Renovació del teatre català: de la postguerra als anys 70
La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70
El tràgic desenllaç de la guerra civil, l'any 1939, i la repressió posterior van capgirar les expectatives del teatre català fins a abocar-lo a una irremissible situació de proscripció i de desmantellament. Tanmateix, els factors que marcaren la nova situació teatral a casa nostra foren diversos:
- La prohibició fins a 1946 de fer cap representació teatral en la nostra llengua.
- L'exili i la marginació dels escenaris de molts dramaturgs catalans.
- La desconnexió amb l'escena internacional contemporània.
- La prohibició expressa de traduir obres estrangeres.
El teatre independent
Al llarg dels anys seixanta sorgeixen altres plantejaments renovadors incardinats en el moviment anomenat "teatre independent".
El teatre independent neix de la necessitat de connectar amb el públic i d'articular unes xarxes de distribució que estenguin i consolidin el teatre en la nostra llengua. Aquest moviment respon a una nova sensibilitat estètica, que es planteja com a objectiu primordial fer del teatre un element de presa de consciència política i social i una eina de redreçament cultural.
Els corrents dramatúrgics dels anys setanta
Aquest gènere experimenta en els setanta un gran impuls, que consolida l'aparició de diverses iniciatives i companyies teatrals. Hi haurà una gran diversitat i pluralitat en les propostes escèniques. Però la gran innovació fou el teatre èpic, basat en les tècniques teatrals de Bertolt Brecht. El mètode de Brecht és un tipus de posada en escena i d'interpretació dels actors que busca despertar l'atenció de l'espectador per fer-lo pensar. Pertanyen a aquest corrent dramatúrgic obres com ara El retaule del flautista, de Jordi Teixidor.
El teatre de l'absurd
Un altre corrent europeu que arriba a la nostra escena és el teatre de l'absurd, un teatre que ofereix una filosofia pessimista, sovint absurda, de l'existència humana. Les característiques peculiars d'aquest teatre són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial.
El teatre document
Un tercer corrent teatral que tingué gran repercussió entre els nostres dramaturgs fou el teatre document: és un tipus de teatre que estudia, a partir de la documentació existent, un fet històric controvertit i intenta indagar en les manipulacions i contradiccions per mostrar literàriament la veritable realitat.
Conclusió
Per tant, totes aquestes propostes escèniques esdevenen un signe inequívoc de recuperació i normalització lingüística i cultural.