Vicent Andrés Estellés y Miquel Martí i Pol: Poesía valenciana del siglo XX

Vicent Andrés Estellés

Va néixer a Horta i va morir a València. Hi ha uns fets que marquen la seva obra: ser de poble, viure la por de la guerra i la misèria de la postguerra, les morts familiars, la malaltia i el patiment físic, els oficis que va aprendre, l'amor i la sexualitat, els fills, el compromís militant polític i civil, les dificultats econòmiques, la lluita, l'esperança...

Va ser un poeta prolífic (que produïa molt), que va publicar la seva obra de forma dispersa i en un procés continu de reelaboració.

Característiques principals

• Visió tenebrosa definida pel sofriment.
• Realisme històric molt personal.
• Pretén ser proper al poble.
• Quotidianitat.
• Eròtica explícita.

Obres destacades

Destaquen Llibre de les meravelles i Mural del País Valencià, escrit després de la mort de Franco. En elles s'evoquen paisatges, personatges històrics, productes de la terra, fets, celebracions i costums. Destaca el to optimista que la diferencia de la resta de les seves obres.

Miquel Martí i Pol

Nascut a Roda de Ter, fill d'una família obrera, va entrar a treballar als 14 anys en una oficina d'una fàbrica de teixits. Als 43 anys va contreure esclerosi múltiple i va morir l'any 2003. La seva biografia està marcada per: el lligam amb el seu poble natal, la seva condició obrera, les conseqüències de la malaltia i el compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Etapes de la seva obra

La seva obra es divideix en tres etapes:

• 1a etapa: es caracteritza per la cançó tradicional, el neopopularisme i el contingut, per la introducció de la poesia amorosa i per l'experiència d'una crisi religiosa que resol amb un trencament: El fugitiu.
• 2a etapa: està marcada pel realisme històric, amb llibres com El poble, que reflecteix la realitat laboral i el món de Roda de Ter.
• 3a etapa: coincideix amb la recuperació de les llibertats polítiques i també amb la pèrdua de la seva dona, que dona pas a l'experiència i el dolor en obres com L'àmbit de tots els àmbits.

En l'última etapa, que és el balanç, la memòria li serveix de guia. El poeta s'enfronta amb el pas del temps i la proximitat de la vellesa en obres com Llibre de solituds.