El Segle d'Or Valencià: Autors, Obres i Context Literari

El Segle d'Or de la Literatura Catalana i Valenciana

1. Causes del Desplaçament de la Capital cap a València

Per quins motius la capital es va desplaçar des de Barcelona fins a València durant l’anomenat segle d’Or? Per motius:

• Econòmics i socials (pestes a Catalunya).
• Religiosos (els papes Borja eren valencians).
• Polítics (guerres civils a Catalunya).
• L'antipatia que la noblesa catalana sentia per la dinastia dels Trastàmara davant de la simpatia amb què la va rebre la noblesa valenciana.
• Estratègics (els ports valencians eren més cèntrics per moure's pel Mediterrani).

2. El Consistori de Tolosa

Què era el Consistori de Tolosa?

Es tractava d'un certamen literari que premiava només poetes escrits encara en provençal i de temàtica trobadoresca o religiosa.

3. Renovació Poètica i la Cort d’Alfons el Magnànim

Com va canviar la poesia en llengua catalana gràcies a la visita de certs poetes valencians a la cort d’Alfons el Magnànim de Nàpols?

No es van renovar pas els poetes del Principat, lligats al Consistori per una poesia caduca, feixuga i sense qualitat literària, sinó els poetes valencians que havien acompanyat el Magnànim en les expedicions a Itàlia: ben aviat es van adonar que la poesia podia penetrar a l'interior de l'ésser humà.

4. Autors Representatius del Segle d’Or

Cita el nom dels autors més representatius del segle d’Or valencià i el nom d’una de les seues obres:

• Jordi de Sant Jordi: Poesia.
• Ausiàs March: Les obres.
• Joan Roís de Corella: Tragèdia de Caldesa.
• Jaume Roig: L’espill.

5. Context i Difusió del Segle d’Or

Per què s’anomena a la literatura catalana dels segles XIV i XV “el segle d’Or”? Quin invent va contribuir a aquest fenomen?

Als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment més àlgid i, a més de poetes com els esmentats, també les novel·les que s'escriuen en català són d'una qualitat impressionant, en un moment en què el nou costum humanista pretenia abandonar el romanç per tornar a fer servir el llatí com a llengua de cultura.

Que la literatura assolís prou difusió per consolidar uns autors i uns lectors fidels va ser sobretot gràcies a un invent fonamental: la impremta.

6. L'Humanisme: Definició i Característiques

Definició d’humanisme. Característiques de l’humanisme.

Humanisme: corrent on la societat havia entès que l’home és el centre del món i la mesura de totes les coses, capaç de reflexionar sobre ell mateix, sobre els seus sentiments i desitjos.

Característiques:

• Antropocentrisme: la raó humana s’imposa per damunt de la raó divina.
• Imitació del llatí. Estil llatinitzat en la prosa culta.
• Interès pels clàssics i pels humanistes, com ara Ovidi, Sèneca, Ciceró, Boccaccio o Petrarca.

7. Vida i Obra de Bernat Metge

Vida i obra de Bernat Metge.

Bernat Metge va ser un home culte i coneixedor del llatí, que accedí al càrrec de canceller i arribà a ser secretari de Joan I. Fou processat i empresonat, acusat de l’assassinat del mateix rei. Posteriorment, fou perdonat pel rei Martí l’Humà. És el màxim exponent de l’humanisme de la nostra llengua, amb les següents obres:

• Vers: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó, Medicina apropiada a tot mal (tracten temes existencials, sàtira o religiosos).
• Prosa: Lo Somni.

8. Argument i Característiques de Lo Somni

Argument i característiques de Lo Somni.

Obra de caràcter filosòfic, ple de referències a la mitologia clàssica, on busca expiar la seua culpa i ser perdonat pel rei Martí l’Humà. Bernat és el mateix protagonista i explica que, estant ell empresonat, somià que se li aparegué el difunt rei acompanyat d’Orfeu i Tirèsies, i que li va confessar que la seua mort fou natural, sense cap assassinat.

