Teatre en català i valencià: renovació i Manuel de Pedrolo

El teatre en català durant el franquisme i la seua renovació

11: El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra. Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera meitat dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que va afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, escenògraf i intèrpret.

A la fi dels anys 60 hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació del panorama teatral: Els Joglars, Dagom i Els Comediants, basats en el teatre-festa. El 1976 va iniciar les seues activitats el Teatre Lliure, teatre independent i universal. El desenvolupament del teatre al País Valencià està relacionat amb la intervenció dels germans Rodolf i Josep Lluís Sirera, que reivindicaven la necessitat d'un teatre actual.

Manuel de Pedrolo i el teatre de la llibertat

12: Entre 1958 i 1963 Manuel de Pedrolo escriu un total de 13 obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l'absurd. En Cruma Pedrolo reflexiona sobre l'autenticitat de l'home; en Homes i No sobre el conformisme heretat.

Un teatre despullat de referències

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció. Els personatges són símbols.

Teatre de l'absurd o teatre de l'abstracte?

Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considerava més aviat com a teatre de l'abstracte, ja que "és més coherent per l'adjectiu d'absurd".

Temes centrals de l'obra dramàtica

• La mort i la comunicació entre els homes
• L'autenticitat i el sentit de l'existència
• La llibertat, eix vertebrador de la seua obra

Ell mateix comentava que el seu teatre "sempre dona voltes entorn del mateix problema. L'examina o el presenta des d'angles diferents, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat".