El teatre clàssic francès i el romanticisme: Racine, Molière, Goethe i Edgar Allan Poe
El teatre clàssic francès
El teatre clàssic francès es caracteritza per la concentració de l'acció en l'espai i el temps. El rei i la cort mantenien els teatres i pagaven les companyies teatrals, que muntaven grans espectacles en què es combinaven el ball, la música, el mim i una escenografia luxosa. A França el teatre va ser un gènere elitista; només la comèdia, amb l'adaptació al gust francès de la commedia dell'arte i posteriorment amb Molière, gaudirà del favor popular.
El teatre francès del segle XVII es va veure afectat pel mateix afany de versemblança i racionalisme que la resta dels gèneres, tal com propugnava l'estètica classicista.
Les tres unitats
- Unitat d'acció: un únic tema, ajustat a la realitat contemporània (comèdia) o a la història i la llegenda (tragèdia).
- Unitat de lloc: un sol escenari, amb decorats senzills. El que passe en altres espais ha de ser narrat en escena.
- Unitat de temps: l'acció no pot durar més d'un dia, cosa que obliga a l'acumulació de fets en un lapse breu de temps.
A més, havia de separar allò tràgic d'allò còmic, per seguir una finalitat moral i observar el decòrum poètic.
Racine
Racine es dedicava a la tragèdia. Jean Racine (1639-1699). La seua dramatúrgia es basa en la descripció de les passions humanes, considerades com una força fatal que s'apodera de la raó i duu a la destrucció i a la mort. La musicalitat dels versos, la tensió i la força dels diàlegs, el caràcter humà dels personatges i un ajustat equilibri classicista són alguns dels trets més característics.
Molière
Molière es dedicava a la comèdia (1622-1673). Cap als vint anys Molière es va dedicar al teatre en companyies ambulants. Va passar quinze anys recorrent França, fins que el 1658 va tornar a París, on va obtenir el favor reial.
Obres destacades:
- L'escola de les dones (1662)
- Tartuf (1664), sàtira dels hipòcrites religiosos
- Don Joan (1666)
- L'avar (1668)
Les comèdies de Molière tenen un propòsit moral: ridiculitzar i denunciar els vicis i comportaments del seu temps.
Curiositat: va morir vestit de groc a l'escenari, i es diu que el color groc dona mala sort.
El romanticisme
El romanticisme és un moviment artístic que va aparèixer a Alemanya i a Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Es va estendre per Europa, on va renovar la literatura de l'època de Goethe.
Elements temàtics
Hi ha elements temàtics que es retroben en tots els escriptors romàntics:
- L'interès per l'Edat Mitjana.
- El refús de la imitació servil dels autors grecs i llatins.
- El rebuig de la compartimentació dels gèneres.
- La set d'exotisme i de color local.
- El culte de la melancolia.
- L'amor a la natura i la transcendència.
- L'aspiració a la llibertat.
- L'exaltació i l'exploració del jo.
Característiques: expressen desesperació.
Contra el racionalisme
Aquest moviment estava dirigit contra el racionalisme de la literatura francesa, que semblava als joves alemanys artificiosa, limitada, falsa i distanciada de la naturalesa i del poble. Adoraven la poesia popular i el teatre de Shakespeare, escrivien tragèdies que no tenien en compte la unitat de temps i de lloc, i hi feien servir una llengua vigorosament popular, sense evitar-hi expressions vulgars.
Redescobrien també l'Edat Mitjana, menyspreada com a bàrbara per l'estètica del classicisme francès. Aquest moviment, anomenat en la seua fase inicial Sturm und Drang (tempesta i ímpetu), es va desenvolupar a Alemanya a principis de la dècada de 1770.
La relació del poeta amb la vida
El poeta és un estranger entre els homes, melancòlic i extremadament sensible; estima la solitud i les efusions sentimentals, sobretot aquelles que expressen desesperació. La pèrdua de confiança en el poder de la raó, lligada a l'afebliment de les creences religioses, va engendrar una mena de malestar moral, que van cultivar amb delectació els éssers inclinats a abandonar-se als vertígens de la sensibilitat, de la imaginació i de les passions. El jo esdevé objecte del culte per als romàntics, que professen generalment un gran menyspreu pels qui ells anomenen burgesos.
El sentiment de la natura, basat en una comunió entre l'home i el paisatge, és una de les principals característiques de la literatura romàntica.
