Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Bachillerato

Arkitektura Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak

1. Materialak

Materialak: Adreilua, zementua eta harri koskorrak konbinatu zituzten. Harria estalkietarako bereziki erabili zen.

2. Ordenak

Ordenak: Doriarra, joniarra eta korintoarraz gain, Toskanoa (doriarraren antzekoa baina enborra erlieberik gabe) eta Konposatua (kapitel konbinatua, zirkulu forma doriarrak eta akanto hosto korintoarrak dituena) erabili zituzten.

3. Elementuak

Elementuak: Arkitrabea, sabaiaz gain, erdi kanoi-ganga, ertz-ganga eta masorren gaineko kupulak erabili zituzten estaltzeko.

Eraikuntza Motak

1. Hirigintza eta Ingeniaritza

• Oinarri arrazionalagoa eta ordenatuagoa: Harresi hirietan, kaleak lauki batean egituratzen ziren eta erdian foru zabal bat (Agoraren funtzioa) izaten zen.
• Azpiegiturak:

El Partenón de Atenas: Un Legado de la Grecia Clásica

Información General

• Título: Partenón
• Autores: Ictino y Calícrates (supervisión de Fidias)
• Cronología: Siglo V a.C. (447-432 a.C.)
• Estilo: Griego Clásico (Orden Dórico)
• Tipología: Templo
• Materiales: Mármol del Pentélico y madera (originalmente)
• Localización: Acrópolis de Atenas, Grecia

Biografía de los Arquitectos

Los principales arquitectos del Partenón fueron Ictino y Calícrates. Aunque no se dispone de mucha información histórica detallada sobre sus vidas, se sabe que trabajaron durante la época de Pericles en el siglo V a.C., quien les encargó diversas construcciones en la Acrópolis de Atenas.

• Ictino: También fue el arquitecto del templo dórico de Apolo en Basas.
• Calícrates:

Sant Climent de Tahull-eko Horma-Pintura: Erromanikoaren Maisulan bat

Tahulleko Sant Climent elizako horma-pintura Kataluniako eskolakoa da. Jatorriz, elizako absidean zegoen, Bohí haranean (Lleida, Pirinioak), eta gaur egun Kataluniako Arte Museo Nazionalean (MNAC) dago ikusgai.

XII. mendean margotu zen (1123 inguruan), eta Kataluniako pintura erromanikoaren adibiderik onenetakoa da, italobizantziar eragina nabarmena duena.

Teknika eta Gaia

Teknika freskoa da, eta gainean tenplea erabili zen.

Gaia: Kristo Pantokratorra

Gaia erlijiosoa da: Kristo Pantokratorra agertzen da, tronuan eserita, mandorla baten barruan. Inguruan Tetramorfoa (lau ebanjelarien sinboloak) dago:

• Markos: lehoia
• Lukas: zezena
• Mateo: aingerua
• Juan: arranoa

Estiloa eta Ezaugarriak

Estiloa... Continuar leyendo "Sant Climent de Tahull-eko Freskoen Analisia: Erromanikoa" »

LESCULTURA EN EL MON EGIPCI:
El material: pedra, granit, fusta, bronze i or
Tipus descultures:
-Relleus: utilitzen la llei de la frontalitat, tors de front i extremitats inferior de costat i la cara de costat i lull de front
-Exempta: hi ha dos tipus: - Grans dimensions (lesfinx de Gise) aquestes figures gran hi ha mol hieratisme estan molt quiets . - Figuretes petites( els cos del faraó, momificació i també feien petites escultures de la vida quotidiana, oficis, costums...(escriba assegut). Aquestes figures petites tenen mes dinamisme que les de grans dimensions
LES PINTURES EN EL MON EGIPCI:
En les primeres dinasties la pintura tenia molt poca importància va ser posteriorment quan li van trobar utilitat i van començar a utilitzar la pintura... Continuar leyendo "Llei de la frontalitat" »

Altar de Zeus a Pèrgam: Fitxa Tècnica

Nom:

Altar de Zeus a Pèrgam

Arquitecte:

Desconegut

Cronologia:

188 aC

Localització:

Pergamonmuseum, Berlín

Estil:

Grec hel·lenístic

Materials utilitzats:

Marbre

Sistema constructiu:

Arquitravat

Dimensions:

36,44 m x 34,29 m

L'escola de Pèrgam, que destaca per la seva monumentalitat, és la responsable d'aquest altar tan colossal consagrat a Zeus i la deessa Atena, que lluiten conjuntament contra els gegants.

