Transformacions i tensions socials a Roma: latifundis, plebs i els germans Gracs
Les transformacions i tensions socials
Les conquestes van provocar canvis socials fonamentals. Fins llavors, la base del poder militar de Roma havien estat els petits propietaris agrícoles, ciutadans que formaven el gros de l'exèrcit. Però la llarga duració de les campanyes militars de les conquestes i la competència de les importacions agràries dels territoris conquerits i dels grans propietaris, que havien augmentat el nombre dels seus esclaus per mitjà dels presoners de guerra i que s'havien apropiat de terres dels països vençuts, els duen a l'endeutament i, després, a la pèrdua de les seves terres, que passen a mans dels grans propietaris.
Així, el que abans eren petites explotacions agrícoles esdevenen latifundis conreats per esclaus: creix la riquesa no només de l'ordre senatorial sinó també de l'ordre eqüestre, mentre que els petits camperols han d'emigrar a la ciutat, on es converteixen en plebs urbana al costat dels treballadors lliures, als quals els esclaus també han desplaçat dels tallers. Aquesta plebs empobrida no té treball i ha de dependre, com a clients, del suport econòmic dels nobles per subsistir, a canvi dels seus vots i de la seva força física. Igualment, els lliberts esdevenen clients dels seus antics amos.
D'altra banda, certs sectors de la classe eqüestre s'enriqueixen pels negocis realitzats gràcies a les conquestes i per l'extensió dels latifundis. Però, malgrat les seves grans fortunes, tenen barrat l'accés al poder polític —a les magistratures més altes i al senat—, restringit a la noblesa (nobilitas o classe senatorial), formada pels antics patricis i l'elit de la plebs, d'on sorgien els magistrats i els senadors, ja que els alts magistrats, acabat el seu mandat, podien ingressar al senat.
Qualsevol que aspirés a la política havia de començar des de la magistratura més baixa i anar escalant càrrecs fins a arribar, si podia, a la més alta: el consolat. La competència cap al consolat era ferotge: cada any s'elegien vint qüestors, però només vuit pretors i dos cònsols. La classe dels senadors (nobilitas) era força tancada i, per a un home d'una família d'equites que no hagués tingut abans senadors, era força difícil aconseguir un càrrec que després li permetés entrar al senat. El primer de la seva família a entrar al senat se'l coneixia com a homo novus (nouvingut).
La crisi de la República
A la fi de la República, els candidats a ocupar les diverses magistratures s'agrupaven en dues tendències o partits: els optimates, que defensaven els interessos de la classe senatorial, i els populares, que buscaven el suport de la classe eqüestre i dels plebeus. Els eixos fonamentals del seu programa eren el repartiment de terres, la distribució gratuïta de blat i la reducció de l'interès dels préstecs.
Els esforços dels equites per accedir al poder polític i la manipulació de la plebs per part d'uns i d'altres portaran greus conflictes socials i polítics. Durant un segle, les tensions socials i polítiques provocaran un període de turbulències violentes i guerres civils.
a) Els intents de reforma agrària: els germans Gracs
La classe senatorial havia anat acaparant les terres confiscades als pobles vençuts, l'anomenat ager publicus, pertanyent en principi a l'Estat romà però que esdevé, a la pràctica, latifundis explotats per una minoria. Davant d'aquesta situació, dos nobles, els germans Gracs, primer Tiberi (133 a.C.) i després Gai (123 a.C.), van defensar des del tribunat de la plebs la necessitat de repartir l'ager publicus en petits lots entre els plebeus per mantenir el nombre de ciutadans que podien entrar a l'exèrcit. Tots dos germans van ser fets assassinar per la noblesa.
Els germans Gracs infants amb la seva mare Cornèlia, Jules Cavelier (1861), Musée d'Orsay, París (S.G.).