Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Sarrera eta Testuingurua

1656an margotu zen Las Meninas, Velázquezek bere azken garaian batez ere erretratuak egin zituenean. Pinturaren interpretazio berri bat eskaini zigun. Margolariaren lekuan irudiak daude, eta ispiluan errege-erreginak ikus daitezke. Azken hauek ikuslearen ondoan daude, Felipe IV.aren familia baita.

Konposizioa eta Pertsonaiak

Felipe IV.aren Gorteko eszena ohiko bat adierazten du, infantak margolariaren estudiora egindako bisita. Errege-erreginen irudiak ispiluan islatzen dira, Felipe IV.a eta bere bigarren emaztea. Talde-erretratua da, eta bereziki Margarita infantaren erretratua nabarmentzen da.

Konposizioan, hamaika pertsona daude:

• Erdigunean: Margarita infanta eta ondoan meninak (erret zerbitzariak).
• Ezkerraldean: Velázquez

La Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final

La Volta de la Capella Sixtina i el Judici Final van ser creats per Miquel Àngel. La Volta es va realitzar entre 1508 i 1512, mentre que el Judici Final es va pintar entre 1536 i 1541. Ambdues obres utilitzen la tècnica de pintura al fresc. La Volta mesura aproximadament 12 x 36 metres, i el Judici Final, situat a l'absis, té unes dimensions de 13 x 12 metres. L'estil predominant és el Renaixement, i el tema central és bíblic. Totes dues obres es localitzen a la Capella Sixtina del Vaticà, un dels espais més emblemàtics de l'art universal.

Anàlisi de la Volta de la Capella Sixtina

L'enorme espai del sostre de la volta va ser dividit, per mitjà de deu arcs faixons pintats, en nou sectors... Continuar leyendo "Anàlisi de la Volta i el Judici Final a la Capella Sixtina" »

Documentació general de l'obra

Nom de l'obra

: Els afusellaments del 3 de maig de 1808.

Autor

: Francisco de Goya

Cronologia

: 1814

Localització

(actual i original): Museo del Prado (Madrid).

Estil

: Neoclàssic-romàntic. Descobriment de l'antiguitat clàssica, es basarà en el model artístic grec, academicisme: ajustar-se a unes normes establertes, art no cristià (art secularitzat). Tot i això, temàtica romàntica: individualisme, nacionalismes, historicisme, naturalesa…

Marc històric

: Obra que pertany a la tercera etapa pictòrica de Goya, fa referència a la Guerra d'Independència. Període de trànsit, regnat de Carles IV, monarca amb poca aptitud que es deixava dominar per la reina Maria Lluïsa. Carles IV representa la caiguda de l'Antic... Continuar leyendo "Els Afusellaments del 3 de Maig de 1808" »

Características Fundamentales de la Arquitectura Renacentista

La arquitectura renacentista parte de una profunda reflexión teórica. Durante el Renacimiento, los artistas lucharon para que la actividad artística obtuviera un carácter intelectual, elevándola por encima de la mera artesanía.

Elementos Constructivos Clave

1. Soportes y Cubiertas

   Se emplean columnas clásicas de orden corintio y compuesto. Los arcos son de medio punto. Las cubiertas generadas son:

   • Bóvedas de cañón, arista o vaída.
   • Cubiertas planas (artesonados de madera decorados con casetones).

2. Muros

   El muro recobra su papel como elemento de soporte y cierre. En el exterior, aparecen con sillares almohadillados y vanos en forma de edículas (estructuras con columnas y frontón

Monet va realitzar 31 versions de la catedral gòtica de Rouen a diferents hores del dia per estudiar l'efecte de la llum. Es va fer entre 1892 i 1893, és el punt culminant de l'impressionisme. Provocà l'admiració de la crítica i fou alabada per artistes posteriors com Kandinsky o Lichtenstein.

