Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Surrealisme (Primeres Avantguardes)

El Surrealisme sorgeix a la dècada del 1920 com a part de les primeres avantguardes. Recull elements de la pintura metafísica, com les imatges inquietants produïdes durant el son, i hi afegeix l'automatisme, un procés d'expressió lliure, ràpida i fluida. Es distingeixen dos corrents principals:

• Automatista: reprodueix un univers de símbols sorgits de l'inconscient i l'atzar (Joan Miró).
• Oníric: recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis (Salvador Dalí).

Modernisme (Arquitectura)

El Modernisme neix entre els segles XIX i XX, sent el primer estil unitari. Apareix a les ciutats amb un cert grau de desenvolupament industrial. Vol reflectir una societat moderna i activa, sent l'estil... Continuar leyendo "Avantguardes Artístiques: Del Surrealisme a la Postmodernitat" »

Escultura eqüestre de Marc Aureli

Retrat eqüestre, bronze daurat 4,24m, romà imperial, Plazzo dei Conservatori Roma. Damunt d’un podi s’alça la figura de Marc Aureli, l’emperador va vestit amb una toga cenyida amb un cinturó i cobert amb una capa militar i el cavall aixeca la pota superior simulant moviment. El retrat s’allunya dels models heretats del període clàssic grec, es va posar molta cura en els detalls de la fisonomia, hi ha exemples de treball minuciós com els cabells o la barba que transmeten un sentiment de força, autoritat i transcendència i s’aprecia un equilibri per part de la contenció del cavall i pel braç de l’emperador en moviment.

Columna Trajana

Apol·lodor de Damasc, 107-114, marbre, romà imperial,... Continuar leyendo "Escultures i mosaics romans i bizantins" »

Arquitecte: Antoni Gaudí (1852-1926)

Tipo: Civil (ús residencial)

Estil: Modernisme català

Cronologia: 1907-1910 (Inaugurat el febrer de 1908)

Localització: Passeig de Gràcia, cantonada Provença, Barcelona

Estat actual: Bo i en ús

Context: Palau de la Música

Elements de suport:

Estructura de ferro i pilars de pedra. L'edifici s'aguanta sobre pilars, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució lliure dels espais i de les obertures grans de la façana.

Element de coberta:

La coberta està formada per un terrat pla esglaonat on es troben els dipòsits d'aigua, les caixes d'escala i dels ascensors i les sortides de les xemeneies.

Espai exterior:

L'edifici consta de planta i cinc pisos. Exteriorment, la Casa... Continuar leyendo "Casa Milà: La Pedrera de Gaudí a Barcelona" »

La Volta de la Capella Sixtina

Autor: Miquel Àngel

Datació: 1508 – 1512

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Escola: Romana

Tècnica: Fresc

Suport: Mur; 13.7 m x 39 m

Localització: La Capella Sixtina del Vaticà, a Roma

Context Històric

La pintura es va fer en època de Renaixement (Cinquecento al S.XVI).

Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula Renaixement.

És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).

Alguns precursors d’aquest Renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.

A Florència, el desenvolupament d'una rica... Continuar leyendo "La Volta de la Capella Sixtina: Anàlisi i Context Històric" »

Teatro de máscaras

Teatro de máscaras (34). Cadros curtos (planteamento-nó-desenlace). Non teñen obrigatoriedade dun desenvolvemento lóxico. Importa tanto o espectáculo e a escenografía como a palabra.

Espazos e temas

Espazos:

• campiña
• pazos
• café
• camiño
• ponte

Aparece a distorsión satírica. A sátira que provoca o riso, no fondo reflicte unha traxedia. Xoga co mundo da fantasía, alucinacións.

Personaxes e contrapostos

Personaxes:

• cregos
• señores
• poetas
• fantasmas
• estadeas

Utiliza contrapostos: vivo / morto. "A estadea". A Carlistada é un tópico na súa obra, aparecendo liberais e absolutistas. Aparecen cregos e fidalgos e tamén mortos (seres do alén, cova).