La recuperació de l'Edat Mitjana
Així, es va descobrir que l'Edat Mitjana no havia estat en realitat una època salvatge i inculta, sinó que havia produït una civilització, un art, una filosofia i una poesia rics i admirables. Les epopeies i la poesia lírica de l'Edat Mitjana i del Renaixement, oblidades i menyspreades des de feia molt de temps, van esdevenir objecte d'un gran entusiasme i d'una activitat filològica notable.
Principis del romanticisme
- El romanticisme redescobreix en cada país el seu passat nacional.
- L'única regla de l'escriptor és ell mateix.
- El romanticisme, per a l'home, és sentir-se lliure.
- La subjectivitat és la característica més aparent: crea el lirisme i domina el relat, les memòries...
La narrativa i el teatre
Més característica del romanticisme és la novel·la intimista o del jo, que pretén relatar les tensions produïdes en l'ànima del protagonista per una història amorosa. La intriga argumental perd importància en aquestes obres, perquè el propòsit de l'autor és revelar els secrets íntims i els sentiments de l'ésser humà. Aquestes novel·les solen tenir un narrador en primera persona.
El gènere s'inicia amb Les desventures del jove Werther de Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), la figura més important de la literatura alemanya. El tema principal de la novel·la és el dolor provocat per la impossibilitat amorosa. El patiment és tan gran que Werther decideix suïcidar-se. Aquesta decisió introdueix un segon tema en l'obra: la rebel·lia contra les normes morals. El caràcter romàntic de la novel·la es manifesta en els temes indicats i també en el llenguatge, ple d'hipèrboles i exclamacions.
Werther marca el començament del romanticisme i de la literatura alemanya: sentiments exagerats, angoixa vital, comunió amb la natura...
Les etapes de Goethe
La producció de Goethe abraça un període de seixanta anys, que es pot distingir en dues etapes:
- Primera etapa (1749-1786): caracteritzada pel romanticisme de les obres.
- Segona etapa (a partir de 1786): acostament gradual al classicisme.
El nou període s'inicia el 1786, any en què l'autor va abandonar Alemanya i es va dirigir a Itàlia, on va estar dos anys.
Edgar Allan Poe
Els relats de Poe parteixen de temes típics romàntics, lligats a la novel·la gòtica, i es centren en el món dels somnis i de les al·lucinacions que hi ha en la base de molts dels seus contes.
Poeta, narrador i crític literari nord-americà. Boston, 19 de gener de 1809 — Baltimore, 7 d'octubre de 1849.
Fill d'uns actors teatrals, quan va quedar orfe fou adoptat pels Allan, que li van procurar estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d'abandonar per deutes de joc. Va entrar a l'exèrcit un parell de vegades al llarg de la seua vida (sempre per insolvència) i fou també cadet de l'acadèmia militar de West Point, d'on fou expulsat. La seua vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seua mort. Bé que resulta clar el seu grau d'alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que es diu que patia.
La poesia
Va començar per la poesia: Tamerlane and Other Poems (1827), volum molt influït pels romàntics, especialment Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) les influències semblen procedir de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, Shelley i Coleridge.
La narrativa
Com a narrador, activitat que va emprendre per obtenir diners als premis literaris convocats per publicacions periòdiques, va començar amb Manuscript Found in a Bottle, i va seguir amb altres obres, que podrien classificar-se en:
- Contes de mort (The Fall of the House of Usher).
- Perversió i delictes (The Murders in the Rue Morgue, traduïts al català el primer decenni del segle XX per Carles Riba i aplegats en un volum del mateix títol).
- Narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia).
- De fatalitat (Man of the Crowd).
Casat el 1835 amb la seua cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que va morir ben aviat, minada per la tuberculosi, Poe va mantenir diverses històries amoroses amb escriptores contemporànies seves.
La crítica i altres obres
Va exercir de crític literari en diverses publicacions que va dirigir, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine. També és autor d'una novel·la, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d'una obra cosmològica, Eureka (1848), considerada per alguns una genialitat i per altres una pura bestieses.
La seua influència
Bé que va gaudir d'un cert èxit en vida, foren els simbolistes francesos qui el van fer apreciar al seu propi país i arreu del món. Mallarmé va traduir les seues narracions i Baudelaire en va confessar més d'un manlleu. El poema més conegut de Poe, The Raven, no sols va influir dins el simbolisme poètic francès, sinó que també va inspirar una de les teles més famoses de Gauguin, Never More.
Poe va morir en ple delirium tremens.