Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Formación Profesional

La Pintura Gótica en Italia: Características y Maestros

La Pintura Gótica, especialmente en la región de la Toscana (cuya capital actual es Florencia), muestra una evidente influencia bizantina. Este estilo se considera una continuación del arte paleocristiano, que a su vez deriva de la tradición romana. Sus características distintivas incluyen:

• La utilización predominante del dorado, especialmente en los fondos de las tablas.
• Un canon de proporciones elongado, que se aleja del realismo.
• Una marcada planimetría en la representación de las figuras.

A pesar de estas características, la pintura gótica toscana también incorpora recursos de la pintura romana, como el tratamiento de los paños y una incipiente perspectivación.

Escuelas de

Magatzems Carson (1891)

Magatzems Carson - 1891: L’obra a analitzar són els Magatzems Carson, dissenyada per l’arquitecte i enginyer Louis Sullivan, datada al 1891 i localitzada al centre de la ciutat de Chicago. L’estil de l’obra pertany a l’Escola de Chicago. Els materials que s’utilitzen en aquest edifici són el formigó, el ferro armat i el vidre. El sistema constructiu emprat és a base de materials sorgits de la Revolució Industrial. Tot i que és del 1891, se li va fer una petita remodelació a principis del segle XX.

En aquest temps, els Estats Units assoleixen ser la principal potència mundial, comparable amb el Japó, França, Anglaterra i Alemanya en indústria i comerç. Com que els Estats Units no tenen una tradició... Continuar leyendo "Estudi Comparatiu d'Obres Mestres: Arquitectura i Pintura" »

Orden Corintio: Características y Variantes del Capitel

La ornamentación más importante de este orden es el capitel, que suele estar determinado por motivos de acanto. Podemos distinguir los siguientes tipos:

• Tipo Bassae: Cuatro caulículos se elevan por encima de una doble guirnalda de hojas de acanto, hacia las esquinas de un ábaco de estilo dórico. El frente del capitel muestra el motivo de dos espirales coronadas por una palmera. Este sería el modelo de la localidad de Bassae.
• Tipo Dídyma: Forma uniforme estilizada con doble guirnalda de hojas de acanto, caulículos angulares y palmeras en las caras del capitel. Es el modelo de la región de Dídyma.
• Tipo Atenas: Capitel cuya forma renuncia a las volutas. Una corona inferior de hojas

Colosseu

Època: Alt Imperial (31 a.C. - s.II d.C.) Cronologia: 72 - 80 d.C.Històric:...

Romà Imperial

Tipologia: AmfiteatreMaterial: Marbre travertí, pedra tova i morter cobert de maó. Utilitza opus caementicium, a les voltes i murs radial, l’opus quadratum (blocs de travertí quadrats a mode de mur isòdom) i opus spicatum al pavimentSistema constructiu:...

Panteó de Roma

Cronològic: 118-119 a.CÈpoca: Romà Imperial, alt imperi (I a.C. - II d.C.)Dinastia: Antonina. Emperador Adrià, l’imperi arriba a la seva màxima expansió...

Aqüeducte de les Ferreres

Cronològic: Primera meitat del segle I d.C (transició de la República a l’Imperi) durant l’estada d’Octavi a Tarraco...

Sarcòfag dels Esposos

Cronològic: 520 a.C. Etrúria,... Continuar leyendo "Colosseu i altres monuments romans" »

Espainiako Eskultura Barrokoa

• Gehiena erlijiosoa da. Nobleziak ez zuen ekonomia ona, eta enkargu gehienak Elizatik zetozen. Gehienbat, Aste Santuko prozesioetarako pausoak ziren.
• Zur polikromatua merkeagoa eta arinagoa zen prozesioetarako.
• Janzteko eskulturak ugariak dira; ikusten diren atalak baino ez dira lantzen.
• Europako artearen ezaugarriak Espainiako berezitasunekin (errealismoa eta adierazkortasuna) uztartzen dira. Mina, angustia, heriotza eta estasia azpimarratzen dira.
• Ekoizpen ugariena izan zen, eta Gaztelako eta Andaluziako eskolak sortu ziren. Gaztelakoan mina, eta Andaluziakoan, berriz, edertasuna bilatzen zen. Gaztelako hiriburuan, Valladoliden, adierazkortasuna eta errealismoa izan ziren ezaugarri nagusiak.