Anàlisi Formal de l'Altar de Pèrgam

Té unes proporcions gegantines. L'estructura es basa en un enorme pòdium massís (d'uns 7 m d'alt) amb una escala impressionant. Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica que forma una U. Una de les novetats radicava... Continuar leyendo "Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi, Història i Significat" »

Arte Renacentista

Origen

• Lugar: Italia (Florencia).

Definición de Renacimiento

Es el renacer de las artes, creencias, política y educación en el marco de la Antigüedad grecorromana.

Causas del Origen del Renacimiento

1. Surgimiento de sabios grecorromanos.
2. Frialdad religiosa.
3. Conciencia del propio valer en el artista (ej. nombre de los artistas en las pinturas).
4. Ambiente de historia clásica existente en Italia.
5. Invención de la imprenta y el uso del papel.

Periodos del Renacimiento

• Siglo XV
• Siglo XVI

Características Generales

1. Racionalismo: Comienzan a pensar, toma importancia en el artista.
2. Naturalismo: Obras con apariencia natural.
3. Monumentalidad.
4. Expresividad dinámica.

Arquitectura Renacentista

1. Cúpula sobre pechina se sustituye por cúpula plana.
2. Arco ojival

Mesquita de Còrdova

Fitxa Tècnica

La mesquita de Còrdova és una construcció iniciada al segle VIII i ampliada en diverses etapes durant els segles IX i X. És d'autoria anònima i pertany a l'estil hispanomusulmà. El sistema constructiu és arquitravat i voltat, i els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el guix. Es troba a Còrdova.

Context Històric

L'any 711 els musulmans van entrar a la Península Ibèrica i van aconseguir ràpidament el domini de la major part del territori. Abderramà I va manar edificar la mesquita, que fou ampliada sota el califat per ordre d'Abderramà III i Almansor (segles IX i X). La mesquita és el lloc d'oració dels musulmans. A les mesquites no resideix la divinitat, només s'invoca el seu... Continuar leyendo "Mesquita Còrdova, Tapís Creació, Majestat Batlló: Art Medieval" »

Filippo Brunelleschi: El Pionero del Renacimiento

Brunelleschi definió el tipo de iglesia renacentista de planta centralizada, en forma de T, en la que destaca su escala humana, la perfecta armonía entre los elementos y el equilibrio de las proporciones.

Obras destacadas de Brunelleschi

• Cúpula de Santa María del Fiore
• Basílica de San Lorenzo
• Capilla Pazzi

León Battista Alberti: El Teórico Humanista

Fue un importante teórico sobre las disciplinas artísticas y el primero en describir la construcción de la perspectiva. Alberti manifiesta la importancia del orden racional y de una utilización científica de las reglas del equilibrio y de las proporciones.

Obras destacadas de Alberti

• San Andrés de Mantua
• Templo de Rímini
• Palacio Rucellai
• Fachada

1. Erromatar Panteoia - Oinplanoa (Arkitektura)

Gure aurrean dugun irudia “Erromatar Panteoia”ren fatxada da.

• Forma: Laukizuzena (sarrera greziar tenplu baten formarekin) eta tolosa (eraikinaren gela nagusia).
• Ezaugarria: Eraikin hau octastilokoa da, 8 zutabe baitauzka aurrekaldean.
• Materiala: Harria erabili dute eta hormigoia (berritze materiala, Erroman bakarrik erabilia).
• Eraikuntza sistema: 3 maila ditu: basamendua, euskarria eta taulamendua.
• Tenplu erromatarra vs. greziarra: Erromatar tenplua aurrealdean bakarrik du, greziarrak, berriz, leku guztietatik ditu.
• Sistema: Dinteldura (sarrerako eraikinean) eta gangadura (kupulan) erabiltzen ditu.
• Elementu euskarriak: Kolomak barruan (dekoratzeko) eta kanpoan. Pilareak barrualdean daude. Arku erdipuntoduna

Art Grec

Kourós d'Anàvissos

• Tipus: Escultura exempta de marbre.
• Període: Grec arcaic (segle VI aC).
• Autor: Desconegut.
• Característiques: Originalment era polícroma.
• Localització: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Koré amb peple

Partenó

• Tipus: Temple dòric.
• Període: Clàssic (segle V aC).
• Autors: Ictí i Cal·lícrates (arquitectes).
• Material: Marbre del Pentèlic i fusta.
• Sistema constructiu: Arquitectura arquitravada.
• Localització: Acròpolis d'Atenes.

Erectèon

• Tipus: Temple jònic.
• Període: Clàssic (segle V aC).
• Autor: Mnèsicles (arquitecte).
• Material: Marbre del Pentèlic i fusta.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Característiques: Originalment era policromat.
• Localització: Acròpolis d'Atenes.

Els Guerrers de Riace

• Tipus: Escultures exemptes