Variació Diastràtica i Mecanismes Lingüístics dels Sociolectes

Variació Diastràtica i Sociolectes

La variació diastràtica engloba els trets per a caracteritzar un sociolecte. Aquesta variació depèn de diversos factors:

• Classe social: baixa, mitjana o alta.
• Sexe.
• Generació: infants, joves, adults o ancians.
• Grup ètnic o social: delinqüents, grunge, gòtics o científics.

Els Argots

Els argots són varietats pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social.

Tipus d'Argots

• Argot escolar: profe, fer fugina, carabassa.
• Argot juvenil: guai, tope, ratllar.
• Argot professional: canari (paper de color groc entre els banquers), molta merda (bona sort entre actors).
• Argot tècnic: llenguatge on s'usa terminologia que només entenen els experts.

Funcions i Característiques de l'Argot

• Voluntat críptica o secreta: necessitat de marcar la vinculació a un grup.
• Voluntat expressiva: ús de mecanismes de creació de paraules expressives, com ara metàfores o jocs de paraules.
• Argot tècnic: voluntat de comunicació entre professionals, amb caràcter objectiu i impersonal, donant importància a les terminologies i predomini de construccions impersonals.

Mecanismes Lingüístics

Per a la creació i modificació dins dels sociolectes, s'utilitzen diversos mecanismes lingüístics:

• Metàtesi: transposició de fonemes en una paraula (estirabel per estaribel, presó).
• Apòcope: reducció de mots (filo, poli, mani).
• Annexió d'afixos: calabosseris per calabós.
• Jocs de derivació: bareto, litrona.
• Transposició de significats: dàtils (dits), carabassa (suspens).
• Metàfores, metonímies i sinècdoques: terrat (cap), ferro (pistola), camell (traficant), cavall (heroïna), lloro (ràdio).
• Manlleus: tope, apalancar-se.

La Deixaxi

Marques Díctiques Espacials

Es refereixen a l'espai en què s'esdevé la comunicació:

• Determinants demostratius: aquest, este, aqueix, eixe, aquell.
• Pronoms demostratius: açò, això, allò.
• Adverbis: ací, aquí, allí, allà.
• Verbs: venir i anar.

Marques Díctiques Temporals

Fan referència al temps en què es desenvolupa l'enunciació:

• Morfemes verbals: del present, passat i futur.
• Adverbis temporals: ara, avui, hui, ahir, demà, despús-demà.

Deixaxi Personal

Marques referides a l'emisor i receptor:

• Pronoms personals.
• Morfemes verbals (hem, sé).
• Possessius de primera i segona persona.

Deixaxi Social

• L'ús de tu/vós/vostè per adreçar-se al receptor.
• Fórmules apel·latives de l'emissor al receptor (estimat, benvolgut, distingida sra.).

Marques de Primera Persona del Plural

• Plural de modèstia: es refereix al responsable del text.
• Plural inclusiu: més divulgatiu, on l'emissor guia el receptor i intenta implicar-lo en el text.
• Plural generalitzador: l'emissor, una tercera persona que no es troba present en l'acte.

Polifonia i Discurs

L'emissor incorpora altres veus discursives, fenomen que s'anomena polifonia. El discurs citat incorpora de manera explícita en un discurs l'enunciació d'un altre emissor.

• Discurs directe: reprodueix de manera literària les paraules d'un altre emissor.
• Discurs indirecte: reformula amb les seves paraules el discurs d'un emissor previ.

Les Veus del Discurs

• L'emissor: autor real del discurs.
• El locutor: explica les idees o la història.
• El receptor: lector real del text, que de vegades és interpel·lat en el text i es converteix en allocutari.