Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: Característiques, Personatges i Obres Clàusiques de la Literatura Catalana
Literatura catalana dels segles XV al XVIII
Joanot Martorell: Segle XV.
L'Espill: Segle XV.
Tirant lo Blanc: Segle XV.
Curial e Güelfa: Segle XV.
Pere Serafí: Segle XVI.
Francesc Vicent Garcia: Segle XVI.
Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa: Segle XVI.
Renaixement: Segle XVI.
Barroc: Segle XVII.
Francesc Fontanella: Segle XVII.
Il·lustració: Segle XVIII.
Neoclassicisme: Segle XVIII.
Joan Ramis: Segle XVIII.
Baró de Maldà: Segle XVIII.
Lucrècia: Segle XVIII.
Calaix de Sastre: Segle XVIII.
La novel·la de cavalleria: Tirant lo Blanc (de Joanot Martorell)
Narra les aventures de Tirant.
Té 2 grans temes: amor i guerra.
Es considera una novel·la total perquè és cavalleresca, històrica, social, eròtica i psicològica.
Diferències entre les novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleries
Els herois tenen virtuts i capacitats normals.
Els escenaris on passen els esdeveniments són reals i coneguts pels lectors.
El temps narratiu és proper a qui llegeix.
Hi apareixen personatges reals.
Hi ha episodis històrics que tothom pot recordar.
No hi ha elements meravellosos ni fantàstics.
Trets que fan que Tirant lo Blanc sigui una obra important
Versemblança, tractament dels personatges, ironia i humor, llengua i estil.
Personatges
Novetat: es desvincula dels convencionalismes i de les conductes estereotipades de les figures de la literatura cavalleresca medieval.
No són arquetips ni tenen una personalitat lineal: són complexos psicològicament i evolucionen.
La valentia en la batalla i, alhora, la timidesa en l'amor del protagonista.
L'amor adúlter i alhora incestuós que l'emperadriu sent per Hipòlit.
L'excentricitat i ridiculesa del rei...
Ironia i humor
Les proeses de Tirant i els episodis militars són narrats seriosament. Però quan l'acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses, la narració sovint esdevé irònica i humorística.
En aquests passatges, l'autor reflecteix l'ambient de la noblesa valenciana del seu temps, una realitat que coneix prou bé i que retrata des d'una òptica pintoresca i divertida.
Amor i erotisme a l'obra
Gamma variadíssima de realitzacions: adulteri, lesbianisme, fetitxisme, jocs eròtics, voyeurisme... Tots els episodis amorosos estan tractats amb desimboltura, despreocupació i humor.
Característiques de la literatura popular
Nombrosos testimonis.
Basada en la tradició oral (arrels en l'Edat Mitjana).
Perviu fins als nostres dies: cançoner, rondallística, llegendes...
Difícil datació.
Anònima, cantada i transmesa oralment (variants).
Manté certes constants formals: vers d'art menor, rima assonant i repeticions (anàfores o paral·lelismes).
La forma accentua la musicalitat i facilita la memorització (versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi força senzills, abundància d'arcaismes i dialectalismes).
Temes: relacionats amb l'amor, les feines del camp i de la casa, temes infantils, religiosos i històrics.