9. Literatura Religiosa del Segle d’Or

Autors i obres de la literatura religiosa del segle d’Or.

• Francesc Eiximenis: autor de Lo Crestià, dotze llibres considerats com un tractat polític on considera que la religiositat està en crisi.
• Sant Vicent Ferrer: autor d’expressius sermons, farcits de diàlegs, onomatopeies i frases fetes, amb una gran voluntat de predicador.

10. El Precursor del Renaixement Català: Jordi de Sant Jordi

Qui fou el precursor de la poesia del Renaixement catalana? Com era la seua poesia?

Jordi de Sant Jordi, amb una poesia encara marcadament dins de l'estil trobadoresc, tot i que amb influències de Petrarca, fou el precursor de la poesia del Renaixement.

11. La Poesia d’Ausiàs March

Com és la poesia d’Ausiàs March?

Ausiàs March despunta com el millor poeta de l'època en totes les llengües romàniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un mínim d'influència trobadoresca i provençal). Tracta uns temes reals i personalíssims, allunyant-se de la idealització dels autors anteriors, tant en la seva perspectiva personal (algunes de les seves obres són una anàlisi introspectiva de l'home renaixentista) com pel que fa a les figures idealitzades de les dones i del propi ésser humà.

12. L’Estil de la Prosa de Joan Roís de Corella

Com és l’estil de la prosa de Joan Roís de Corella?

Joan Roís de Corella combinà la prosa i el vers, sent l'amor el tema principal de la seua obra, amb un humanisme erudit i una gran devoció pels clàssics grecollatins. La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques, sent un mestre de la prosa valenciana. El vers incorpora un ritme més àgil i suau que el dels anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.

13. Les Dues Vessants de Joan Roís de Corella

Quines són les dues vessants de l’obra de Joan Roís de Corella?

Profà (inspirat en els clàssics):

• Tragèdia de Caldesa.
• Història de Lèander i Hero.
• Història de Jason i Medea.
• Parlament a casa de Berenguer Mercader.

Religiós (sorgit dels temes bíblics):

• Història de Josef.
• Història de Santa Magdalena.

14. Jaume Roig i L’Espill

Com és l’estil de Jaume Roig? Quina fou la seua obra més representativa? Sobre què tracta?

Jaume Roig és l'autor de L'espill, una obra de caràcter misogin escrita íntegrament en vers, seguint la tradició narrativa romànica. Té relació amb l'escola satírica valenciana, que encara influí els sainets renaixentistes i avui dia es reflecteix en els textos fallers.

15. Isabel de Villena i la Vita Christi

Característiques de l’obra d’Isabel de Villena.

Isabel de Villena, de ploma intimista i tendra, fou autora de la Vita Christi. Amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení, va ser un contrapunt a la misogínia de L'espill, ja que als seus escrits destacava les virtuts femenines i criticava el caràcter dels homes. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana i tingué molta influència en el segle d'or, reunint al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual.

16. Autoria del Tirant lo Blanch

Com s’anomenen els dos autors del Tirant lo Blanch?

Joanot Martorell és l’autor principal de Tirant lo Blanch, obra acabada pel cavaller Joan Martí de Galba. La novel·la fou considerada per Cervantes com “la millor novel·la del món”.

17. Argument del Tirant lo Blanch

Resumeix l’argument de la novel·la Tirant lo Blanch.

L’argument segueix l’estructura pròpia de les novel·les de cavalleries: al voltant d’un personatge principal que esdevé l’eix conductor de l’obra, es van encaixant una sèrie d’episodis. Explica la història d’un jove cavaller des dels seus inicis a la cort d’Anglaterra, on és armat cavaller, fins a la seva mort per causes naturals a Grècia, després d’haver demostrat ser el millor cavaller del món, no solament en els espectacles (torneigs, justes…), sinó també com a cap militar en exèrcits. Es tracta d’una novel·la que ofereix quatre grups d’aventures ben delimitats.

18. La Valoració de Cervantes

Quin famós escriptor considerà que Tirant lo Blanch era la millor novel·la del món?

Miguel de Cervantes.