Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: aportacions a la poesia valenciana i catalana del segle XX

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor absolutament representatiu de la postguerra. Estellés va començar a cobrar importància com a poeta i a ser considerat com a tal en la dècada de 1970, moment que es va denominar boom Estellés. Tanmateix, ja s'havia donat a conèixer el 1953 amb l'obra Ciutat a cau d'orella.

La poesia d'Estellés es basa fonamentalment en la reconstrucció de la memòria d'un petit món quotidià, constituït per objectes i comportaments del poble. La seua obra és bàsicament un mural o crònica de la València del seu temps. Algunes obres importants són Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Tanmateix, no es pot enquadrar la seua poesia dins del realisme històric dels anys seixanta.

Estellés descriu la realitat quotidiana amb un estil molt expressiu, utilitzant diversos registres i, sobretot, la llengua col·loquial. A més, la seua poesia mostra una particular elaboració estilística i retòrica, que es fa visible en l'adjectivació, la metàfora i la utilització de fórmules clàssiques.

Una altra aportació important d'Estellés a la poesia és l'ús de referents clàssics, de vegades amb intenció paròdica o irònica. Un exemple són les Horacianes, on el poeta retrata la vida valenciana dels anys seixanta, però barrejant València amb la Roma imperial.

Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

Salvador Espriu va ser un poeta, dramaturg i narrador important del segle XX. La seua obra, de caràcter fortament unitari, es pot considerar una meditació constant i obsessiva de la mort. Per a Espriu, la vida només comença a prendre sentit i a ser el que és, és a dir, consciència i dolor, quan sabem que hem de morir en algun moment. A aquesta concepció correspon un estil auster, d'una línia seca i precisa.

Espriu va formar part de la primera generació d'escriptors que, en començar a publicar les seues obres, es va trobar amb una llengua codificada i normalitzada i amb un marc de llibertats i autogovern per a Catalunya.

Tanmateix, tot això es va esvair amb la Guerra Civil. El primer llibre que va publicar després del conflicte va ser Cementiri de Sinera, una elegia del món destruït per la guerra. Va escriure altres obres com Mrs. Death i El caminant i el mur. En tots aquests llibres insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home i, a més, expressa les seues tensions amb el seu poble.

La pell de brau (1960) va marcar el moment de màxima projecció pública d'Espriu, qui va denunciar les injustícies que van seguir la Guerra Civil.