El Romanticisme literari i la Renaixença cultural: Context històric i estètic
El Romanticisme
Moviment estètic que aparegué a Europa a finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Aquest moviment neix com una reacció contra el rigor neoclàssic del segle XVIII i implica un canvi en la manera de concebre la producción literària i les relacions entre l'individu i el món.
Característiques principals
- Valoració del sentiment, la intuïció i la imaginació en contraposició a la raó i l'ordre.
- Culte a la llibertat individual i al geni creador de l'artista.
- Creació d'una literatura que busca emocionar i no ensenyar.
- Cerca de l'evasió i gust pels escenaris exòtics, misteriosos i lúgubres.
- Els temes preferits són l'amor i l'amistat.
- Valoració del passat i recuperació de la història pròpia.
- Recuperació de la identitat, les arrels culturals i històriques, interès per les llegendes de tradició oral i per les llengües pròpies.
Tendències del Romanticisme
Romanticisme liberal
Defensa els ideals de la Revolució Francesa. Es tracta d'escriptors republicans, escèptics i liberals. Hi destaquen Lord Byron i els francesos Victor Hugo i Alexandre Dumas.
Romanticisme conservador
Escriptors interessats pel passat medieval, moderats, conservadors i cristians. El seu model literari principal fou l'anglès Walter Scott.
La Renaixenca
La Renaixenca fou un moviment ideològic i cultural que tingué com a objectiu el redreçament de la literatura i de la cultura pròpies, així com la recuperació de la nostra llengua com a idioma de cultura. Els seus temes centrals són la pàtria i la fe. Aquest moviment s'estengué per terres valencianes gràcies a Teodor Llorente al segle XX. El període s'inicia el 1833 amb Bonaventura Carles Aribau i finalitza el 1877 amb figures com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
Els Jocs Florals
Certàmens literaris anuals que ja havien existit a l'edat mitjana. Els intel·lectuals de la Renaixenca van recuperar-los perquè servien de plataforma per als autors. Tractaven temes de pàtria, fe i amor. Van tenir una importància extraordinària perquè actuaven com a element cohesionador dels autors dels diferents territoris, per damunt de les diferències administratives i dialectals.
La Renaixença valenciana
Manifestació exclusivament literària. Els renaixencistes valencians representaven la burgesia agrària. La nostra Renaixenca tingué uns objectius diferents respecte a Catalunya, on la burgesia de tipus industrial es comprometé molt més en determinades reivindicacions des del punt de vista polític —en el nacionalisme català— i des del punt de vista lingüístic —en una preocupació constant per la normativització de la llengua—.