Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Bachillerato

Arquitectura Islámica en la Península Ibérica

La Mezquita-Catedral de Córdoba: Un Símbolo Califal

En la Mezquita de Córdoba se pueden estudiar los elementos de la arquitectura califal. Se piensa que se levantó sobre una basílica paleocristiana. Es un edificio funcional, sin simbología en planta, y destinado solo a los fieles, necesitando únicamente el suelo y la quibla (o qibla) hacia La Meca.

Elementos Clave del Arte Califal

El Arco de Herradura

El Arco de Herradura será mayoritario en el arte califal y lo adoptan los visigodos, aunque la herradura musulmana es más pronunciada. Las columnas son, en su mayoría, aprovechadas (romanas o visigodas) y los capiteles son corintios toscos.

El Mihrab y la Maxura

El mihrab es el lugar santo, similar... Continuar leyendo "Legado Arquitectónico Andalusí y la Reconquista Cristiana en España" »

Art Romà

Art Romà: Període republicà (segle III aC), període imperial (a partir de la primera meitat del segle I aC).

Característiques Generals

Característiques: Aspectes tècnics i pràctics, anonimat dels artistes.

Arquitectura Romana

Arquitectura: Utilitzen l'ordre compost i el toscà. Feien servir la volta d'aresta, la volta de canó i l'arc de mig punt. Utilitzaven materials més comuns com la pedra, el marbre, etc. També utilitzen la cúpula.

Escultura Romana

Escultura: Subordinació de l'escultura a l'arquitectura. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra i el marbre. El retrat i els relleus commemoratius van adquirir una gran rellevància i originalitat. El retrat era fidel als models.

Maison Carrée

• Arquitecte: Desconegut
• Cronologia:

El Cinquecento Italiano

La muerte de Lorenzo de Médicis en 1492 marca el fin de Florencia como capital italiana del arte renacentista. A partir de 1500, Roma toma el relevo arquitectónico de Florencia en torno a la corte papal. Los papados de Julio II y León X congregarán a numerosos artistas. Julio II emprende una serie de obras de envergadura, como la construcción de la Basílica del Vaticano, la decoración de la Capilla Sixtina y las Estancias, y fomenta las excavaciones arqueológicas, dando excelentes resultados como la aparición del Laocoonte, el Apolo Belvedere y el Hércules Farnesio.

León X patrocina otro tipo de hallazgos encontrados en la Domus Aurea, cuyos pasillos reciben el nombre de grutas y sus pinturas, grutescos. La... Continuar leyendo "El Cinquecento Italiano: Arte, Arquitectura y Genios en la Roma Papal" »

Realisme

Courbet, "Els Picapedrers" (1849):

Reflecteix les condicions en què treballaven els obrers, condicions laborals properes a l'explotació.

Daumier, "Vagó de Tercera Classe" (1862-64):

Mostra l'interès de l'autor en les vides de la classe obrera parisenca. L'objectiu de Daumier en aquest quadre és denunciar la pobresa. Per això, el pintor francès dibuixa el vagó amb pocs bancs, brut, ple de gom a gom per aquells que no es poden permetre un bitllet de primera o segona classe.

Millet, "L'Àngelus" (1857-1859):

En ple treball al camp, dos pagesos han deixat les seves eines per posar-se a resar amb simplicitat, mentre que s'endevina tocar l'Àngelus en un campanar llunyà. Millet representa aquí una escena campestre. Aquesta posició atraurà... Continuar leyendo "Realisme, Impressionisme i Postimpressionisme: Art del Segle XIX" »

Arquitectura civil

Civilización urbana, construyeron puentes, puertos, acueductos, faros, mercados… La vida cotidiana se centraba en el foro (plaza cerrada por pórticos y columnatas en el centro de la ciudad con exedras donde se agrupaban los templos principales, monumentos y edificios importantes como:

Edificaciones para la diversión

• Teatros: semicirculares, se edificaban sobre arcos y bóvedas, sobre las que se construía un graderío con amplias puertas, galerías y pasillos.
• Anfiteatro: destinados a la lucha, dotados de una serie de pasillos subterráneos bajo el suelo preparados incluso para luchas navales.
• Circo: carreras de caballos, deporte nacional que levantaba grandes pasiones.

Para las comunicaciones

• Acueducto: abastecía de agua

Anàlisi Formal

Forma

Embalum rodó. Té un sol punt de vista privilegiat, està pensat per ser contemplat frontalment.