Gregorio Fernández

Galizian... Continuar leyendo "Espainiako Eskultura Barrokoa eta Caravaggioren Eragina" »

Escultura Eqüestre de Marc Aureli

1. Context Històric i Artístic

• Marc Antoni fou nomenat emperador l'any 161, després de la mort d'Antoní Pius.
• Regnat marcat per conflictes militars.
• Home culte, seguidor de la filosofia estoica, va evitar persecucions contra els cristians.
• Gran producció de retrats i escultures per a exalçar la classe eqüestre.

Cronologia: Original: 20 aC / Còpia: 14 dC

Època: Romà imperial, alt imperi (I aC - II dC)

Dinastia: Antonina (96-192). Període d'Adrià o Marc Aureli, màxima expansió territorial i prosperitat econòmica i cultural.

2. Estil

Romà imperial.

3. Anàlisi Formal i Tècnica

• Material: Bronze daurat, tècnica de la cera perduda.
• Forma: Exempta.
• Cromatisme: Policroma (originalment), monocromia actual (daurat

La Pedrera

La forma esquinada de la casa obliga a apartarse de la estructura utilizada en otras ocasiones. Poseía un gran solar. Hasta entonces, Gaudí había dado especial importancia a la entrada, pero en este caso, al ser un bloque de viviendas, existía más de una entrada. Gaudí desvió la esquina haciéndola retroceder y propuso una especie de rotonda curva a la casa entre las calles. En el recubrimiento exterior de los muros se limitó al color natural de la piedra. En los patios interiores sustituyó la planta geométrica por una forma de contornos redondos que se ensancha al aumentar en altura. Gracias a los muros inclinados se consiguió una muy buena iluminación en todo el edificio.

Las habitaciones contienen alturas diferentes... Continuar leyendo "Obras Maestras de Gaudí: La Pedrera y El Capricho de Comillas" »

Treball a quatre mans

Aquell que és realitzat per dues persones (operador i auxiliar) treballant sobre el mateix camp operatori.

• Funcions de l’auxiliar:
• Facilitació de la visió.
• Il·luminació del camp operatori.
• Retracció/separació dels teixits blans (llengua, llavis, galtes..).
• Aspiració.
• Intercanvi d’instruments.

Treball a sis mans

Aquell que és realitzat per tres persones (operador i dos auxiliars) i treballant sobre el mateix camp operatori.

• Objectius:
• Simplificar el treball.
• Facilitar l’execució.
• Reduir el temps de treball.
• Augmentar l’eficàcia del treball.
• Proporcionar més comoditat al pacient i a l’equip de treball.

Posició ideal asseguda de l’operador:

(BHOP) = posició de màxim equilibri / posició zero:

• Cap: Ha d’estar lleugerament

Chicagoko Eskola (1871-1909)

Chicago kiskali zuen sutearen ondorioz, susperraldi ekonomikoa gertatu zen, eta horrek leku gutxitan etxebizitza askoren beharra ekarri zuen.

Gainera, eraikuntza-sistema berriei esker eta beste suteen bat gertatzeko beldurrez, altzairuzko egiturak, gas-argia eta segurtasun-igogailuak jarri zituzten.

Material berriei esker, etxeorratzak eraiki ahal izan zituzten, eta burdinari esker, karga-hormen beharrik ez zenez, zimenduek karga gutxiago jasaten zuten eta beirate handiak jarri ahal izan ziren. Zimenduak isolatu egiten ziren, burdinazko eskeletoa zementuan sartuz.

XIX. mendearen amaieran Chicagoko Eskola sortu zen. Arkitektura-estilo bat da, eta arkitekto askok parte hartu zuten bertan, adibidez, Richardson, Burnham... Continuar leyendo "Chicagoko Eskola, Sullivan eta Wright: Arkitektura Modernoa" »

El Grup Escultòric del Laocoont i l'Art Hel·lenístic

Aquesta fragmentació va fer prosperar nous centres culturals fora de Grècia, com Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria, que van contribuir a expandir la civilització hel·lenística (el resultat de la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim).

Context Històric i Cultural Hel·lenístic

El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que va ser conquerida per Alexandre el Gran als perses. Mort aquest, l’illa es va independitzar i no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va arribar a formar un petit imperi que abastava part de la costa d’Àsia Menor.

L'Escola Escultòrica de Rodes i el Laocoont

En aquesta època de riquesa i esplendor,... Continuar leyendo "El Grup del Laocoont: Anàlisi de l'Escultura Hel·lenística" »