Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Formación Profesional

Colosseu

Època: Alt Imperial (31 a.C. - s.II d.C.) Cronologia: 72 - 80 d.C.Històric:...

Romà Imperial

Tipologia: AmfiteatreMaterial: Marbre travertí, pedra tova i morter cobert de maó. Utilitza opus caementicium, a les voltes i murs radial, l’opus quadratum (blocs de travertí quadrats a mode de mur isòdom) i opus spicatum al pavimentSistema constructiu:...

Panteó de Roma

Cronològic: 118-119 a.CÈpoca: Romà Imperial, alt imperi (I a.C. - II d.C.)Dinastia: Antonina. Emperador Adrià, l’imperi arriba a la seva màxima expansió...

Aqüeducte de les Ferreres

Cronològic: Primera meitat del segle I d.C (transició de la República a l’Imperi) durant l’estada d’Octavi a Tarraco...

Sarcòfag dels Esposos

Cronològic: 520 a.C. Etrúria,... Continuar leyendo "Colosseu i altres monuments romans" »

Espainiako Eskultura Barrokoa

• Gehiena erlijiosoa da. Nobleziak ez zuen ekonomia ona, eta enkargu gehienak Elizatik zetozen. Gehienbat, Aste Santuko prozesioetarako pausoak ziren.
• Zur polikromatua merkeagoa eta arinagoa zen prozesioetarako.
• Janzteko eskulturak ugariak dira; ikusten diren atalak baino ez dira lantzen.
• Europako artearen ezaugarriak Espainiako berezitasunekin (errealismoa eta adierazkortasuna) uztartzen dira. Mina, angustia, heriotza eta estasia azpimarratzen dira.
• Ekoizpen ugariena izan zen, eta Gaztelako eta Andaluziako eskolak sortu ziren. Gaztelakoan mina, eta Andaluziakoan, berriz, edertasuna bilatzen zen. Gaztelako hiriburuan, Valladoliden, adierazkortasuna eta errealismoa izan ziren ezaugarri nagusiak.

Gregorio Fernández

Galizian... Continuar leyendo "Espainiako Eskultura Barrokoa eta Caravaggioren Eragina" »

Escultura Eqüestre de Marc Aureli

1. Context Històric i Artístic

• Marc Antoni fou nomenat emperador l'any 161, després de la mort d'Antoní Pius.
• Regnat marcat per conflictes militars.
• Home culte, seguidor de la filosofia estoica, va evitar persecucions contra els cristians.
• Gran producció de retrats i escultures per a exalçar la classe eqüestre.

Cronologia: Original: 20 aC / Còpia: 14 dC

Època: Romà imperial, alt imperi (I aC - II dC)

Dinastia: Antonina (96-192). Període d'Adrià o Marc Aureli, màxima expansió territorial i prosperitat econòmica i cultural.

2. Estil

Romà imperial.

3. Anàlisi Formal i Tècnica

• Material: Bronze daurat, tècnica de la cera perduda.
• Forma: Exempta.
• Cromatisme: Policroma (originalment), monocromia actual (daurat

La Pedrera

La forma esquinada de la casa obliga a apartarse de la estructura utilizada en otras ocasiones. Poseía un gran solar. Hasta entonces, Gaudí había dado especial importancia a la entrada, pero en este caso, al ser un bloque de viviendas, existía más de una entrada. Gaudí desvió la esquina haciéndola retroceder y propuso una especie de rotonda curva a la casa entre las calles. En el recubrimiento exterior de los muros se limitó al color natural de la piedra. En los patios interiores sustituyó la planta geométrica por una forma de contornos redondos que se ensancha al aumentar en altura. Gracias a los muros inclinados se consiguió una muy buena iluminación en todo el edificio.

Las habitaciones contienen alturas diferentes... Continuar leyendo "Obras Maestras de Gaudí: La Pedrera y El Capricho de Comillas" »

Treball a quatre mans

Aquell que és realitzat per dues persones (operador i auxiliar) treballant sobre el mateix camp operatori.

• Funcions de l’auxiliar:
• Facilitació de la visió.
• Il·luminació del camp operatori.
• Retracció/separació dels teixits blans (llengua, llavis, galtes..).
• Aspiració.
• Intercanvi d’instruments.

Treball a sis mans

Aquell que és realitzat per tres persones (operador i dos auxiliars) i treballant sobre el mateix camp operatori.

• Objectius:
• Simplificar el treball.
• Facilitar l’execució.
• Reduir el temps de treball.
• Augmentar l’eficàcia del treball.
• Proporcionar més comoditat al pacient i a l’equip de treball.

