Tendències de la Narrativa Catalana durant el Franquisme i la Postguerra
Context històric i literari
Tendències de la narrativa durant el franquisme: Al llarg d’aquest període, es desenvolupen els corrents estètics que arreplegaven les inquietuds del moment.
Principals corrents narratius
Novel·la psicològica
Va ser la tendència que més va dominar en el panorama narratiu fins als anys 60, seguint una línia continuista de les obres anteriors a la guerra. La novel·la psicològica pretén indagar i explicar el pensament i la conducta dels individus per analitzar en profunditat l’ésser humà. Engloba autors molt distints com Mercè Rodoreda i Joan Sales.
Novel·la realista
Reflexiona sobre les difícils condicions de la vida en la postguerra espanyola; hi preval la voluntat de testimoni, de fer un retrat de la realitat i denunciar les injustícies. Es barreja en dues fonts:
- Tècniques del segle XIX: amb un narrador omniscient i una voluntat de representació totalitzadora de la societat.
- Recursos innovadors de la narrativa objectivista nord-americana: caracteritzada pel detall dels esdeveniments narrats i l’esquematisme dels personatges.
Subgèneres del realisme
- Realisme testimonialista: Conreat principalment per autors exiliats. Ofereix un testimoni històric dels fets viscuts a la Guerra Civil, la vida als camps de concentració i altres llocs d’exili. Escriptors representatius: Josep Maria Espinàs i Enric Valor.
- Realisme de base existencialista: Influït per l’existencialisme francès, presenta l’home com a víctima de situacions absurdes, algú que no troba sentit al món que l’envolta, i aprofita per denunciar la situació. Autora destacada: Maria Aurèlia Capmany.
- Realisme mític: Un narrador subjectiu explica els seus records i reprodueix fragments d’unes memòries. L’autor model d'aquest corrent és Llorenç Villalonga.
Novel·la fantàstica
Té dos camins principals: l’evasió i la mitificació de la realitat. Les obres es caracteritzen per l’humor, els jocs irònics entre realitat i fantasia, i el fons històric barrejat amb elements imaginatius. Els autors més coneguts són Joan Perucho i Jordi Sarsanedas.
Novel·la de la imaginació i de l’absurd
Aporta un enfocament molt modern en el plantejament dels arguments i en els valors transmesos. L’autor més important d'aquest vessant és Pere Calders.
Novel·la experimental
Es conjuga amb aspectes de la reflexió existencialista. Amadeu Fabregat marca el pas del realisme del segle XIX a l’experimentalisme més cridaner. El famós autor teatral i periodista Manuel de Pedrolo és el màxim representant d’aquest corrent.