La societat medieval, la poesia trobadoresca i Ramon Llull: resum d'història de la literatura catalana

1. La societat medieval

La societat medieval estava constituïda per tres grups socials o estaments:

• Primer estament: els que lluiten, nobles i caps militars.
• Segon estament: els que preguen, sacerdots i monjos.
• Tercer estament: els que treballen, pagesos, artesans i mercaders.

Per damunt d'ells es trobava el rei.

1. Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos.
2. La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i l'artesania. No depenien dels senyors feudals (noblesa) sinó directament del rei.
3. L'economia medieval es basava en l'agricultura i la ramaderia; els intercanvis comercials gairebé van desaparèixer.

2. Els textos en català conservats més antics

Els textos en català conservats més antics són el Forum Iudicum, un codi de lleis visigòtiques que es creu que va ser escrit entre el 1180 i el 1190 i que va ser traduït al català al segle XII.

Les Homilies d'Organyà són un quadern de 8 fulles que conté sermons. Van ser descoberts a Organyà el 1904 i es creu que van ser escrits entre finals del segle XII i principis del segle XIII.

3. La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del segle XII al sud de França i des d'allí es va estendre a altres terres, com Catalunya i el nord d'Itàlia.

Els trobadors són els autors de la poesia lírica provençal que van crear les seves obres entre els segles XII i XIII. El trobador era l'autor de la lletra de la poesia, però també de la música: la poesia lírica trobadoresca era creada per ser cantada i acompanyada per algun instrument musical. El trobador, doncs, era músic i poeta alhora. Aquesta poesia va constituir l'origen de la poesia catalana culta.

Guillem de Berguedà, Guerau de Cabrera, Hug de Mataplana i Jofre de Foixà són alguns dels trobadors catalans.

Tipus de composicions trobadoresques

• La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la traspossició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
• Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.
• Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzengiers mentre els amants estan junts.
• Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, alhora que serveix per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.
• El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.
• La cançó de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades.
• La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàries o polítiques).
• La dansa: composició feta per ser ballada.

4. Ramon Llull

Ramon Llull va néixer a Mallorca entre els anys 1232 i 1233. Durant les tres primeres dècades de la seva vida va viure com qualsevol altre noble de l'Edat Mitjana. Va tenir responsabilitats en l'administració de la cort, es va casar i va tenir fills.

Als 30 anys la seva vida va canviar, ja que va dedicar-la a consagrar la causa de Jesucrist. Això va ocórrer perquè una nit Jesucrist se li va aparèixer cinc vegades.

Durant anys va aprendre diversos idiomes com el català, el llatí, l'àrab i el provençal. Va començar a escriure i el seu primer llibre es deia Llibre de contemplació en Déu, primer en àrab i després en català. Després, durant la seva vida, va escriure uns 250 llibres més.

Què vol dir...?

Llull va ser el primer a tractar en català disciplines filosòfiques, i també va haver de crear nous conceptes. Per aquests motius es diu que Llull va ser el creador de la prosa literària.

A quina llengua...?

Llull anomenava vulgar el català, ja que aquesta llengua només era emprada pel parlar de la gent del poble. Els nobles, eclesiàstics... parlaven en llatí, ja que els escrits estaven en aquesta llengua. Llull va començar a escriure en català perquè la gent del poble també pogués rebre el missatge de Déu.

5. Blanquerna

Blanquerna és una novel·la idealista que va tenir una enorme influència en la narrativa de l'Edat Mitjana i en els escriptors posteriors.

Aquest llibre és innovador perquè, per primera vegada, Llull crea una novel·la en la qual el protagonista no és un noble, sinó un burgès que va anar pujant de càrrec fins arribar a ser papa i, finalment, renunciar i tornar a ser cristià, ja que no vol viure com els eclesiàstics.

Això fa una crítica als nobles i dona a entendre la societat d'aquella època.