Posició ideal asseguda de l’operador:

(BHOP) = posició de màxim equilibri / posició zero:

• Cap: Ha d’estar lleugerament

Chicagoko Eskola (1871-1909)

Chicago kiskali zuen sutearen ondorioz, susperraldi ekonomikoa gertatu zen, eta horrek leku gutxitan etxebizitza askoren beharra ekarri zuen.

Gainera, eraikuntza-sistema berriei esker eta beste suteen bat gertatzeko beldurrez, altzairuzko egiturak, gas-argia eta segurtasun-igogailuak jarri zituzten.

Material berriei esker, etxeorratzak eraiki ahal izan zituzten, eta burdinari esker, karga-hormen beharrik ez zenez, zimenduek karga gutxiago jasaten zuten eta beirate handiak jarri ahal izan ziren. Zimenduak isolatu egiten ziren, burdinazko eskeletoa zementuan sartuz.

XIX. mendearen amaieran Chicagoko Eskola sortu zen. Arkitektura-estilo bat da, eta arkitekto askok parte hartu zuten bertan, adibidez, Richardson, Burnham... Continuar leyendo "Chicagoko Eskola, Sullivan eta Wright: Arkitektura Modernoa" »

El Grup Escultòric del Laocoont i l'Art Hel·lenístic

Aquesta fragmentació va fer prosperar nous centres culturals fora de Grècia, com Pèrgam, Rodes, Antioquia i Alexandria, que van contribuir a expandir la civilització hel·lenística (el resultat de la fusió de les cultures de Grècia i l'Orient Pròxim).

Context Històric i Cultural Hel·lenístic

El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes, que va ser conquerida per Alexandre el Gran als perses. Mort aquest, l’illa es va independitzar i no només va aconseguir defensar la seva llibertat, sinó que va arribar a formar un petit imperi que abastava part de la costa d’Àsia Menor.

L'Escola Escultòrica de Rodes i el Laocoont

En aquesta època de riquesa i esplendor,... Continuar leyendo "El Grup del Laocoont: Anàlisi de l'Escultura Hel·lenística" »

La Casa Milà: Un Edifici Singular

Les plantes són irregulars, organitzades a partir dels patis, amb habitacions poligonals. El mobiliari es va haver de dissenyar expressament (lligam entre arquitectura i arts decoratives). Consta de planta baixa, 5 pisos i un àtic. Al soterrani hi ha garatge i cotxera, actualment remodelat com a auditori. Sota el carrer, un túnel amb les canalitzacions dels serveis volta l’edifici. La porta principal és de ferro forjat, amb vidres irregulars i amb obertures més grans a la part superior (per aprofitar millor la llum i perquè així suporta millor el pes). L’escala principal, que donava accés al pis de la família Milà, té forma serpentejant. Gaudí va disposar un sistema d’ascensors que porten... Continuar leyendo "La Casa Milà: Arquitectura Orgànica de Gaudí a Barcelona" »

La Escultura Española del Siglo de Oro: Características y Maestros Fundamentales

El siglo XVII es el Siglo de Oro de la escultura española, un periodo que se distingue por sus características propias y diferenciadas del resto de Europa. Entre ellas, destacan la policromía, la preferencia por la madera como material principal, el uso de técnicas como la encarnación y el estofado, y una temática religiosa casi exclusiva, con una ausencia casi absoluta de temas profanos. La escultura de este periodo se caracteriza también por su realismo y naturalismo en gestos y actitudes, así como por la gran expresión en los rostros, a menudo realzada con ojos de cristal y lágrimas. Las imágenes solían estar ricamente vestidas y, en ocasiones,... Continuar leyendo "La Escultura Barroca Española: Maestros, Estilos y Escuelas del Siglo de Oro" »

En la España medieval de los cuales vamos a destacar algunos por diversos motivos.

Los Fueros municipales

Se formaron entre los siglos XI y XIII aunque a finales del siglo X encontramos algunos fueros municipales de carácter breve, como por ejemplo el Fuero de Castrojeriz (Burgos), que es el fuero municipal más antiguo del que se tiene constancia puesto que fue concedido en el año 974 por el Conde de Castilla García Fernández.

Características de los fueros municipales

Los fueros municipales suele tener un carácter eminentemente urbano, aunque algunos conservaron su carácter rural, como es el caso del Fuero de la Novenera, concedido a cinco localidades navarras (Artajona, Larraga, Berbinzana, Mendigorría y Miranda de Arga) en la... Continuar leyendo "Fueros municipales en la España medieval" »