Volia captar la llum a totes les hores del dia sobre la seva temàtica preferida que era el paisatge, les coses no són com les veiem sinó que depèn de la llum que se'ls projecti. Rouen, després d'exiliar-se a Anglaterra, volia mostrar la varietat d'efectes visuals que sobre un mateix tema poden produir les canviantes circumstàncies atmosfèriques. El conjunt descrit sempre des del mateix punt de vista, aconsegueix tal varietat de solucions que... Continuar leyendo "Monet i la Catedral de Rouen: Estudi de la llum" »

Arquitectura Griega

Características

Materiales

• Piedra, principalmente mármol

Órdenes Arquitectónicas

• Dórico: Austero, fuerte, simbología masculina
• Jónico: Ornamental, esbelto, simbología femenina
• Corintio: Capitel decorado con hojas de acanto

Santuarios

Finalidad religiosa y sociocultural.

Ubicación

• Colina (Santuario de Atenea, Atenas)
• Estribación de montaña (Santuario de Apolo, Delfos)
• Llanura (Santuario de Zeus, Olimpia)

Edificios

• Construcciones religiosas (templo principal)
• Edificios para competiciones atléticas (palestra)
• Construcciones para espectáculos (teatro)

Templo Griego

Edificio arquetípico del arte griego.

Características

• Planta rectangular
• Columnas exteriores
• Interior: tronaos, naos, opistodomus

Tipos

• Según el número de columnas: dístilo,

El Jardín de las Delicias: Un Viaje Alegórico al Más Allá

Análisis de la Obra Maestra del Bosco

El Jardín de las Delicias es un tríptico pintado al óleo sobre tabla que representa escenas alegóricas y religiosas. Perteneciente a la pintura gótica de los primitivos flamencos del siglo XV, actualmente se encuentra en el Museo del Prado. Su autor es El Bosco, el representante más personal e imaginativo de su escuela.

El Destino de la Humanidad y el Pecado

El jardín de las delicias consta de cuatro escenas relacionadas con el destino de la humanidad y el pecado:

1. Las hojas cerradas del tríptico: Representan la creación del mundo por Dios.
2. Panel izquierdo: Representa el Jardín del Edén, en el que Dios presenta a Adán y Eva.
3. Panel central:

Características de la Pintura del Cinquecento (Siglo XVI)

La pintura del Cinquecento sintetiza los valores de equilibrio y armonía iniciados en el siglo XV.

En la pintura del siglo XVI, el color y la luz adquieren un nuevo matiz:

• El color se maneja libremente y se convierte en un elemento autónomo, a menudo en detrimento del dibujo lineal.
• La luz adquiere gran importancia, al igual que el uso de las sombras (claroscuro).

Finalmente, la composición de las pinturas es notablemente clara, destacándose generalmente una sola escena principal.

Grandes Maestros del Alto Renacimiento

Leonardo da Vinci (1452–1519)

Leonardo da Vinci nació en Florencia en el seno de una familia acomodada. Sus inicios artísticos se dieron como aprendiz en el taller de... Continuar leyendo "Maestros y Estilo: La Cima de la Pintura del Renacimiento Italiano (Cinquecento)" »

Color i Composició

L'associació dels colors vermell i blau és la protagonista del quadre. Els fauvistes coneixien la teoria del color, i Matisse sabia que, contraposant dos tons complementaris, el resultat òptic ressaltava molt més la força de l'obra. Per a Matisse, un quadre és una qüestió d'ordre i unitat. Tot hi juga un paper: els objectes, els personatges i les superfícies buides. La composició no és més que l'art de disposar de forma ordenada els objectes. La continuïtat entre el paper de la paret i les tovalles subratlla el caràcter bidimensional de la tela. La noció d'espai queda anul·lada perquè no s'han utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional.

Temàtica, Significat i Funció

El 1908, Matisse va crear al... Continuar leyendo "Anàlisi de 'L'habitació vermella': Color, Fauvisme i Matisse" »