catalanes.
- Crear institucions per difondre el moviment i organitzacions per recuperar culturalment i políticament la nació catalana.
Els Jocs Florals
L'any 1859 es restaura el certamen literari dels Jocs Florals, amb finalitats clau per al moviment:
- Prestigiar la llengua catalana i la seva literatura davant de tota la societat.
- Estimular l'aparició de nous escriptors (com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller).
- Recuperar una institució històrica establerta originàriament pels antics reis de la Corona d'Aragó.
- Disposar d'una potent plataforma editorial des de la qual difondre les obres premiades i l'esperit de la Renaixença.
Prerenaixement italià i la lírica dels trobadors
La lírica dels trobadors constitueix la primera poesia culta en llengua vulgar que va aparèixer a Europa.
Aquesta poesia es va desenvolupar principalment a la zona d'Occitània i Catalunya entre els segles XII i XIII. No obstant això, la seva influència es va estendre per tota la lírica culta europea i va calar profundament en l'ideari col·lectiu de la societat, que va anar interioritzant la seva particular teoria amorosa.
Les literatures europees, especialment les romàniques, són deutores d'aquesta lírica principalment per tres motius:
- Perquè establiran una associació indissoluble entre poesia i amor.
- Perquè, gràcies als trobadors, s'estendrà arreu d'Europa una nova concepció sentimental: l'amor cortès.
L'amor cortès i la societat feudal
La poesia trobadoresca és el reflex fidel de la societat feudal que la genera. Era una literatura difosa a través de la música, escrita i consumida per la noblesa i la cort feudal. Representa l'ideal de la cortesia, en clara oposició a la vilania.
Es conserven al voltant de 2.500 poemes de prop de 350 trobadors, pertanyents en la seva majoria al segle XII. La majoria dels trobadors solien tenir a sou un joglar líric, encarregat d'interpretar i tocar els instruments que el trobador li indicava.
Gèneres trobadorescos
- Cançó: Temàtica amorosa; va ser el gènere més popular i difós.
- Sirventès: Gènere de caràcter guerrer, moral o satíric.
- Plany: Composició dedicada a lamentar la mort d'una dama estimada, d'un amic íntim o d'un noble protector del trobador.
Característiques formals
Aquestes composicions solien estructurar-se entre 5 i 9 estrofes amb rima consonant. El tema s'havia de desenvolupar a poc a poc i de manera ordenada. En el cas de la cançó, s'exigia que anés acompanyada de música pròpia i original.