El teatre independent a Catalunya i el País Valencià: origen, característiques i impacte social

El teatre actual

Al començament dels anys seixanta, en alguns cercles universitaris atents als corrents teatrals europeus, comencen a aparèixer grups de teatre que rebutgen tant el teatre comercial com el teatre sense pretensions dels aficionats. Aquest és un teatre que busca un públic amb una imprescindible formació cultural, preparat per a seguir unes obres difícils, que exigeixen un esforç intel·lectual que no se li pot exigir a un públic majoritari.

El naixement del teatre independent

Naixia, així, el teatre independent, que defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita, amb gran capacitat d’irradiació social i d’incidència política. Aquest fenomen, que s’estén durant els últims anys de la dècada dels seixanta i durant els setanta, va consistir a construir una pràctica escènica alternativa on «tot era col·lectiu i tots feien tot».

Característiques principals

Aquest teatre es caracteritza pels trets següents:

• No admet la representació única.
• No vol ser considerat com a aficionat.
• Estableix una diferenciació entre teatre i literatura dramàtica.
• Rebutja l’autor com a part fonamental del fet teatral.
• És un teatre compromès amb la societat i no limitat a les minories.

Limitacions i aportacions

Malgrat les moltes limitacions que va tenir (la pressió de la censura, els entrebancs administratius i polítics, els problemes econòmics per la falta de subvencions, etc.), el teatre independent va fer un treball immens en la creació d’un públic nou i en la introducció de nous gèneres teatrals.

El teatre de carrer i la reinvenció de l’espai

A partir dels anys seixanta es reprèn la línia del teatre espectacle, del mim, el gest i la festa al carrer. El text escrit perd importància en un teatre que va eixir dels edificis teatrals i es va instal·lar en qualsevol indret, al servei dels col·lectius i del públic més popular. En aquestes accions, els espectadors es confonen amb els actors.

No és un invent nou, ja que d’alguna manera forma part d’una línia que deriva del teatre grec o del teatre medieval o renaixentista, espectacular i participatiu: és el teatre que no parteix d’un text literari. Aquesta reinvenció de l’espai va ser un dels elements clau de la transformació del teatre, que havia tingut com a punt de referència el Living Theatre, itinerant en diverses ciutats europees a partir dels anys seixanta.

Principals companyies

Una sèrie de companyies teatrals van començar a disseminar-se arreu de la geografia espanyola: Els Joglars i Els Comediants a Catalunya, El Rogle, Pluja i Grup 49 al País Valencià. Alguns d’aquests grups han arribat a la completa professionalització.