Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Bachillerato

Les imatges de l'escultura

L'escultura romànica va estar fortament vinculada a l'arquitectura, amb la intenció de decorar i d'acompanyar les lectures de la Bíblia al recinte eclesial i monacal. Es va convertir en una mena de llibre d'imatges, per a la qual les portalades i els capitells van esdevenir suports escultòrics excel·lents.

Els temes utilitzats, extrets de l'Antic Testament i el Nou Testament, solien ser de caràcter religiós, tot i que també es van esculpir animals fantàstics o escenes de la vida quotidiana, així com motius florals, vegetals i geomètrics. Aquesta temàtica es va realitzar sobretot en la decoració dels capitells dels claustres i a l'interior de les esglésies.

A les portalades de les catedrals i les esglésies,... Continuar leyendo "Escultura romànica: imatges, característiques i tipus" »

Context Històric i Cultural

Aquesta escultura d'època imperial representa Octavi August, primer emperador romà, s'apodera del poder absolut i s'anomena Imperator i August. Dirigeix les lluites contra els asturs, càntabres i gèrmans i es proporciona un període de pau, Pax Augustea. Aquest període destaca la divisió en províncies, la romanització i una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial. És també l'època d'esplendor de la literatura: Virgili, Ovidi, Horaci i el naixement de Jesucrist.

Anàlisi Formal o Descripció de l'Obra

Elements Tècnics: Es tracta d'una estàtua en marbre, la seva tècnica és la talla. Representa August caracteritzat com a suprem de l'exèrcit, amb el pit cobert per una cuirassa. És una... Continuar leyendo "August de Prima Porta" »

• Arco apuntado: El que consta de dos segmentos de arco que forman ángulo. Tiene dos centros que pueden ser interiores, a todo punto o exteriores.
• Bóveda de crucería: Deriva de la bóveda de arista románica, pero es muy diferente, ya que está engendrada por arcos ojivales.
• Crestería: Serie de ornamentos repetidos, vegetales y geométricos, generalmente calados, que rematan un edificio.
• Gablete: Frontón ornamental muy puntiagudo, generalmente calado, coronado por un florón, situado en los edificios góticos.
• Aguja: Chapitel esbelto, alto y delgado que remata un techo o una torre.
• Flecha: Pirámide de base cuadrangular que remata una torre campanario.
• Chapitel: Remate de forma muy aguda de una torre.
• Tracería: Decoración arquitectónica, hecha

Arte Paleocristiano y Bizantino

El Primer Arte Cristiano

Contexto histórico: Surgimiento del cristianismo como secta. Utilización de catacumbas como espacios de culto. Promulgación del Edicto de Milán.

Arquitectura Paleocristiana

• Basílica: Planta rectangular dividida longitudinalmente en naves separadas por columnas. Número impar de naves, siendo la central más alta y ancha para permitir el ingreso de luz a través del claristorio. Acceso por un atrio, al fondo del templo se encontraba el nártex. Al final de la nave central se ubicaba el presbiterio, que solía tener forma de ábside. Presencia de un transepto. Planta en forma de cruz latina. Techumbre a doble vertiente y simple. Ricos materiales decorativos como mármoles, mosaicos y pinturas.

PANTEÓ

Nom edifici: Panteó

Autors: desconegut

Cronologia: 118-128 dC o s.II dC

Estil: Romà imperial

Tipologia: Temple

Materials: formigó, granit, maó, fusta i marbre

Localització: Camp de Mart (Roma)

Anàlisi formal

Elements sustentadors: columnes

Elements sustentats: entaulament i coberta a dues aigües

Tenen un fustllis de granit egipci i mesuren 14 metres d'alçada. Sobre les columnes trobem un arquitrau a dues bandes i un fris amb una inscripció que fa referència a la primera construcción feta per Agripa. A sobre hi ha una cornisa, un frontó i el timpà (sense decoració) i la coberta a dues aigües. També veiem la naos principal. El mur de la nau circular, anomenat tambor, ha perdut el parament. Això ens permet veure la tècnica constructiva... Continuar leyendo "El Panteó de Roma: Anàlisi i Influències" »

Arquitectura Romànica

Cobertes: prompte s'utilitzen les voltes de pedra. El tipus d'arquitectura més emprat és la volta de canó reforçada per arcs faixons, sobretot en la nau central. En les naus laterals i girola s'empra la volta d'aresta. El cobriment de les esglésies d planta centralitzada així com dels cimboris d moltes esglésies basilicals es realitza per mitjà de cúpules d arcs entrecreuats.