Descrición xeral das escenas

Os cregos reúnense para celebrar a misa pola morta, que é... Continuar leyendo "Teatro de máscaras: características, temas e pezas principais" »

Neoclacicisme

eros i psique-1787-1793-tipol:exempta-marbre-1.55x1.68m-neoclacicista-mitologic-louvre-Damia campeny:lucrecia(1804)

El jurament dels oracios-1784-jacques Luis David-oli tela-3.30x4.25-neoclasic-tem:literari,louvre-pussin:el rapte d les sabines(1637)

Romanticisme(1780-1850)

La llibertat guiant al poble(es fa en motiu rev 1830 i es representa al salo 31)-1830-delacroix-2.60x3.25-Romàntic-al·legoric i istoric-louvre

El3 maig d1808-1814-Francisco Goya-oli tela-2.68x3.47-neoclasic.Romàntic-historiac.Alegoriclmus prado-manet:lafusejament de maximilia(1863)

Realisme(mitjans xix)-impresionisme(1870-1880)-postimpresionalisme(1880-1905)-Modernisme(1890-1910)

torre Eiffel-1887-1889-alexandre gustave Eiffel-tip:monumen comomeratiu-ferro forjat-... Continuar leyendo "La nit estelada iconografia" »

Època Arcaica (Segle VII a.C. - Segle V a.C.)

Escultura

• Kuros Anavissos (Museu Arqueològic Nacional, Atenes): marbre policromat, funerària, frontalitat, geometria cabells, simetria, ulls ametllats, somriure arcaic.
• Koré amb Peplum (Museu de l’Acròpolis, Atenes): marbre policromat, funerària, frontalitat, geometria cabells, simetria, ulls ametllats, somriure arcaic.
• L’Auriga de Delfos (Museu de Delfos)

Etapa Clàssica (Segle V a.C.)

• Discòbol (Miró, Museu del Louvre, París)
• Dorífor (Políclit, Museu de Nàpols)
• Diadumen (Políclit, Museu Arqueològic Nacional, Atenes)
• Relleus del Partenó (Fídies, British Museum, Londres)

Etapa Hel·lenística (Final Segle IV a.C. - 31 a.C.)

• Apol·lo del Belvedere (Leòcrates, Museus Vaticans, Roma)
• Victòria

La Segunda Generación Florentina: Culminación del Renacimiento

Escultura: El Genio de Miguel Ángel

Miguel Ángel Buonarroti (1475-1564) se consideraba a sí mismo principalmente escultor, aunque su genio abarcó la arquitectura, la ingeniería, la pintura y la escritura. Admirado en vida, su carácter fuerte y exigente se refleja en su obra. Fue un referente de la belleza escultórica, prefiriendo trabajar con grandes bloques de mármol. Creía que la escultura ya existía dentro del bloque y su tarea era liberar la forma.

Dos características definen su obra:

• La terribilitá: Fuerza y tensión transmitidas a través de musculaturas tensas, venas marcadas y expresiones intensas.
• El non finito: Técnica de dejar esculturas intencionalmente

La nit estrellada

Vincent van Gogh (1853-1890)

Dades tècniques

• Cronologia: 1889
• Estil: Postimpressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Dimensions: 73,7 x 91,1 cm
• Tipologia: Obra figurativa
• Tema: Recreació d'un paisatge nocturn
• Comitent: Iniciativa pròpia de l'autor
• Localització: MoMA, Nova York

Context

Durant el darrer terç del segle XIX, els països occidentals, especialment els europeus, van viure una època de consolidació de la Revolució Industrial i del capitalisme. L'aparició de la fotografia en blanc i negre va qüestionar la funció realista de l'art, que va haver de buscar noves funcions adaptades a les necessitats de la societat de l'època. A França, a finals del segle XIX, una sèrie d'artistes van iniciar una revisió de l'impressionisme... Continuar leyendo "Anàlisi de "La nit estrellada" de Vincent van Gogh" »