Teatre Modernista Català: Naturalisme, Simbolisme i Noucentisme (1900-1936)
Teatre modernista, naturalista i simbolista
El teatre va aparèixer d'una manera tardana. Això no obstant, els modernistes van mostrar una gran atracció pel teatre, que consideraven la manifestació més lliure i anticonvencional de l'art total.
La producció teatral tingué dues grans tendències: el drama d'arrel naturalista i el teatre simbolista.
A partir del 1913, el teatre modernista va caure en una situació de decadència, marginalitat i precarietat, de manera que es van estrenar poques obres.
Santiago Rusiñol
Va néixer el 1861 i va morir el 1931. A l'Escola de Llotja de Barcelona va conèixer Ramon Casas, amb qui el va unir una amistat per a tota la vida.
L'aportació de Santiago Rusiñol a l'escena modernista és subsidiària de la seva tasca de dinamitzador cultural. La seva obra més coneguda, L'auca del senyor Esteve (1917), es troba entre les seves creacions més destacades. Les primeres obres són de caràcter simbolista i les darreres, més combatives.
Pompeu Fabra
Va néixer el 1868 i va morir el 1948. L'aportació més important del noucentisme va ser definir el model de llengua literària per a una societat culta i moderna. Va fixar un català apte per a totes les variants lingüístiques.
Ideologia i estètica del 1900
El noucentisme és el moviment cultural i ideològic que va donar forma a la política cultural reformista de la Mancomunitat. Es considera que la data de fundació del moviment és el 1906, per la coincidència de diversos fets:
- Prat de la Riba va accedir a la presidència de la Diputació de Barcelona.
- Eugeni d'Ors va iniciar a La Veu de Catalunya la seva secció diària titulada «Glossari».
- Es van publicar dos llibres de poemes representatius de la línia imposada des del reformisme noucentista: Els fruits saborosos i Horacianes.
- Es va celebrar el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Les etapes del moviment
- Els orígens (1898-1906)
- La consolidació (1906-1917)
- La crisi (1918-1923)
- La dissolució (1924-1936)
El noucentisme en la societat catalana
El moviment noucentista es va plantejar com a objectius prioritaris regular i institucionalitzar una llengua, una literatura i una cultura.
Van crear l'Institut d'Estudis Catalans (1907). Per damunt de tot destacà la normativització de la llengua catalana gràcies a Pompeu Fabra.