Torres

Es campanar, però també símbol del vincle entre els homes i Déu. Solen situar-se flanquejant la façana però també al centre del creuer, o als extrems dels braços d'aquest, o junt a l'absis.

Façanes i decoració

Tant als peus de les naus com als extrems dels braços del creuer solen emmarcar-se per les torres, i concentren el principal... Continuar leyendo "Arquitectura Romànica i Art Medieval" »

Estilo Barrokoa

Arkitekturaren ezaugarriak

• Urri samarreko ordena hartu zuten forma barrokoek.
• Latindar gurutzeko oina lehenetsi eta oin zirkularreko eraikinak eraiki ziren; oin zentraleko elizak espazio txikietan, besteak tenplu handietan.
• Hainbat koloretako marmolak urre-koloreko osagaiekin, freskoekin eta estukoekin nahastuko dira.
• Ordena klasikoak konposizio zorrotz eta berritzaileetan aplikatuz.
• Dekorazioz oparoagoak izango ziren fatxadak, erliebeak eta eskulturak egokituko ziren horma-hobiak ageriz.
• Hormatik bereiziko ziren zutabeak (ordura arte erantsiak) eta argi-ilunaren antzeko pintura-efektuak bideratuko ziren. Fatxadako entablamenduak eta planoak aurrerantz aterako dira, eta beste batzuk, atzera egingo dute.
• Tenpluen barruan, efektu dinamikoak.

Estil

L’impressionisme és un corrent pictòric francès que sorgeix a finals del segle XIX, com a reacció en contra de l’art acadèmic. Es considera el punt de partida de l’art contemporani. Els pintors impressionistes retrataven objectes d’acord a la impressió que la llum produeix a la vista, i no segons la suposada realitat objectiva. L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser també els primers en postular els principis del contrast cromàtic, que suposa que cada color és relatiu als colors que l’envolten.

Interpretació

El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l’herba, sinó la prostitució... Continuar leyendo "Édouard Manet: L'Impressionisme i el Dinar Campestre" »

La Vicaria

Títol: La vicaria Autor: Marià Fortuny Cronologia: 1867-1870 Estil: realista Localització: MNAC (BCN) Tècnica: oli sobre fusta Motiu o gènere: escena costumista Dimensions: 60 x 94

Anàlisi Formal

Descripció iconogràfica:

L’obra s’estructura a partir de la gran perspectiva que s’estableix, el punt de fuga de la qual es troba en l’acte de signatura dels papers matrimonials del nuvi sota la mirada del testimoni i l’ajudant de vicari. En el mateix pla horitzontal se situen la seva esposa, els familiars, una figura que demana almoina i un senyor assegut amb el cap cobert esperant el seu torn. A l'esquerra, desvinculat del quadre, apareix el vicari atenent a un home i al marge apareix un segon grup de personatges més propers... Continuar leyendo "La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Interpretació" »

Barrokoaren kontzeptua. Italia Europako sormen eta aldaera gune. Arkitektura barrokoa gupid eta botere adierazpide. Hirigintzaren bilakaera. Barroko hitzak perla irregularra esan nahi du, XVIII. mendean agertzen da halako zentzu peioratibo batez.Artearen arloan,garaiko lengoalaren konplexutasunari lotzen zaio hitza. Gaur egun, barroko esaten diogu XVII. mendean Italian (Aita Santuen Erroman) sortu zen estiloari.Arte barrokoak XVII. eta XVIII. mendeak hartu zituen eta ia Europa osotik hedatu zen. Arkitektura eta monumentuak hiri-esparruan integratu nahi dira ,helburu praktikoa eta - sinbolikoa izan zitekeen eta horrek hirigintza modernoaren oinarriak ezarri zituen. Hiriburuak arautzeko planoak egiten hasi ziren,eta Erroma izan zen halako hirien... Continuar leyendo "Barrokoaren Kontzeptua" »