El grup escultòric denota trets d'influència grega arcaica. Es tracta de dues figures reclinades en actitud plàcida: la dona està al davant, amb barret frigi i trenes, vestida amb una llarga túnica (quitó) i calçada. L'home, al darrere, es mostra protector, amb el tors nu i descalç. Els braços de l'home es recolzen sobre les espatlles de la dona en actitud afectuosa.

Composició

La línia compositiva principal és una línia horitzontal que es trenca a l'extrem dret en angle recte, en els torsos dels esposos.

Volum

Domina un treball del volum esquemàtic i geometritzant, amb certes convencions com ara els rostres triangulars... Continuar leyendo "Anàlisi Formal d'Escultura Etrusca: Els Esposos" »

El profeta

Autor: Gargallo

Cronologia: 1933 (guix) 1936 (bronze)

Tipologia: Escultura exempta

Material: Bronze

Mides: 235 x 65 cm

Estil: Cubista

Tema: Religiós

Localització: Museo Reina Sofia (Madrid) i Museo Gargallo (Saragossa)

Cubisme: El profeta

Descomposició del volumen plans geomètrics amb formes còncaves i convexes.

Incorporació del ferro i tècnica de soldadura

Multifacialitat

Formes simples i pures

Combinació de corbes i contracorbes

Dona i ocell

Autor: Joan Miró

Cronologia: 1983

Tipologia: Escultura exempta

Material: Formigó i ceràmica

Mides: 22x 5,29 m

Estil: Surrealista

Tema: Al·legòric

Localització: Parc de l’Escorxador (Barcelona)

Surrealisme: Dona i ocell

Formes simplificades

Estil molt personal

Llenguatge propi per expressar la visió personal... Continuar leyendo "Escultures Cubistes i Surrealistes" »

Arquitectura Gótica y su Ornamentación

Sistema constructivo: las novedades y ventajas de la arquitectura gótica se encuentran en el arco apuntado, la bóveda de crucería y los arbotantes.

Arco Apuntado

Su mayor verticalidad hace que las presiones que ejerce sean menores que el de medio punto. Su utilización proporciona mayor esbeltez al edificio permitiendo avanzar en la verticalidad.

Bóveda de Crujería

La utilización de la bóveda de crucería supone una serie de ventajas técnicas y estéticas. Se concentra la carga en los 4 puntos pilares. Estas bóvedas se sostienen merced a polares arbortantes y contrafuertes.

Arbotante

Transmite el empuje de la bóveda a un contrafuerte. Para evitar que fuesen más altos, los contrafuertes se refuerzan... Continuar leyendo "Arquitectura Gótica y Ornamentación" »

Renaixement: Context Històric i Cultural

El terme Renaixement (tornar a néixer) fou utilitzat per Giorgio Vasari en referència a l'antiguitat grega, romana i clàssica. El Renaixement es desenvolupa a Itàlia al segle XV i XVI, i a la resta d'Europa al segle XVI. Els homes del Renaixement pensaven que l'Edat Mitjana era una època fosca, tancada i de retrocés, i per això intenten superar aquesta època i reviure el món clàssic. A Itàlia, durant l'Edat Mitjana, no s'oblida l'esperit clàssic (perviu per sempre), per tant, diem que no fou tan fosca.

Aquest Renaixement té origen a Itàlia per dos motius: perquè era la regió on existien més restes del món clàssic i per l'important desenvolupament de la burgesia comercial. Molts d'aquests... Continuar leyendo "Renaixement: Context Històric, Cultural i Artístic" »

Desenvolupat en l'àmbit urbà, va tenir en l'arquitectura la seva expressió artística principal. Entre els nombrosos edificis creats en les noves ciutats, les catedrals van ser, sense cap dubte, les construccions més importants.

Arquitectura

Les catedrals van esdevenir l'edifici paradigmàtic de l'arquitectura gòtica. La nova espiritualitat religiosa de l'època i les innovacions tècniques i constructives van permetre bastir edificis més alts i molt lluminosos. Els elements que van fer possible aquest canvi van ser l'arc apuntat, més lleuger que el de mig punt, i la volta de creueria, que resulta de l'encreuament de dos arcs ogivals. Gràcies a aquests dos elements, els arquitectes van tenir la possibilitat d'obrir grans finestrals, que... Continuar leyendo "L'arquitectura gòtica i les seves expressions artístiques" »