Tirant lo Blanc: Context, Estil i Influències de Joanot Martorell
Fonts
Fonts: Com tot autor medieval, Martorell introdueix fragments en la seva obra que revelen influències d'altres autors. Ja hem dit que el Guillem de Varoic deriva del Guy de Warwick i del Llibre de l'orde de cavalleria de Llull. L'episodi en el qual apareixen el rei Artús i la fada Morgana en una festa de la cort de Constantinoble és inspirat en La faula de Guillem de Torroella, i constitueix una manifestació més de les tradicions mediterrànies sobre la vida ultraterrena del rei Artús. També hi ha altres obres plagiades, com els Proverbis de Cerverí de Girona, Lo somni de Bernat Metge i també un curiós plagi del Bursario, obra castellana atribuïda a Juan Rodríguez del Padrón, i influències d'un sonet de Dante i de dues novel·les del Decameron de Boccaccio. Cal advertir que de vegades aquests textos d'altres autors són utilitzats en la novel·la de forma poc justificada.
Estil
Estil: Per una banda, el to solemne, subjecte als cànons de la prosa renaixentista i de la valenciana prosa. En aquest sentit Martorell i, en major proporció, Galba, ens apareixen com a seguidors d'una moda, tot i que els seus parlaments, sovint forçats i eixuts, resten per sota la retòrica del seu contemporani Roís de Corella. Però aquest estil culte no devia ser tan fals com sembla a primera vista, ja que és de creure que la societat valenciana del segle XV es complaïa a raonar de manera pomposa, com revelen algunes lletres de batalla de l'època. El plany de Carmesina, però, és un gran encert, encara que derivi de pàgines de Roís de Corella. Allà on el Tirant esdevé inoblidable és quan Martorell fa parlar els seus personatges en un diàleg breu i familiar. La prosa adquireix un deliciós to col·loquial en els moments que l'emperador jura pels ossos del seu pare, desproveït de tota grandesa imperial, cosa inimaginable en els llibres de tradició artúrica. Ja Cervantes s'adonà de la modernitat d'aquesta novel·la, i al capítol sisè de la primera part del Quixot...
Veremblança i realitat
Veremblança i realitat: són dues novel·les cavalleresques que, tant Curial e Güelfa com Tirant, s'allunyen de la tradició francesa instaurada per Chrétien de Troyes. El propòsit és oferir-nos la biografia d'un cavaller imaginari que pel seu valor i el seu talent d'estratega reïx a alliberar l'Imperi grec del poder dels turcs. Aquest propòsit es malmetria si aquesta empresa militar, que la gent de l'època creia factible els anys que seguiren a la caiguda de Constantinoble (fet demostrable amb tots els projectes de croades i reconquestes), es dugués a terme mitjançant elements màgics o inversemblants. El cavaller imaginari que ha d'acomplir tal empresa ha de tenir un aprenentatge cavalleresc, i a explicar-lo es dedica tota la primera part de la novel·la, els episodis anglesos, on manca l'humorisme i el to sensual que caracteritzen la major part de l'obra.
Data
Data: posterior al setge de Rodes de l'any 1444.