La literatura catalana entre els segles XVI i XIX: context històric, Renaixença i Romanticisme

1. La decadència de la literatura catalana: context històric

Durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura en català no arriba al nivell d'excel·lència del segle XV, anomenat Segle d'Or, amb escriptors com Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Roís de Corella. Aquest període de tres segles de decadència correspon a les èpoques del Renaixement, el Barroc i el nacionalisme.

La revolta dels Germanies (1519)

Durant el regnat de Carles I, es produeix una rebel·lió de les ciutats i de les viles de realengo contra la noblesa, una guerra civil entre agermanats i mascarats. La noblesa va comptar amb l'ajuda de l'aristocràcia castellana i andalusa. La desfeta dels agermanats té dues conseqüències importants: la pèrdua de poder de la burgesia i de les ciutats i la castellanització de la noblesa valenciana.

L'any 1609: l'expulsió dels moriscos

L'expulsió dels moriscos d'Espanya suposa una pèrdua de mà d'obra barata. A principis del segle XVII, València tenia una població de 500.000 moriscos, vassalls de la noblesa terratinent. S'expulsen unes 170.000 persones, amb conseqüències molt greus: sense llauradors, la noblesa perd la mà d'obra barata que treballava les seves terres.

L'any 1700: la Guerra de Successió

En morir Carles II sense descendència, es produeix la Guerra de Successió. Els aspirants són Felip de Borbó (Lluís XIV) i l'arxiduc Carles d'Àustria. Hi ha una gran repercussió internacional: Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac donen suport a l'arxiduc Carles per tal d'evitar un excessiu poder dels Borbó a Europa. València i Catalunya defensen la causa de l'arxiduc, en un enfrontament entre el federalisme nacional de la Corona d'Aragó i el centralisme absolutista francès.

Derrota i Decrets de Nova Planta

El 25 d'abril de 1707, les tropes de Felip V guanyen la batalla d'Almansa, ocupen el Regne de València i cremen tots els pobles que s'oposen a les seves lleis. Barcelona es conquereix l'11 de setembre de 1714. Tot i el Tractat d'Utrecht, Felip V promulga els Decrets de Nova Planta, que anul·len les lleis i les institucions pròpies de Catalunya i dels regnes d'Aragó i de València. El Regne de València desapareix com a entitat política, i les institucions pròpies no es recuperaran fins al final de la dictadura de Franco.

2. La Renaixença

La Renaixença és el moviment cultural i de consciència nacionalista impulsat per la burgesia catalana durant el segle XIX. Aquest moviment pretén la recuperació de la llengua pròpia i els escriptors volen divulgar els clàssics medievals. S'anomena Renaixença el moviment de recuperació de la nostra llengua i la nostra literatura que es va dur a terme a partir de 1833, amb l'aparició del modernisme. Les seves reivindicacions principals són la pàtria i la llengua, que són els seus lemes.

Hi havia dos models lingüístics oposats: un model degradat i castellanitzat, i un model lingüístic arcaïtzant i culte, inspirat en la varietat medieval, anomenat llemosí. La poesia va ser el gènere més utilitzat pels escriptors romàntics.

Els Jocs Florals

Creats a imitació dels certàmens trobadorescos medievals, hi participaven poetes de tot l'àmbit lingüístic. El lema d'aquests concursos era «Patria, fe, amor». Considerats pels sectors més progressistes com un anacronisme, van tenir efectes importants per a la literatura: l'aparició d'alguns poetes de gran qualitat, la creació d'una incipient indústria editorial en català, la formació d'un públic lector i el prestigi social de la llengua.

Teodor Llorente (València, 1836-1911)

Fill d'una família benestant, es va dedicar al periodisme com a fundador de Las Provincias. Va dirigir el partit conservador a València i va ser diputat a Corts. Va escriure poesia en castellà i, després de la influència del mallorquí Maria Antònia Salvà, es va introduir en el moviment de la Renaixença. Va traduir al castellà obres dels millors escriptors romàntics. Es va convertir en una de les figures preminents de la Renaixença valenciana.

3. El Romanticisme

El Romanticisme s'estén per tot Europa durant les primeres dècades del segle XIX. Els escriptors defensen l'originalitat i la imaginació, i trenquen les fronteres entre el gènere i l'estil. Entenen que la finalitat de la literatura és commoure i no pas instruir.

Tipus de romanticisme

• Romanticisme liberal: defensa ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, inspirats en la Revolució Francesa i en la llibertat individual. Els màxims representants són l'anglès Lord Byron i el francès Victor Hugo.
• Romanticisme conservador: format per autors que enyoren un retorn al passat i als valors ideològics. Un representant d'aquest corrent és l'anglès Walter Scott.

La novel·la històrica

És una característica del Romanticisme: narració d'aventures amb un fons històric, on l'acció, l'amor i els personatges són idealitzats. Les primeres novel·les històriques valencianes i catalanes es publiquen, però la manca d'un públic lector en català fa que la primera novel·la en aquesta llengua no aparegui fins al 1862.

4. La novel·la realista

El realisme és el moviment literari que triomfa a Europa durant la segona meitat del segle XIX i que té com a objectiu reflectir fidelment la realitat contemporània. Vol ser un mirall en què es vegin reflectits fets verosímils protagonitzats per personatges extrets de la realitat social de l'època. Es caracteritza per la descripció d'ambients reals i la descripció de la psicologia.

5. Aspectes del discurs narratiu

El text narratiu presenta dos nivells diferents i complementaris: el de la història i el del discurs.

• Història: conjunt format pel marc espacial i temporal en què ocorren els fets, els personatges, l'acció o els esdeveniments que es expliquen, i l'estructura narrativa.
• Discurs: és la forma com es presenten els fets. Els recursos expressius s'utilitzen per transmetre el relat i fer-lo arribar al destinatari (lector o espectador).

L'ordre dels fets

Hi ha sincronia entre el temps de la història i el temps del discurs quan el relat presenta els fets en el mateix ordre en què s'han produït. Hi ha asincronia quan l'escriptor introdueix algun tipus d'alteració en l'ordre de presentació dels esdeveniments, com ara les retrospeccions i les anticipacions (flashforward).

6. El teatre català del segle XIX

El teatre català del segle XIX està marcat per dues línies:

El teatre culte

Utilitza una llengua culta i arcaica. Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845) va introduir innovacions tècniques: el decasíl·lab, un joc rítmic molt superior a l'heptasíl·lab habitual. Apareix el personatge marginat que no és acceptat, encara que mantingui una conducta exemplar, i que accepta la realitat.

• Drames realistes: l'època contemporània, problemàtica, que connecta amb la realitat.
• Tragèdies romàntiques: ambientació medieval. L'obra més representativa és Mar i cel, una tragicomèdia romàntica de caràcter històric en la qual s'aprecien les característiques principals del teatre de Guimerà. Situada en alta mar, planteja els amors impossibles entre dos joves, Said i Blanca. L'obra s'estructura en tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

El teatre popular

Tracta temes propis de la vida quotidiana amb llenguatge col·loquial. És un teatre popular que reivindica els seus drets. Eduard Escalante va caracteritzar els diversos estrats socials de València. Va escriure sainets, peces dramàtiques humorístiques i rimades.

}*** Hmm, need to ensure JSON valid — I included a stray